editor de metadades
editor de metadades
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
- ca editor de metadades, n m
- es editor de metadatos
- en metadata editor
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
Definició
Programa especialitzat per a la introducció i la modificació de metadades descriptives de dades geogràfiques o d'altres recursos d'informació geoespacial.
Nota
-
1. Un editor de metadades implementa generalment el conjunt d'ítems, i també el seu caràcter obligatori, opcional o condicionat, el qual és establert per un o més estàndards de metadades. En alguns casos poden anar acoblats a l'explorador o el visualitzador de dades geogràfiques, de manera que l'edició de metadades es pugui dur a terme alhora que s'examinen les dades.
2. En molts casos, els editors de metadades són gratuïts o de codi obert per a fomentar l'elaboració de metadades. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
editorial cartogràfica
editorial cartogràfica
Cartografia
- ca editorial cartogràfica, n f
- es editorial cartográfica
- fr établissement cartographique
- fr maison d'éditions cartographiques
- it casa editrice cartografica
- en map publishing house
- de Kartenausgabestelle
- de Kartenverlag
Cartografia
Definició
Centre, públic o privat, dedicat a l'edició de documents cartogràfics.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
EEM
EEM
Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca espectre electromagnètic, n m
- ca EEM, n m sin. compl.
- ca EMS, n m sin. compl.
- es espectro electromagnético
- es EEM sin. compl.
- es EMS sin. compl.
- en electromagnetic spectrum
- en EMS sin. compl.
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definició
Conjunt de totes les radiacions electromagnètiques conegudes, des dels raigs gamma (els de longitud d'ona més curta i de major freqüència) fins a les ones de ràdio i televisió (les de longitud d'ona més llarga i de menor freqüència).
De manera convencional, l'espectre electromagnètic es divideix en diferents regions, definides per intervals de longitud d'ona, freqüència o nombre d'ona (vegeu regió espectral).
En teledetecció es treballa sobretot en les regions espectrals ubicades entre l'UV i les microones. En aquest àmbit, les unitats de mesura més comunes per a referir-se a radiacions de l'espectre electromagnètic es relacionen amb la longitud d'ona: per a les més curtes s'utilitzen els micròmetres o els nanòmetres, mentre que per a les més llargues (microones) s'utilitzen els centímetres, si bé normalment en aquest cas és més freqüent utilitzar unitats de freqüència (gigahertzs).
EMS és l'acrònim de electromagnetic spectrum ('espectre electromagnètic').
De manera convencional, l'espectre electromagnètic es divideix en diferents regions, definides per intervals de longitud d'ona, freqüència o nombre d'ona (vegeu regió espectral).
En teledetecció es treballa sobretot en les regions espectrals ubicades entre l'UV i les microones. En aquest àmbit, les unitats de mesura més comunes per a referir-se a radiacions de l'espectre electromagnètic es relacionen amb la longitud d'ona: per a les més curtes s'utilitzen els micròmetres o els nanòmetres, mentre que per a les més llargues (microones) s'utilitzen els centímetres, si bé normalment en aquest cas és més freqüent utilitzar unitats de freqüència (gigahertzs).
EMS és l'acrònim de electromagnetic spectrum ('espectre electromagnètic').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
EEO
EEO
Teledetecció > Òrbites
- ca EEO, n f
- es EEO
- en EEO
Teledetecció > Òrbites
Definició
Òrbita el·líptica quan l'objecte al voltant del qual s'orbita és la Terra.
EEO és l'acrònim de elliptical earth orbit ('òrbita el·líptica al voltant de la Terra').
EEO és l'acrònim de elliptical earth orbit ('òrbita el·líptica al voltant de la Terra').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
EFD
EFD
Fotogrametria
- ca estació fotogramètrica digital, n f
- ca EFD, n f sigla
- es estación de trabajo digital
- es estación fotogramétrica digital
- es EFD sigla
- en digital photogrammetric workstation
- en softcopy workstation
- en DPW sigla
Fotogrametria
Definició
Estació de treball formada per un ordinador, programari i una base de dades d'imatges, amb capacitat d'interacció gràfica, d'automatització de processos i de treball multitasca, que permet efectuar càlculs i processos fotogramètrics.
Nota
-
1. Una estació fotogramètrica digital té capacitats específiques d'emmagatzematge, gestió i manipulació d'imatges, realització de càlculs complexos, visualització operativa i estereoscòpica, i obtenció i mesura de dades tridimensionals. El procés és completament digital, de manera que s'eviten errors en la conversió de formats. No disposa d'elements òptics o mecànics i, per tant, no necessita calibratge, i l'automatització no exigeix tanta especialització tècnica com en el cas dels restituïdors analítics. Es tracta, doncs, d'un equip que ofereix més precisió, fiabilitat, rapidesa i universalitat de formats (d'imatges, longituds d'ona i tecnologies d'obtenció d'imatges).
2. Partint de l'estructura dels restituïdors analítics, i integrant funcions i processos de diversos instruments, Tapani Sarjakoski va proposar el 1981 un concepte més elaborat d'instrument que va anomenar restituïdor digital, que és l'origen de les estacions fotogramètriques digitals. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
efecte atmosfèric
efecte atmosfèric
Fotogrametria
- ca efecte atmosfèric, n m
- es efecto atmosférico
- en atmospheric effect
Fotogrametria
Definició
Efecte que consisteix en el canvi en la intensitat o la composició espectrals de la radiació en travessar l'atmosfera.
Nota
- Els dos fenòmens principals que causen l'efecte atmosfèric són l'absorció i la difusió.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
efecte cardinal
efecte cardinal
Fotogrametria
- ca efecte cardinal, n m
- es efecto cardinal
- en cardinal effect
Fotogrametria
Definició
Efecte que consisteix en l'amplificació del senyal de retorn quan el feix incideix perpendicularment sobre estructures lineals que actuen com a reflectors de cantonada dièdrics i trièdrics.
Nota
- L'efecte cardinal es produeix especialment en àrees urbanes a causa de la major presència d'edificis i estructures viàries.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
efecte cardinal
efecte cardinal
Teledetecció
- ca efecte cardinal, n m
- es efecto cardinal
- en cardinal effect
Teledetecció
Definició
Amplificació del senyal d'eco quan el feix incideix perpendicularment sobre estructures lineals que actuen com a diedres o triedres.
L'efecte cardinal es produeix especialment en àrees urbanes a causa dels edificis i les estructures viàries.
L'efecte cardinal es produeix especialment en àrees urbanes a causa dels edificis i les estructures viàries.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
efecte corbata de llacet
efecte corbata de llacet
Teledetecció > Georeferenciació
- ca efecte corbata de llacet, n m
- es efecto pajarita
- en bow tie effect
Teledetecció > Georeferenciació
Definició
Artefacte que apareix quan la captació sobre la Terra es produeix, a cada escaneig, recobrint una zona més estreta al mig i més ampla a les vores laterals, de manera que a les imatges en brut hi ha un aspecte "trencat" o "repetit" a les vores, fruit del cavalcament geogràfic que es produeix.
En l'efecte corbata de llacet hi intervé la disposició dels detectors en el sensor, que a cada escaneig capta un cert nombre de línies simultàniament. S'observa, per exemple, en les imatges captades pel sensor MODIS dels satèl·lits Terra i Aqua.
En l'efecte corbata de llacet hi intervé la disposició dels detectors en el sensor, que a cada escaneig capta un cert nombre de línies simultàniament. S'observa, per exemple, en les imatges captades pel sensor MODIS dels satèl·lits Terra i Aqua.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
efecte d'adjacència
efecte d'adjacència
Teledetecció > Radiometria
- ca efecte d'adjacència, n m
- es efecto de adyacencia
- en adjacency effect
Teledetecció > Radiometria
Definició
Canvi en la radiància mesurada en un píxel provocat per la reflexió o l'emissió des de superfícies o l'atmosfera situades fora de l'IFOV del sensor per a aquell píxel.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
