Back to top
  • ca  aberració, n f
  • es  aberración
  • en  aberration

Fotogrametria

Definició
Distorsió que es produeix en la formació d'una imatge a causa de les imperfeccions inherents en la fabricació d'un sistema òptic, com ara una lent, un prisma o un mirall.

Nota

  • 1. En el cas de les lents, els raigs de radiació les travessen per diversos punts, de manera que es creen diferents graus de refracció a causa de la transmissió diferencial, sense convergir exactament en el mateix punt focal. Això causa una degradació de la qualitat de la imatge que es manifesta en forma de deformació o falta de nitidesa, cosa que produeix una incertesa en la identificació o en el mesurament.

    2. Les aberracions poden ser monocromàtiques, conegudes com a aberracions de Seidel, o cromàtiques.

    3. L'aberració es redueix per compensació, de manera que l'aberració d'una lent es compensa amb l'aberració oposada d'una altra. Malgrat tot, el resultat de la compensació no elimina totalment l'aberració.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
aberració aberració

Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació

  • ca  aberració, n f
  • es  aberración
  • fr  aberration
  • it  aberrazione
  • en  aberration
  • de  Aberration

Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació

Definició
Defecte que altera la qualitat de les imatges obtingudes mitjançant un sistema òptic.

Nota

  • Cal distingir les aberracions geomètriques o esfèriques, produïdes per la refracció de les lents, de les aberracions cromàtiques, produïdes per les distàncies focals diferents per a cada longitud d'ona.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
aberració comàtica aberració comàtica

Fotogrametria

  • ca  coma, n f
  • ca  aberració comàtica, n f sin. compl.
  • es  aberración comática
  • es  coma
  • en  coma
  • en  comatic aberration

Fotogrametria

Definició
Aberració d'una lent en què la imatge d'un punt situat fora de l'eix òptic i localitzat en l'espai objecte es forma en l'espai imatge com un polígon similar a un estel, a causa de la falta de convergència.

Nota

  • La coma és el resultat de la variació de la refracció a diferents angles d'incidència en diverses parts de la lent, i està en funció de la curvatura i el gruix de la lent, que produeix asimetria. La coma és positiva quan la cua de l'estel apunta cap al centre, atès que els raigs perifèrics apunten cap enfora del punt focal i produeixen una imatge més gran, i negativa quan apunten cap a fora, perquè la imatge més petita és produïda pels raigs perifèrics.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
aberració cromàtica aberració cromàtica

Fotogrametria

  • ca  aberració cromàtica, n f
  • es  aberración cromática
  • en  chromatic aberration

Fotogrametria

Definició
Aberració d'una lent que produeix una malformació del color en la imatge.

Nota

  • En l'aberració cromàtica, les longituds d'ona més curtes es refracten més que les llargues, cosa que dona lloc a una refracció diferencial. La distància focal varia en funció de la longitud d'ona i els punts focals de cada longitud d'ona es disposen al llarg de l'eix òptic, de manera que la distància és més petita per al blau que per al vermell.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
aberració de Seidel aberració de Seidel

Fotogrametria

  • ca  aberració de Seidel, n f
  • ca  aberració de tercer ordre, n f sin. compl.
  • es  aberración de Seidel
  • es  aberración de tercer orden
  • en  Seidel aberration
  • en  third order aberration

Fotogrametria

Definició
Cadascuna de les aberracions monocromàtiques causades per la geometria de la lent, el prisma o el mirall.

Nota

  • 1. Les aberracions de Seidel són l'aberració esfèrica, el coma, l'astigmatisme, la curvatura de camp i la distorsió.

    2. Les aberracions de Seidel van ser identificades per Philipp Ludwig von Seidel el 1857.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
aberració de tercer ordre aberració de tercer ordre

Fotogrametria

  • ca  aberració de Seidel, n f
  • ca  aberració de tercer ordre, n f sin. compl.
  • es  aberración de Seidel
  • es  aberración de tercer orden
  • en  Seidel aberration
  • en  third order aberration

Fotogrametria

Definició
Cadascuna de les aberracions monocromàtiques causades per la geometria de la lent, el prisma o el mirall.

Nota

  • 1. Les aberracions de Seidel són l'aberració esfèrica, el coma, l'astigmatisme, la curvatura de camp i la distorsió.

    2. Les aberracions de Seidel van ser identificades per Philipp Ludwig von Seidel el 1857.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
aberració esfèrica aberració esfèrica

Fotogrametria

  • ca  aberració esfèrica, n f
  • es  aberración esférica
  • en  spherical aberration

Fotogrametria

Definició
Aberració d'una lent que produeix diversos punts focals per a raigs paral·lels que incideixen a distàncies diferents respecte de l'eix òptic.

Nota

  • 1. Els raigs paral·lels perifèrics convergeixen en un punt focal anterior, més proper a la lent que el punt focal dels raigs paral·lels paraxials, cosa que dona com a resultat una imatge borrosa.

    2. L'aberració esfèrica té components longitudinal i transversal.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
aberració esfèrica longitudinal aberració esfèrica longitudinal

Fotogrametria

  • ca  aberració esfèrica longitudinal, n f
  • ca  AEL, n f sigla
  • es  aberración esférica longitudinal
  • es  AEL sigla
  • en  longitudinal spherical aberration
  • en  LSA sigla

Fotogrametria

Definició
Aberració esfèrica en què la incidència dels raigs es desplaça respecte del punt focal principal al llarg de l'eix òptic.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
aberració esfèrica transversal aberració esfèrica transversal

Fotogrametria

  • ca  aberració esfèrica transversal, n f
  • ca  AET, n f sigla
  • es  aberración esférica transversal
  • es  AET sigla
  • en  transversal spherical aberration
  • en  TSA sigla

Fotogrametria

Definició
Aberració esfèrica en què la incidència dels raigs es desplaça respecte del punt focal principal en el pla focal.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  ABI, n m
  • ca  Advanced Baseline Imager, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Advanced Baseline Imager, 'generador avançat d'imatges de línia de base'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie GOES (concretament al GOES-16 i també als futurs GOES-S i GOES-T), evolució del sensor IMAGER dels satèl·lits GOES-8 a GOES-15, destinat majoritàriament a la meteorologia.

Permet obtenir imatges en 16 bandes en les regions espectrals del VIS [430,510 nm], VIS-IRp [540,740 nm], IRp [820,900 nm], IRoc [1350,1410 nm; 1550,1670 nm; 2210,2310 nm], IRom [3700,4100 nm; 5250,7050 nm; 6600,7400 nm; 7200,7600 nm] i IRol [8100,8900 nm; 9500,9900 nm; 9800,10800 nm; 10400,12000 nm; 11300,13300 nm; 12700,13900 nm], amb una resolució espacial al nadir de 500 m en la banda de l'IRp, 1000 m en la banda del VIS, l'IRp i la segona de l'IRoc i 2000 m en la resta de bandes. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial de tot el disc terrestre cada 15 minuts, o bé en el mode denominat CONUS (Continental United States) de 3000 km x 5000 km cada 5 minuts, o bé de 1000 km x 1000 km cada 30 segons.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6