Back to top
  • ca  Xiva

Hinduisme

Definició
Divinitat del panteó hindú, que representa l'aspecte destructor i alhora fecundant de l'univers.

Nota

  • Xiva és la tercera persona de la Trimurti hindú, formada per Brahma, Vixnu i Xiva. Xiva és un dels grans déus de la bhakti. Com a destructor de la ignorància, és una divinitat salvadora. El seu nom, que significa 'el propici, l'amistós', va sorgir del desig d'apaivagar una divinitat amenaçadora mitjançant un títol afalagador que evoqués una actitud benèfica. Aquest aspecte es completa amb la seva relació amb la fecunditat i la generació de nova vida; d'aquí que el símbol més important de Xiva sigui el lingam. Tant les seves representacions com les diferents esposes amb les quals apareix unit (Kali, Durga, Parvati), combinen els signes del seu caràcter complementari i contradictori. Xiva rep diferents noms, com ara Sambu, Sankara, Isana, Visvanatha, Kadarnath (Kadaranatha) i Nataraja, aquest darrer conegut sobretot en l'art per la figura anomenada Xiva Nataraja, 'Xiva, senyor de la dansa' o 'Xiva dansaire'.
  • Tot i que la grafia tradicional en català és Xiva, també es documenta la forma Shiva, per influència d'altres llengües.
  • ca  xivaisme, n m

Hinduisme

Definició
Una de les tres grans orientacions del culte diví en l'hinduisme modern, juntament amb el vixnuisme i el tantrisme.

Nota

  • Els xivaïtes consideren Xiva la deïtat suprema.
  • ca  xoà, n f

Judaisme

Definició
Catàstrofe, desgràcia.

Nota

  • La xoà s'aplica a la persecució contra els jueus, l'intent d'extermini i l'holocaust jueu en mans del nazisme durant la Segona Guerra Mundial.
  • La denominació xoà significa, literalment, 'catàstrofe'.
  • ca  xofar, n m

Judaisme

Definició
Banya d'animal caixer que es fa servir com a instrument de vent, especialment durant la festa de Roix ha-Xanà.
  • ca  xohet, n m

Judaisme

Definició
Persona encarregada de sacrificar els animals caixer a l'escorxador d'acord amb les normes jueves.

Nota

  • El plural de xohet és xohatim.
Xri Ramcandra Xri Ramcandra

Noves religions

  • ca  Xri Ramcandra

Noves religions

Definició
Una de les dues principals representants del Sahaja Ioga, que en manté l'esperit hindú.
Xubun no hi Xubun no hi

Religions de la Xina i el Japó

  • ca  Higan no Chu Nichi, n m
  • ca  Xubun no hi, n m

Religions de la Xina i el Japó

Definició
Festa budista japonesa, que es correspon amb el dia de l'equinocci de tardor, en la qual es commemoren els difunts.

Nota

  • Durant el Higan no Chu Nichi, que s'escau al bell mig de la setmana de l'equinocci (higan), l'antiga societat agrícola celebrava el canvi d'estació. Actualment, els japonesos visiten els cementiris per pregar pel descans dels morts i als temples budistes s'hi fan cerimònies especials. Sobre els sepulcres dels familiars es deixen flors de tardor que apareixen a la iconografia budista (les anomenades manjushage), encens i boles d'arròs dolç cobertes amb pasta de llavor de soja (ohagi). Hom creu que els esperits dels avantpassats ronden al voltant del menjar.
  • La denominació Higan no Chu Nichi significa, literalment, 'l'altre costat del riu de la mort' i es basa en la creença que en un costat del riu hi ha el món dels vius i, en l'altre, el regne de les ànimes d'aquells que tenen la seva morada a l'altra banda.
Xung Xiu Xung Xiu

Religions de la Xina i el Japó

  • ca  Xung Xiu, n m

Religions de la Xina i el Japó

Definició
Festa de mitja tardor en honor de la lluna, famosa pels seus pastissets en forma de lluna o yueh ping, que s'ofereixen als déus domèstics, a amics i a veïns.

Nota

  • El Xung Xiu se celebra el dia 15 del vuitè mes del calendari lunar xinès, quan la lluna plena és la més gran i brillant de tot l'any. D'aquí el costum de sortir fora de les cases a sopar per observar-la i gaudir-ne. Es ret culte als avantpassats familiars i als déus domèstics tot oferint-los els esmentats pastissets, vi i fideus d'arròs. Aquests fideus es mengen com una forma de garantir la protecció dels avantpassats i l'èxit en la pròpia professió. Una part notable de la celebració de la festa és la realització i encesa de llanternes que oronegen al cel.