Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica
- ca generalització ràster, n f
- es generalización ráster
- en raster generalization
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica
Definició
Nota
- Els filtres més habituals per a dur a terme una generalització ràster són el filtre passabaix i el filtre de moda.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica
- ca generalització temàtica, n f
- es generalización temática
- en thematic generalization
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Cartografia
- ca generalitzar, v tr
- es generalizar
- fr généraliser
- it generalizzare
- en generalise, to
- en generalize, to
- de generalisieren
- de verallgemeinern
Cartografia
Definició
Nota
- En la confecció d'un mapa, el conjunt de processos per a una generalització adequada constitueix una de les tasques més complexes i de més exigència intel·lectual del cartògraf. Alguns d'aquests processos, principalment els que fan referència a la geometria, són tractats modernament en bona part mitjançant algoritmes informàtics.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Gràfics i diagrames
- ca genograma, n m
- es genograma
- fr génogramme
- it genogramma
- en genogram
- de Genogramm
Cartografia > Gràfics i diagrames
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca GEO 1, n m
- ca Group on Earth Observations, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Associació de governs i organitzacions internacionals creada en resposta a les sol·licituds d'intervenció de la Cimera Mundial del 2002 sobre Desenvolupament Sostenible i del G8 (Grup dels Vuit).
El GEO proporciona un marc en el qual els seus socis poden desenvolupar nous projectes i coordinar les seves estratègies i inversions. Des de l'octubre de 2010, el GEO té com a membres 84 governs i la Comissió Europea. A més, 58 organitzacions intergovernamentals, internacionals i regionals en relació directa amb l'observació de la Terra han estat també reconegudes com a organitzacions participants. El GEO es regeix per un Ple, compost per tots els membres i les organitzacions participants, que va celebrar la seva primera reunió el maig de 2005. El GEO està coordinant esforços per a construir una xarxa mundial de sistemes d'observació.
Vegeu GEOSS.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Òrbites
- ca òrbita geosíncrona, n f
- ca GEO 2, n f sin. compl.
- ca òrbita geosincrònica, n f sin. compl.
- es órbita geosíncrona
- es GEO sin. compl.
- es órbita geosincrónica sin. compl.
- en geosynchronous orbit
- en GEO sin. compl.
Teledetecció > Òrbites
Definició
Quan la inclinació del pla orbital és zero (coincident amb l'equador), s'anomena òrbita geoestacionària.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca GISTDA, n f
- ca Geo-Informatics and Space Technology Development Agency, n f sin. compl.
- ca Thai Ministry of Science and Technology's Space Agency, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Organització governamental tailandesa que, entre altres funcions, participa en la gestió del satèl·lit THEOS.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
- ca GeoAPI
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
- ca geobase de dades, n f
- es geobase de datos
- en geodatabase
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
Definició
Nota
- Segons el tipus de gestor de base de dades emprat i la capacitat o no d'edició multiusuari, es distingeix entre geobases de dades multiusuari (implementades sobre DB2, Oracle, Informix, SQL Server i PostgreSQL), geobases de dades personals (sobre Microsoft Access o SQL Server) i geobases de dades emmagatzemades en fitxers.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Classificació
- ca GEOBIA, n f
- ca anàlisi d'imatges basada en objectes, n f sin. compl.
- ca anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics, n f sin. compl.
- ca OBIA, n f sin. compl.
- es GEOBIA
- es análisis de imágenes basado en objetos sin. compl.
- es análisis de imágenes basado en objetos geográficos sin. compl.
- es OBIA sin. compl.
- en GEOBIA
- en geographic object based image analysis sin. compl.
- en OBIA sin. compl.
- en object based image analysis sin. compl.
Teledetecció > Classificació
Definició
La GEOBIA utilitza mètodes més o menys automàtics per a dividir la imatge en zones homogènies (segmentació) o bé assumeix particions del territori provinents de fonts externes, com cadastres, mapes parcel·laris, mapes edàfics, etc. Fet aquest procés, la GEOBIA assigna atributs, classifica i relaciona els segments1 en l'espai (i fins i tot en el temps, si hom disposa d'imatges multitemporals) i crea jerarquies que agrupen i subdivideixen els objectes, tot intentant aproximar-se al procediment d'identificació i etiquetatge que fa un fotointèrpret.
El principal atractiu de la GEOBIA respecte a aproximacions convencionals "píxel a píxel" és que els objectes disposen de noves propietats (veïnatge, forma, dimensió, mesures radiomètriques mitjanes, etc.) que poden ser molt útils per a identificar-los correctament. Els punts més problemàtics per a l'aplicació de la GEOBIA, però, són el llarg temps de dedicació que cal invertir per a entrenar el sistema en la identificació d'uns certs objectes, la incertesa de si els patrons obtinguts funcionaran correctament en altres zones i l'extrema lentitud o fins i tot la impossibilitat de treballar, amb els ordinadors actuals, amb imatges realment grans, de molts megabytes.
La GEOBIA té l'origen en tècniques com l'ECHO. En els seus inicis es va anomenar OBIA, terme que també s'utilitza, per exemple, en l'anàlisi d'imatge mèdica, però a partir del 2008 la utilització de conceptes més geogràfics en l'anàlisi dels objectes va aconsellar d'encunyar el nou terme.
GEOBIA i OBIA són els acrònims de geographic object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics') i de object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes'), respectivament.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6