Back to top
Ultraviolet Visible and near-infrared Atmospheric Sounder Ultraviolet Visible and near-infrared Atmospheric Sounder

Teledetecció > Sensors

  • ca  UVAS, n f
  • ca  Ultraviolet Visible and near-infrared Atmospheric Sounder, n f sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Ultraviolet Visible and near-infrared Atmospheric Sounder, 'sonda atmosfèrica en l'ultraviolat i l'infraroig proper'.

Sensor de teledetecció, que serà instal·lat a bord del satèl·lit Ingenio, destinat a l'observació dels perfils atmosfèrics (contingut de gasos i relació amb la qualitat de l'aire en zones urbanes; contingut de gasos d'efecte hivernacle; quantificació de les fonts i embornals de diferents gasos, etc.).

Permetrà obtenir dades en les regions espectrals de l'UV-VIS [290,490 nm], l'IRp [755,780 nm] i l'IRoc [1550,1900 nm] amb una resolució espacial de 20000 m.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  unitat de mesura inercial, n f
  • ca  UMI, n f sigla
  • es  unidad de medida inercial
  • es  UMI sigla
  • en  inertial measurement unit
  • en  IMU sigla

Fotogrametria

Definició
Dispositiu format per tres giroscopis, que mesuren les rotacions al voltant dels tres eixos, i tres acceleròmetres, que mesuren els canvis de velocitat, muntats en tres eixos ortogonals, utilitzat en un sistema de navegació inercial.

Nota

  • La unitat de mesura inercial mesura tres acceleracions lineals i tres variacions rotacionals en relació amb una referència inercial, que és la Terra. La unitat de mesura inercial completa la funció del sistema de posicionament global, ja que aporta informació entre èpoques, dades de posició i orientació en situacions de pèrdua de senyal del sistema de posicionament global o en situacions de senyal pobre. El sistema de posicionament global completa la pèrdua temporal de precisió inevitable de la unitat de mesura inercial per l'acumulació d'errors de deriva i actualitza la informació de posició. Els senyals de les dues unitats s'integren per mitjà d'un filtre de Kálmán.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
UML UML

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

  • ca  Unified Modeling Language
  • ca  UML sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definició
Llenguatge d'especificació estandarditzat emprat en enginyeria de programari per a la modelització de sistemes i programari orientat a objectes.

L'UML, o llenguatge de modelització unificat, és un llenguatge de modelització de propòsit general basat en una notació gràfica en forma de diagrames, que permet crear un model abstracte (conceptual i lògic) d'un sistema, tant del component estàtic (model de dades) com del dinàmic (model funcional).

UML ha estat desenvolupat i és mantingut per l'Object Management Group.

Tot i que encara no és un estàndard oficial, es considera estàndard de fet i és el llenguatge de modelització més conegut i utilitzat actualment. Hi ha moltíssims programes de CASE que ofereixen UML, sol o entre altres opcions de modelització, i alguns poden arribar a generar les estructures modelitzades exportant el model UML com a fitxer XML de transport o com a repositori.

En els SIG orientats a objectes o basats en bases de dades espacials, s'utilitza UML per a modelitzar si més no l'estructura estàtica.

Nota

  • Literalment, llenguatge de modelització unificat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
UMN MapServer UMN MapServer

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG

  • ca  MapServer
  • ca  UMN MapServer sin. compl.

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG

Definició
Programa servidor de mapes de codi obert per a crear aplicacions web de SIG, desenvolupat per la Universitat de Minnesota en cooperació amb la NASA.

MapServer és un dels servidors de mapes més coneguts i utilitzats internacionalment. MapServer continua sent un projecte de la Universitat de Minnesota, però ha esdevingut un projecte de desenvolupament col·laboratiu, amb el suport de diverses organitzacions i amb una comunitat d'usuaris i de desenvolupadors d'arreu del món que participen en el manteniment i la millora del programa.

MapServer compleix, entre d'altres, els estàndards Web Map Service i Web Feature Service.

Nota

  • La forma UMN de la denominació UMN MapServer correspon a University of Minnesota.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Unconventional Stellar Aspect Unconventional Stellar Aspect

Teledetecció > Sensors

  • ca  USA, n f
  • ca  Unconventional Stellar Aspect, n f sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Unconventional Stellar Aspect, 'aparença estel·lar no convencional'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit ARGOS destinat majoritàriament a l'estudi de l'estructura de les capes superiors de l'atmosfera a través de la tècnica d'ocultació de les fonts de raigs X, amb observacions d'ocultacions estel·lars en l'ultraviolat llunyà.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  Unicode, n m

Teledetecció

Definició
Llista, mantinguda pel Consorci Unicode, que pretén recollir la representació de tots els caràcters de tots els sistemes d'escriptura del món, antics i moderns, símbols científics, caràcters jeroglífics, etc., i assignar-los una codificació binària que internament utilitzarà un ordinador quan necessiti emmagatzemar-los, transmetre'ls, etc.

Unicode, que va començar el 1987, és actualment reconegut per l'ISO i recull en els seus 127 primers caràcters els codis ASCII, i en els seus primers 256 els codis ISO 8859-1, amb la qual cosa manté una compatibilitat relativament còmoda amb els estàndards de facto més usats avui, alhora que recull també els clàssics caràcters especials (per exemple, $, /, signes de puntuació, etc.).

Per a establir els valors, l'Unicode va utilitzar combinacions de 16 bits (2 bytes, 65536 possibles caràcters) fins al 1996, però des d'aquesta data ja no té aquesta limitació i actualment admet més de 100000 caràcters (de fet, encara s'està treballant per a recollir adequadament determinats caràcters de llengües orientals antigues, de dialectes actuals del xinès, etc.), tot i que sistemes operatius pioners en l'ús a tots els nivells de l'Unicode, com el Windows, mantenen una limitació a 16 bits.

L'Unicode es pot implementar a través de diferents codificacions, les més comunes de les quals són la UTF-8 (que usa 1 byte per a tots els caràcters ASCII, amb la qual cosa el fitxer o la cadena és igual a una codificació ASCII, i fins a 4 bytes per als altres caràcters), l'obsoleta UCS-2 i la UTF-16.

En teledetecció l'Unicode va guanyant terreny lentament gràcies als esforços d'estandardització de metadades (per exemple l'XML és codificat en UTF-8 per defecte), però el seu ús en les distribucions habituals de productes de teledetecció encara és testimonial. A la lentitud d'aquest avenç hi contribueix el fet que molts llenguatges de programació d'ordinadors i alguns sistemes operatius tenen un suport complicat, parcial o nul d'aquest estàndard.

Vegeu ASCII, UTF-8, UTF-16 i UCS.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Unified Modeling Language Unified Modeling Language

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

  • ca  Unified Modeling Language
  • ca  UML sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definició
Llenguatge d'especificació estandarditzat emprat en enginyeria de programari per a la modelització de sistemes i programari orientat a objectes.

L'UML, o llenguatge de modelització unificat, és un llenguatge de modelització de propòsit general basat en una notació gràfica en forma de diagrames, que permet crear un model abstracte (conceptual i lògic) d'un sistema, tant del component estàtic (model de dades) com del dinàmic (model funcional).

UML ha estat desenvolupat i és mantingut per l'Object Management Group.

Tot i que encara no és un estàndard oficial, es considera estàndard de fet i és el llenguatge de modelització més conegut i utilitzat actualment. Hi ha moltíssims programes de CASE que ofereixen UML, sol o entre altres opcions de modelització, i alguns poden arribar a generar les estructures modelitzades exportant el model UML com a fitxer XML de transport o com a repositori.

En els SIG orientats a objectes o basats en bases de dades espacials, s'utilitza UML per a modelitzar si més no l'estructura estàtica.

Nota

  • Literalment, llenguatge de modelització unificat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
unió unió

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica

  • ca  unió, n f
  • es  unión
  • en  union

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica

Definició
Operació de conjunts que genera el conjunt d'elements compresos en els dos conjunts originals, equivalent a l'operació lògica OR.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
unió unió

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

  • ca  unió, n f
  • es  unión
  • en  union

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

Definició
Superposició de polígons el resultat de la qual cobreix l'àmbit territorial global dels dos conjunts de dades originals objecte de la superposició.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
unió unió

Cartografia > Geografia física i humana

  • ca  unió, n f
  • es  unión
  • fr  union
  • it  unione
  • en  join
  • de  Gewerkschaft

Cartografia > Geografia física i humana

Definició
Combinació de dues o més capes o conjunts de dades espacials, amb l'objectiu de crear una nova capa que contingui la informació representada en totes aquestes, en l'àmbit dels sistemes d'informació geogràfica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3