Back to top
  • ca  caraïta, n m, f
  • ca  ananita, n m, f sin. compl.

Judaisme

Definició
Membre d'una comunitat jueva fundada a Babilònia al voltant del 750 per Anan ben Dawid.

Nota

  • La pretensió inicial dels caraïtes va ser basar-se en l'Escriptura i no en la tradició (Talmud), però molt aviat van desenvolupar les seves pròpies tradicions, que diferien de la del judaisme ortodox. Avui perviuen principalment a Rússia i diversos indrets del Pròxim Orient.