osteopènia
osteopènia
Patologia
- ca osteopènia, n f
- es osteopenia, n f
- en osteopenia
Patologia
Definició
Reducció del volum o de la calcificació del teixit ossi.
Nota
- La reducció del volum del teixit ossi s'anomena osteoporosi i la reducció de la calcificació, osteomalàcia.
osteopetrosi
osteopetrosi
Patologia
- ca osteopetrosi, n f
- ca malaltia d'Albers-Schönberg, n f sin. compl.
- ca malaltia dels ossos d'ivori, n f sin. compl.
- ca malaltia dels ossos de guix, n f sin. compl.
- ca malaltia dels ossos de marbre, n f sin. compl.
- ca osteoesclerosi fràgil generalitzada, n f sin. compl.
- ca osteosi ebúrnia, n f sin. compl.
- es enfermedad de Albers-Schönberg, n f
- es enfermedad marmórea de los huesos, n f
- es huesos de marfil, n m pl
- es osteopetrosis, n f
- en Albers-Schönberg disease
- en ivory bones
- en marble bone disease
- en marble bones
- en osteopetrosis
Patologia
Definició
Trastorn de l'ossificació endocondral que condueix a una osteoesclerosi generalitzada, causada per una reabsorció defectuosa del teixit osteocondroide primitiu, que produeix una aposició desordenada de teixit ossi de nova formació amb absència d'osteoclasts i fragilitat òssia.
Nota
- 1. L'osteopetrosi és una afecció hereditària i poc freqüent.
- 2. En l'osteopetrosi les fractures iteratives són freqüents i, a vegades, s'observen anèmia per obliteració de la medul·la òssia i paràlisi d'alguns nervis cranials per estretor dels forats de la base del crani.
osteoporosi
osteoporosi
Patologia
- ca osteoporosi, n f
- es osteoporosis, n f
- en osteoporosis
Patologia
Definició
Osteopatia caracteritzada per la disminució de la massa òssia per unitat de volum o la disminució de la densitat mineral òssia, amb relació al que es considera normal per a una edat, un sexe i una raça determinats, mentre que l'estructura orgànica i el contingut mineral romanen inalterats.
Nota
- 1. Clàssicament, l'osteoporosi es classifica en primària (involutiva i idiopàtica) i en secundària a una altra malaltia, a un tractament farmacològic o a una tècnica terapèutica. Actualment, però, es prefereix la distinció entre osteoporosi tipus I i osteoporosi tipus II.
- 2. L'osteoporosi comporta un augment de la fragilitat òssia i, per tant, també del risc d'aparició de fractures patològiques o per traumatismes que, en circumstàncies normals, no les produirien. L'afectació és acusada tant pel teixit ossi compacte (cortical) com pel teixit ossi esponjós (trabecular). Si predomina la pèrdua d'os esponjós apareixen les fractures per esclafament dels cossos vertebrals, mentre que si la disminució de la densitat mineral òssia es fa sobretot a càrrec de l'os cortical, juntament amb un cert grau de pèrdua d'os esponjós, apareixen les fractures del coll del fèmur, de Colles, del coll de l'húmer, etc. L'osteoporosi és una malaltia clínicament silenciosa fins que no apareixen les fractures.
- 3. Alguns autors denominen osteopènia la simple pèrdua de massa òssia i reserven la denominació osteoporosi per als casos en què ja s'han establert fractures.
osteosi
osteosi
Patologia
- ca osteosi, n f
- es osteosis, n f
- en osteosis
Patologia
Definició
Formació anòmala de teixit ossi.
Nota
- La denominació osteosi s'utilitza per a fer referència especialment a la infiltració òssia del teixit connectiu.
osteosi eburneïtzant monomèlica de Putti
osteosi eburneïtzant monomèlica de Putti
Patologia
- ca melorreostosi, n f
- ca malaltia de Léri, n f sin. compl.
- ca malaltia de Léri-Joanny, n f sin. compl.
- ca osteopatia congènita hiperostòtica, n f sin. compl.
- ca osteosi eburneïtzant monomèlica de Putti, n f sin. compl.
- ca síndrome de Léri, n f sin. compl.
- es enfermedad de Léri, n f
- es melorreostosis, n f
- es osteosis eburneizante monomélica, n f
- en melorheostosis
Patologia
Definició
Afecció hiperostòtica cortical caracteritzada radiològicament per zones de condensació òssia en forma d'excrescències que recorden els regalims de cera d'un ciri, de direcció més o menys vertical, que ressegueixen gairebé tots els ossos tubulars d'un membre i arriben fins a les falanges.
Nota
- La melorreostosi s'associa amb hiperostosi endòstica, que pot obliterar parcialment o completament la cavitat medul·lar. Les masses òssies poden produir protrusió en les articulacions adjacents, semblants a osteocondromes. No és infreqüent observar calcificacions i ossificacions de parts toves, especialment periarticulars, que produeixen anquilosi, alteracions dèrmiques (eritema, pell brillant, pigmentació, fibrosi del teixit cel·lular subcutani), atròfia i fibrosi dels músculs. Pot associar-se amb osteopecília, osteopatia estriada, neurofibromatosi, esclerosi tuberosa i hemangiomes.
osteosi ebúrnia
osteosi ebúrnia
Patologia
- ca osteopetrosi, n f
- ca malaltia d'Albers-Schönberg, n f sin. compl.
- ca malaltia dels ossos d'ivori, n f sin. compl.
- ca malaltia dels ossos de guix, n f sin. compl.
- ca malaltia dels ossos de marbre, n f sin. compl.
- ca osteoesclerosi fràgil generalitzada, n f sin. compl.
- ca osteosi ebúrnia, n f sin. compl.
- es enfermedad de Albers-Schönberg, n f
- es enfermedad marmórea de los huesos, n f
- es huesos de marfil, n m pl
- es osteopetrosis, n f
- en Albers-Schönberg disease
- en ivory bones
- en marble bone disease
- en marble bones
- en osteopetrosis
Patologia
Definició
Trastorn de l'ossificació endocondral que condueix a una osteoesclerosi generalitzada, causada per una reabsorció defectuosa del teixit osteocondroide primitiu, que produeix una aposició desordenada de teixit ossi de nova formació amb absència d'osteoclasts i fragilitat òssia.
Nota
- 1. L'osteopetrosi és una afecció hereditària i poc freqüent.
- 2. En l'osteopetrosi les fractures iteratives són freqüents i, a vegades, s'observen anèmia per obliteració de la medul·la òssia i paràlisi d'alguns nervis cranials per estretor dels forats de la base del crani.
oxicefàlia
oxicefàlia
Patologia
- ca acrocefàlia, n f
- ca oxicefàlia, n f sin. compl.
- es acrocefalia, n f
- es oxicefalia, n f
- en acrocephalia
- en oxycephaly
Patologia
Definició
Malformació cranial caracteritzada per la forma cònica del crani, causada per la sinostosi prematura de les sutures coronal i lambdoide.
ozó
ozó
.Conceptes generals
- ca ozó, n m
- es ozono, n m
- en ozone
.Conceptes generals
Definició
Gas tòxic i inestable, d'olor penetrant, que constitueix la forma al·lotròpica de l'oxigen en què la molècula té tres àtoms en lloc de dos.
Nota
- 1. L'ozó és un dels oxidants més forts que es coneixen i s'utilitza com a bactericida i fungicida, en el tractament d'aigües i en atmosferes per a conservar ous.
- 2. La fórmula corresponent a l'ozó és O3.
ozonoteràpia
ozonoteràpia
Terapèutica i prevenció > Tècniques
- ca ozonoteràpia, n f
- es ozonoterapia, n f
- en ozone therapy
Terapèutica i prevenció > Tècniques
Definició
Mètode terapèutic basat en l'administració d'ozó.
Nota
- 1. Actualment no hi ha evidències científiques de la utilitat terapèutica de l'ozonoteràpia.
- 2. L'ozonoteràpia s'aplica en el tractament de malalties inflamatòries, vasculars i dermatològiques o de la colitis ulcerosa.
