Back to top
arià | ariana arià | ariana

Cristianisme

  • ca  arrià | arriana, n m, f
  • ca  arià | ariana, n m, f sin. compl.

Cristianisme

Definició
Seguidor de l'arrianisme.
  • ca  arrianisme, n m
  • ca  arianisme, n m sin. compl.

Cristianisme

Definició
Doctrina formulada durant el segle IV pel teòleg Àrrius i els seus deixebles, caracteritzada pel fet de negar la naturalesa divina de Jesucrist.

Nota

  • Considerat una heretgia en diferents concilis, l'arrianisme va ser una important font de controvèrsies i divisions a l'Església primitiva (també relacionades amb qüestions polítiques). Va tenir força seguidors i entre els pobles germànics va perdurar fins al segle VII. L'arrianisme va ser combatut sobretot per Atanasi d'Alexandria. En època moderna alguns unitaristes podrien ser pràcticament considerats arrians, atès que es neguen a atribuir a Jesucrist una naturalesa divina igual a la de Déu Pare, tot i que, per a ells, tampoc no és merament humà. Els Testimonis de Jehovà consideren els arrians precursors del seu moviment.
  • ca  Arjuna

Hinduisme

Definició
Un dels cinc germans Pandava, heroi èpic del Mahabharata.

Nota

  • Arjuna era amic i deixeble de Krixna, un dels avatars de Vixnu. Va rebre els ensenyaments de Krixna, que va actuar com el seu auriga al camp de batalla. Arjuna és el model del cercador espiritual i a través d'ell Déu instrueix tota la humanitat. Els ensenyaments de Krixna a Arjuna es troben en el Bhagavad-Gita.
arquebisbe arquebisbe

Cristianisme ortodox

  • ca  arquebisbe, n m

Cristianisme ortodox

Definició
Títol que, en l'Església ortodoxa, rep el cap d'algunes esglésies autocèfales sense rang de patriarcat, com ara les de Grècia o Xipre.
arquebisbe | arquebisbessa arquebisbe | arquebisbessa

Cristianisme

  • ca  arquebisbe | arquebisbessa, n m

Cristianisme

Definició
Bisbe que té una jurisdicció pròpia o una dignitat honorífica superior.
arquebisbe major arquebisbe major

Cristianisme ortodox

  • ca  arquebisbe major, n m

Cristianisme ortodox

Definició
Títol que reben els caps d'algunes esglésies orientals catòliques sui iuris, com ara l'Església ucraïnesa grecocatòlica, que, tot i tenir les mateixes prerrogatives d'un patriarca, no en tenen el títol.
arrià | arriana arrià | arriana

Cristianisme

  • ca  arrià | arriana, n m, f
  • ca  arià | ariana, n m, f sin. compl.

Cristianisme

Definició
Seguidor de l'arrianisme.
  • ca  arrianisme, n m
  • ca  arianisme, n m sin. compl.

Cristianisme

Definició
Doctrina formulada durant el segle IV pel teòleg Àrrius i els seus deixebles, caracteritzada pel fet de negar la naturalesa divina de Jesucrist.

Nota

  • Considerat una heretgia en diferents concilis, l'arrianisme va ser una important font de controvèrsies i divisions a l'Església primitiva (també relacionades amb qüestions polítiques). Va tenir força seguidors i entre els pobles germànics va perdurar fins al segle VII. L'arrianisme va ser combatut sobretot per Atanasi d'Alexandria. En època moderna alguns unitaristes podrien ser pràcticament considerats arrians, atès que es neguen a atribuir a Jesucrist una naturalesa divina igual a la de Déu Pare, tot i que, per a ells, tampoc no és merament humà. Els Testimonis de Jehovà consideren els arrians precursors del seu moviment.
arxiprestat arxiprestat

Catolicisme, Cristianisme ortodox

  • ca  arxiprestat, n m

Catolicisme, Cristianisme ortodox

Definició
Càrrec d'arxipreste.
arxiprestat arxiprestat

Catolicisme, Cristianisme ortodox

  • ca  arxiprestat, n m

Catolicisme, Cristianisme ortodox

Definició
Territori sota la jurisdicció d'un arxipreste.