radiant
radiant
Teledetecció
- ca radian, n m
- ca radiant, n m sin. compl.
- es radián
- en radian
- sbl rad
Teledetecció
Definició
Unitat internacional de mesura d'angles plans, equivalent a l'angle que, amb el vèrtex al centre d'una circumferència, delimita un arc sobre aquesta circumferència la longitud del qual és igual al radi d'aquesta circumferència.
Un radian és aproximadament 57 graus, 17 minuts i 44.8 segons i la circumferència sencera mesura 2π radians.
Un radian és aproximadament 57 graus, 17 minuts i 44.8 segons i la circumferència sencera mesura 2π radians.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radiatiu -iva
radiatiu -iva
Teledetecció
- ca radiatiu -iva, adj
- es radiativo -va
- en radiative
Teledetecció
Definició
Dit d'un fenomen en el decurs del qual s'emet radiació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ràdio
ràdio
Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca radiofreqüències, n f pl
- ca ona de ràdio, n f sin. compl.
- ca ràdio, n f sin. compl.
- es radiofrecuencias
- es onda de radio sin. compl.
- es radio sin. compl.
- en radiofrequencies
- en radio sin. compl.
- en radio wave sin. compl.
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definició
Regió de l'espectre electromagnètic de longituds d'ona superiors a 1 m, si bé alguns autors prefereixen considerar que les radiofreqüències comencen a longituds d'ona superiors a 0.1 m.
D'acord amb la classificació que l'ITU fa de l'espectre electromagnètic, dintre les radiofreqüències hi ha les següents subregions o bandes: UHF (3000-300 MHz; 0.1-1 m); VHF (300-30 MHz; 1-10 m); HF (30-3 MHz; 10-100 m); MF (3000-300 kHz; 100-1000 m); LF (300-30 kHz; 1-10 km); VLF (30-3 kHz; 10-100 km); ULF (3000-300 Hz; 100-1000 km); SLF (300-30 Hz; 1000-10000 km), i ELF (30-3 Hz; 10000-100000 km).
Segons la classificació de l'IEEE i l'ASPRS, l'interval de freqüències de la subregió UHF és entre 1000 i 300 MHz; 0.3 i 1 m.
Aquesta regió espectral s'utilitza en els sistemes de telecomunicacions per al transport de la informació.
D'acord amb la classificació que l'ITU fa de l'espectre electromagnètic, dintre les radiofreqüències hi ha les següents subregions o bandes: UHF (3000-300 MHz; 0.1-1 m); VHF (300-30 MHz; 1-10 m); HF (30-3 MHz; 10-100 m); MF (3000-300 kHz; 100-1000 m); LF (300-30 kHz; 1-10 km); VLF (30-3 kHz; 10-100 km); ULF (3000-300 Hz; 100-1000 km); SLF (300-30 Hz; 1000-10000 km), i ELF (30-3 Hz; 10000-100000 km).
Segons la classificació de l'IEEE i l'ASPRS, l'interval de freqüències de la subregió UHF és entre 1000 i 300 MHz; 0.3 i 1 m.
Aquesta regió espectral s'utilitza en els sistemes de telecomunicacions per al transport de la informació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Radio Frequency Analyzer
Radio Frequency Analyzer
Teledetecció > Sensors
- ca RFA, n m
- ca Radio Frequency Analyzer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Radio Frequency Analyzer, 'analitzador de radiofreqüència'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit COMPASS-2.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les radiofreqüències (subregió HF [0.1-15.1 MHz], segons la terminologia de l'ITU).
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit COMPASS-2.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les radiofreqüències (subregió HF [0.1-15.1 MHz], segons la terminologia de l'ITU).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Radio Occultation Sounder for the Atmosphere
Radio Occultation Sounder for the Atmosphere
Teledetecció > Sensors
- ca ROSA, n m
- ca Radio Occultation Sounder for the Atmosphere, n f sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Radio Occultation Sounder for the Atmosphere, 'sonda d'ocultació de ràdio per a estudis atmosfèrics'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit OceanSat-2 destinat majoritàriament a l'estudi dels perfils de l'atmosfera (densitat, refractivitat, pressió, temperatura i humitat), així com a l'obtenció de dades per a la correcció dels efectes de la ionosfera.
El sensor té una resolució espacial vertical de 0.3 km a la baixa troposfera, i entre 1 i 3 km a l'alta troposfera, així com una resolució horitzontal mínima de 300000 m.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit OceanSat-2 destinat majoritàriament a l'estudi dels perfils de l'atmosfera (densitat, refractivitat, pressió, temperatura i humitat), així com a l'obtenció de dades per a la correcció dels efectes de la ionosfera.
El sensor té una resolució espacial vertical de 0.3 km a la baixa troposfera, i entre 1 i 3 km a l'alta troposfera, així com una resolució horitzontal mínima de 300000 m.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Radio Society of Great Britain
Radio Society of Great Britain
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca RSGB, n f
- ca London Wireless Club, n m sin. compl.
- ca Radio Society of Great Britain, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de Radio Society of Great Britain, 'Societat de Ràdio de la Gran Bretanya'.
Organització de radioaficionats del Regne Unit, fundada el 1913 amb el nom de London Wireless Club.
Amb més de 60000 membres, és una de les principals associacions no professionals d'operadors amateurs de ràdio i actua com a enllaç entre l'organisme de regulació de les telecomunicacions del Regne Unit, l'Office of Communications (Oficina de Comunicacions), i els radioaficionats.
Entre les seves activitats d'interès en teledetecció cal destacar que és l'autora d'una de les classificacions de les regions de l'espectre electromagnètic dins de la regió de les microones.
Organització de radioaficionats del Regne Unit, fundada el 1913 amb el nom de London Wireless Club.
Amb més de 60000 membres, és una de les principals associacions no professionals d'operadors amateurs de ràdio i actua com a enllaç entre l'organisme de regulació de les telecomunicacions del Regne Unit, l'Office of Communications (Oficina de Comunicacions), i els radioaficionats.
Entre les seves activitats d'interès en teledetecció cal destacar que és l'autora d'una de les classificacions de les regions de l'espectre electromagnètic dins de la regió de les microones.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radiofreqüència
radiofreqüència
Cartografia > Teledetecció
- ca radiofreqüència, n f
- es radiofrecuencia
- fr fréquence radio
- it radiofrequenza
- en radio frequency
- de Radiofrequenz
Cartografia > Teledetecció
Definició
Freqüència de les ones radioelèctriques emprades en ràdio i televisió.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
radiofreqüències
radiofreqüències
Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca radiofreqüències, n f pl
- ca ona de ràdio, n f sin. compl.
- ca ràdio, n f sin. compl.
- es radiofrecuencias
- es onda de radio sin. compl.
- es radio sin. compl.
- en radiofrequencies
- en radio sin. compl.
- en radio wave sin. compl.
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definició
Regió de l'espectre electromagnètic de longituds d'ona superiors a 1 m, si bé alguns autors prefereixen considerar que les radiofreqüències comencen a longituds d'ona superiors a 0.1 m.
D'acord amb la classificació que l'ITU fa de l'espectre electromagnètic, dintre les radiofreqüències hi ha les següents subregions o bandes: UHF (3000-300 MHz; 0.1-1 m); VHF (300-30 MHz; 1-10 m); HF (30-3 MHz; 10-100 m); MF (3000-300 kHz; 100-1000 m); LF (300-30 kHz; 1-10 km); VLF (30-3 kHz; 10-100 km); ULF (3000-300 Hz; 100-1000 km); SLF (300-30 Hz; 1000-10000 km), i ELF (30-3 Hz; 10000-100000 km).
Segons la classificació de l'IEEE i l'ASPRS, l'interval de freqüències de la subregió UHF és entre 1000 i 300 MHz; 0.3 i 1 m.
Aquesta regió espectral s'utilitza en els sistemes de telecomunicacions per al transport de la informació.
D'acord amb la classificació que l'ITU fa de l'espectre electromagnètic, dintre les radiofreqüències hi ha les següents subregions o bandes: UHF (3000-300 MHz; 0.1-1 m); VHF (300-30 MHz; 1-10 m); HF (30-3 MHz; 10-100 m); MF (3000-300 kHz; 100-1000 m); LF (300-30 kHz; 1-10 km); VLF (30-3 kHz; 10-100 km); ULF (3000-300 Hz; 100-1000 km); SLF (300-30 Hz; 1000-10000 km), i ELF (30-3 Hz; 10000-100000 km).
Segons la classificació de l'IEEE i l'ASPRS, l'interval de freqüències de la subregió UHF és entre 1000 i 300 MHz; 0.3 i 1 m.
Aquesta regió espectral s'utilitza en els sistemes de telecomunicacions per al transport de la informació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radiogoniòmetre
radiogoniòmetre
Fotogrametria
- ca radiogoniòmetre, n m
- es radiogoniómetro
- en radio direction finder
- en radiogoniometer
Fotogrametria
Definició
Aparell utilitzat per a determinar la direcció d'un emissor d'ones radioelèctriques.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
radiogoniòmetre automàtic
radiogoniòmetre automàtic
Fotogrametria
- ca radiogoniòmetre automàtic, n m
- es radiogoniómetro automático
- en automatic direction finder
- en ADF sigla
Fotogrametria
Definició
Radiogoniòmetre utilitzat com a sistema de navegació per a detectar de forma automàtica la direcció d'una font de ràdio.
Nota
- Un radiogoniòmetre automàtic consisteix en una antena direccional regulada per un motor, que mesura la intensitat del senyal en funció de la direcció.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8