Back to top
  • ca  alauita, n m, f
  • ca  nussairita, n m, f

Islam

Definició
Seguidor d'un dels corrents de l'islam xiïta, difós a Síria, al Líban i a Turquia.

Nota

  • Els alauites representen un 13% de la població de Síria. Es tracta d'una branca xiïta que va ser fundada al segle IX a l'Iraq per Muhàmmad ibn Nusayr (d'aquí el nom de nussairites que també reben els seus membres) i considerada herètica pels sunnites i xiïtes. Els alauites segueixen una religió esotèrica influenciada pel maniqueisme i s'adapten als entorns religiosos: manlleven elements cristians en un entorn cristià o ritus islàmics en un entorn islàmic. El dogma principal atribueix la divinitat a Alí, que és el primer imam dels xiïtes. Al segle XX, el mandat francès a Síria va donar autonomia als alauites, que actualment són cada vegada més actius en la vida política siriana: el cap de l'Estat i molts funcionaris pertanyen a aquesta comunitat. També al Marroc la família reial, tot i que segueix l'ortodòxia sunnita malikita, vol remuntar els seus orígens fins a Alí, cosí i gendre de Muhàmmad.