Diccionari de fisioteràpia

ca paràlisi d'Erb, n f
ca paràlisi d'Erb-Duchenne, n f sin. compl.
ca paràlisi de Duchenne-Erb, n f sin. compl.
ca paràlisi del plexe braquial superior, n f sin. compl.
ca síndrome de Duchenne-Erb, n f sin. compl.
es parálisis de Duchenne-Erb, n f
es parálisis de Erb, n f
es parálisis de Erb-Duchenne, n f
es síndrome de Duchenne-Erb, n m
en Duchenne-Erb paralysis
en Duchenne-Erb syndrome
en Erb palsy
en Erb paralysis
en Erb-Duchenne palsy
en Erb-Duchenne paralysis

Patologia

Definició

Paràlisi del plexe braquial per lesió de les arrels C5 i C6, que determina la paràlisi dels músculs deltoide, bíceps braquial, coracobraquial, braquial anterior, supinador llarg, pectoral major, supraespinós, infraespinós, subescapular, rodó major, serrat major, romboide i angular, l'abolició dels reflexos bicipital i estiloradial, i l'anestèsia o hipoestèsia de banda longitudinal que segueix l'eix del membre per la seva part externa, sense abastar la mà o afectant només la base del primer metacarpià.

ca síndrome de Millard-Gubler, n f
ca hemiplegia alterna inferior, n f sin. compl.
ca hemiplegia de Gubler, n f sin. compl.
ca paràlisi alterna, n f sin. compl.
ca paràlisi encreuada, n f sin. compl.
ca síndrome de Gubler-Millard, n f sin. compl.
ca síndrome protuberancial inferior, n f sin. compl.
es síndrome de Millard-Gubler, n m
en Gubler hemiplegia
en Gubler paralysis
en Gubler syndrome
en Millard-Gubler syndrome

Patologia

Definició

Síndrome neurològica produïda per una lesió de la protuberància anular, caracteritzada per una paràlisi facial de tipus perifèric en el mateix costat de la lesió, associada amb una paràlisi espàstica dels membres contralaterals.

Nota

A vegades, la síndrome de Millard-Gubler coexisteix amb l'afectació de fibres del motor ocular extern, que ocasiona un estrabisme intern homolateral.

ca paràlisi cerebral infantil, n f
ca encefalopatia infantil, n f sin. compl.
ca paràlisi espàstica infantil, n f sin. compl.
es parálisis cerebral infantil, n f
en cerebral palsy

Patologia

Definició

Síndrome neurològica de causa diversa que apareix en el moment del naixement o durant els primers mesos de vida extrauterina, caracteritzada per paràlisis espàstiques d'ambdues extremitats superiors o inferiors, rigidesa extrapiramidal, moviments coreoatetòtics, peu de pinya, debilitat mental o estats epilèptics.

Nota

1. Els factors etiològics de la paràlisi cerebral infantil comprenen causes obstètriques (asfíxia del fetus en parts molt prolongats, part distòcic, ús del fòrceps), causes toxicoinfeccioses (sífilis, rubèola, alcoholisme matern, xarampió, escarlatina, tos ferina, galteres), la malaltia hemorràgica dels nadons i la icterícia greu del nadó per isoimmunització Rh.
2. La paràlisi cerebral infantil pot ser congènita o adquirida. Tant les formes congènites com les adquirides es presenten clínicament segons diverses modalitats: hemiplegia infantil, diplegia infantil, malaltia de Little, atetosi doble idiopàtica (malaltia de Vogt) i síndrome astaticoatònica (malaltia de Förster).

ca paràlisi espàstica sifilítica d'Erb, n f
ca malaltia d'Erb-Charcot, n f sin. compl.
ca síndrome d'Erb-Charcot, n f sin. compl.
es enfermedad de Erb-Charcot, n f
es paraplejia espástica de Erb, n f
es síndrome de Erb-Charcot, n m
en Erb spastic paraplegia
en Erb syphilitic spastic paraplegia
en Erb-Charcot disease
en syphilitic paraplegia

Patologia

Definició

Neurosífilis caracteritzada per una leptomeningitis dorsal i lesions mielítiques intrafuniculars, que, situades fonamentalment en els cordons laterals, desmielinitzen la via piramidal de forma habitualment simètrica.

Nota

La paràlisi espàstica sifilítica d'Erb apareix en el període terciari de la sífilis i es manifesta clínicament per una claudicació medul·lar intermitent de Déjerine, hiperreflèxia i signe de Babinski bilateral que evoluciona vers una paraplegia o una paraparèsia espàstiques amb trastorns esfinterials, associada a vegades amb el signe d'Argill-Robertson.

ca poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria aguda, n f
ca paràlisi de Guillain-Barré, n f sin. compl.
ca paràlisi de Kussmaul, n f sin. compl.
ca paràlisi de Landry, n f sin. compl.
ca paràlisi espinal ascendent, n f sin. compl.
ca polineuritis aguda postinfecciosa, n f sin. compl.
ca polineuritis idiopàtica aguda, n f sin. compl.
ca polineuritis idiopàtica de Barré-Guillain-Strohl, n f sin. compl.
ca polineuritis idiopàtica de Guillain-Barré, n f sin. compl.
ca polineuritis idiopàtica de Landry-Guillain-Barré, n f sin. compl.
ca síndrome de Guillain-Barré, n f sin. compl.
es parálisis de Kussmaul, n f
es parálisis de Landry, n f
es polineuritis idiopática aguda, n f
es síndrome de Guillain-Barré, n m
en acute inflammatory demyelinating polyradiculoneuropathy
en Guillain-Barré polyneuritis
en Guillain-Barré syndrome
en Kussmaul paralysis
en Landry paralysis

Patologia

Definició

Poliradiculoneuropatia associada amb alteracions autoimmunitàries, caracteritzada clínicament per la instauració aguda de parestèsies doloroses que afecten inicialment les extremitats inferiors, abans d'atènyer les superiors, i de debilitat muscular de les extremitats inferiors, ulteriorment de les superiors, seguida al cap de pocs dies d'una veritable tetraplegia flàccida i simètrica, sense amiotròfia ni fasciculacions, amb arreflèxia tendinosa, i a vegades amb afectació dels músculs respiratoris.

Nota

1. La poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria configura un quadre clínic anomenat paràlisi ascendent de Landry. S'hi observa també, en molts casos, una afectació dels parells cranials, particularment del facial (paràlisi facial, habitualment bilateral) i a vegades del glossofaringi i del pneumogàstric (paràlisi del vel del paladar, de la faringe i de la laringe).
2. En molts afectats de poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria hi ha un antecedent d'infecció vírica (virus d'Epstein-Barr, citomegalovirus, virus d'immunodeficiència humana) o bacteriana (enteritis per Campylobacter jejuni), o d'altres circumstàncies concurrents (vacunació, intervenció quirúrgica, anestèsia epidural, malaltia de Hodgkin). La majoria dels malalts es recuperen espontàniament en el transcurs d'uns quants mesos, bé que alguns requereixen ventilació mecànica.
3. S'han descrit nombroses formes clíniques de la poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria aguda, com per exemple, síndrome de Miller-Fisher (oftalmoplegia, atàxia, arreflèxia), polineuritis cranial, neuropatia axònica sensitivomotora aguda i neuropatia axònica motora aguda.

ca síndrome de Strümpell-Lorrain, n f
ca paràlisi espinal espasmòdica, n f sin. compl.
ca paraplegia espàstica familiar, n f sin. compl.
es enfermedad de Strümpell-Lorrain, n f
es paraplegia espástica familiar, n f
es paraplegia espástica hereditaria, n f
es síndrome de Strümpell-Lorrain, n m
en hereditary spastic paraplegia
en Strümpell-Lorrain disease

Patologia

Definició

Síndrome heredofamiliar autosòmica dominant de la medul·la espinal, caracteritzada per l'aparició de parèsia i espasticitat progressives de les extremitats inferiors.

Nota

La síndrome de Strümpell-Lorrain presenta una degeneració del fascicle corticoespinal de la medul·la.

ca paràlisi facial, n f
ca prosoplegia, n f sin. compl.
ca prosopoplegia, n f sin. compl.
es parálisis facial, n f
en facial palsy
en facial paralysis

Patologia

Definició

Paràlisi del nervi facial, que pot ser central o perifèrica segons que s'afecti el nervi per sobre o per sota del nucli d'origen, localitzat en la part superoexterna de la calota protuberancial.

Nota

La paràlisi facial central és supranuclear, mentre que la paràlisi facial perifèrica pot ser, convencionalment, nuclear o infranuclear, malgrat que el nucli del facial estigui situat a la protuberància anular i, per tant, en el sistema nerviós central. Aquesta distinció obeeix a la identitat dels efectes clínics entre les lesions nuclears i les més perifèriques.

ca paràlisi de Bell, n f
ca paràlisi facial a frigore [a frigore: la], n f sin. compl.
es parálisis de Bell, n f
es parálisis facial idiopática, n f
es parálisis facial periférica, n f
en Bell palsy
en Bell paralysis

Patologia

Definició

Paràlisi facial perifèrica de causa desconeguda, atribuïble a un edema idiopàtic del nervi dins l'aqüeducte de Fal·lopi, caracteritzada per la instauració sobtada, freqüentment al matí, d'una asimetria facial, a vegades precedida per un o dos dies de molèsties vagues al voltant de l'orella.

Nota

1. La paràlisi de Bell es presenta preferentment entre els 20 i els 40 anys d'edat.
2. L'asimetria facial provocada per la paràlisi de Bell augmenta quan se suggereix al malalt que contregui els músculs de la cara (arrugar el front, obrir la boca, ensenyar les dents, riure, bufar, etc.). Són molt característics els signes de desviació de la comissura bucal cap al cantó sa i l'obtingut en indicar al malalt que clogui els ulls, comprovant-ne la impossibilitat de fer-ho en el cantó afectat (obertura palpebral entreoberta, signe de Bell).
3. La paràlisi de Bell es recupera gairebé sempre completament en el termini de 3 a 4 setmanes, per bé que hi ha casos de recobrament incomplet que deixen deformitats facials.

ca miastènia greu, n f
ca malaltia d'Erb-Goldflam, n f sin. compl.
ca malaltia de Goldflam, n f sin. compl.
ca miastènia gravis [gravis: la], n f sin. compl.
ca miastènia greu pseudoparalítica, n f sin. compl.
ca paràlisi astenobulboespinal, n f sin. compl.
ca paràlisi familiar periòdica, n f sin. compl.
es enfermedad de Erb-Goldflam, n f
es enfermedad de Goldflam, n f
es miastenia grave, n f
en Erb-Goldflam disease
en Goldflam disease
en myasthenia gravis

Patologia

Definició

Malaltia neuromuscular causada per un trastorn en la transmissió de l'estímul nerviós en la placa motora, caracteritzada per una fatiga anormal dels músculs davant l'esforç que representa la seva activació repetida.

Nota

1. Els músculs més afectats per la miastènia greu són els oculars extrínsecs, els facials i els faringis.
2. La miastènia greu presenta, com a primers símptomes, blefaroptosi, diplopia i disfàgia. Els malalts poden morir sobtadament per una paràlisi respiratòria.

ca paràlisi de Lissauer, n f
ca paràlisi focal de Lissauer, n f sin. compl.
ca paràlisi general focal de Lissauer, n f sin. compl.
es parálisis de Lissauer, n f
en Lissauer paralysis

Patologia

Definició

Forma clínica de la paràlisi general progressiva caracteritzada per l'afectació predominant del còrtex motor, que determina l'aparició de monoplegies o d'hemiplegies permanents.

Diccionari de fisioteràpia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició