aberració
aberració
- ca aberració, n f
- es aberración
- en aberration
Fotogrametria
Definició
Distorsió que es produeix en la formació d'una imatge a causa de les imperfeccions inherents en la fabricació d'un sistema òptic, com ara una lent, un prisma o un mirall.
Nota
-
1. En el cas de les lents, els raigs de radiació les travessen per diversos punts, de manera que es creen diferents graus de refracció a causa de la transmissió diferencial, sense convergir exactament en el mateix punt focal. Això causa una degradació de la qualitat de la imatge que es manifesta en forma de deformació o falta de nitidesa, cosa que produeix una incertesa en la identificació o en el mesurament.
2. Les aberracions poden ser monocromàtiques, conegudes com a aberracions de Seidel, o cromàtiques.
3. L'aberració es redueix per compensació, de manera que l'aberració d'una lent es compensa amb l'aberració oposada d'una altra. Malgrat tot, el resultat de la compensació no elimina totalment l'aberració. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
