Back to top

Diccionaris cartogràfics

Presentació
  • ca  teledetecció, n f
  • ca  percepció remota, n f sin. compl.
  • es  teledetección
  • es  percepción remota sin. compl.
  • en  remote sensing

Teledetecció

Definició
Ciència i tecnologies que tenen per finalitat l'obtenció remota de dades a través de sensors, així com el seu processament i la seva anàlisi aplicats a l'observació, des de l'espai, des de l'aire o des del terreny, de la Terra, de l'Univers, dels fons marins, etc.

La teledetecció tant permet mesurar i fer seguiment de fenòmens (temperatura, evapotranspiració, etc.) com identificar i fer seguiment d'entitats espacials (construccions humanes, camps de conreus, etc.). L'obtenció remota implica que no calgui el contacte directe o total del sensor amb l'objecte d'estudi i, quan aquell no és o no retorna en un breu temps a les nostres mans, implica també la transmissió de les dades. Per al primer objectiu hom utilitza com a font d'informació típicament radiació electromagnètica o ones sonores, però també camps gravitacionals, etc., captats des de tot tipus de plataformes, mentre que per al segon hom utilitza telecomunicacions, tot i que també es van emprar, històricament, sistemes més rudimentaris, com el llançament de pel·lícules al mar des de satèl·lits que prenien dades fotogràfiques.

Les plataformes en òrbita permeten una de les majors riqueses de la teledetecció: la multitemporalitat, molt important tant des del punt de vista de seguiment diari (per exemple, de freqüència cada 15 min en imatges meteorològiques), setmanal o mensual (aplicat a cultius, vegetació natural o dinàmica oceànica), com des del punt de vista interanual (registre històric coherent al llarg de desenes d'anys, impagable per a la comprensió de fenòmens naturals o antropogènics).

La diversitat i la sofisticació actual dels sensors permet l'altra gran riquesa de la teledetecció: les imatges multiespectrals, que permeten una capacitat d'interpretació de la realitat molt superior, més enllà del que són capaços de captar els òrgans dels sentits humans.

El processament de dades de teledetecció comprèn, de manera destacada, la correcció geomètrica i la correcció radiomètrica de les dades, així com l'aplicació de tractaments visuals diversos en el domini del millorament d'imatges (fases de preprocessament). El producte més bàsic de la teledetecció és la cartografia d'imatge, però amb una anàlisi adequada de les dades, sobretot a través d'anàlisi visual d'imatges i, avui de forma molt rellevant, d'anàlisi digital d'imatges, és possible obtenir productes útils per a la cartografia topogràfica (com ara MDE) i mapes temàtics, tant de tipus quantitatiu (temperatura o salinitat del mar, biomassa, clorofil·la, etc.), com categòrics (cobertes del sòl, classes forestals, creixement urbà, etc.).

La teledetecció, doncs, ha significat un abans i un després en camps tan importants com la meteorologia, la climatologia, l'oceanografia, l'agricultura o el canvi ambiental global o local (seguiments de desertificació, de l'estat dels casquets polars, d'activitats humanes, etc.) gràcies a una visió que va des d'allò sinòptic a allò a d'elevat detall territorial.

La denominació remote sensing va ser utilitzada per primer cop l'any 1958 per la geògrafa Evelyn Pruitt, de l'Oficina d'Investigació Naval dels Estats Units d'Amèrica, per a descriure la fotografia aèria basada en imatges de satèl·lit i altres formes de recollida remota de dades. L'ús actual de la denominació, però, és en relació amb els conceptes descrits anteriorment i, doncs, en sentit ampli avui inclou àmbits com la fotografia aèria, la fotogrametria, la captació de dades des de satèl·lits artificials o vaixells oceanogràfics i, fins i tot, la radiometria de camp i la radiometria de laboratori, alguns iniciats a mitjan segle XIX amb la captació de fotografies des de globus i continuats durant el primer terç del segle XX amb la combinació de la fotografia i l'aviació.

Un dels aspectes que ha fet avançar especialment la disciplina ha estat la disponibilitat d'imatges digitals, que han permès el processament amb ordinadors, amb la qual cosa s'ha aconseguit un tractament massiu de les dades i una interpretació molt menys subjectiva.

La teledetecció, com a part de la ciència de la informació geogràfica, s'integra amb altres dades a través dels sistemes d'informació geogràfica1 i és paradigmàticament multidisciplinària, ja que tant hi treballen en primera línia, com sobre els resultats, estudiosos i professionals de les ciències de la terra, la física, l'enginyeria, l'estadística, les ciències de la computació o les ciències humanes.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6