xarampió
xarampió
Malalties infeccioses
- ca xarampió, n m
- ca pallola, n f sin. compl.
- es sarampión, n m
- fr rougeole, n f
- en measles, n
- en morbilli, n
- en rubeola, n
Malalties infeccioses
Definició
Malaltia infectivocontagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que comença amb símptomes catarrals, es manifesta amb l'aparició de petites taques vermelloses i deixa immunitat permanent.
Nota
-
Causada per un mixovirus del gènere Morbillivirus.
Es caracteritza per un període d'incubació de 10 dies, un període prodròmic de 4 a 6 dies, amb febre, conjuntivitis, rinitis i laringotraqueïtis, un període exantemàtic i un període de descamació.
Durant el període prodròmic, és patognomònica la presència de les taques de Köplik (taques blanquinoses punctiformes en la mucosa de la cara interna dels llavis i les galtes).
L'exantema xarampionós és del tipus maculopapulós, no confluent, de color vermell violat; s'inicia a la cara i s'estén progressivament pel tronc i les extremitats.
Les principals complicacions del xarampió són respiratòries (laringitis estenosant aguda, broncopneumònia), per bé que també se'n poden presentar de digestives i nervioses (encefalitis).
xarampió alemany
xarampió alemany
Malalties infeccioses
- ca rubèola, n f
- ca rosa, n f sin. compl.
- ca rosada, n f sin. compl.
- ca rosèola epidèmica, n f sin. compl.
- ca tercera malaltia, n f sin. compl.
- ca xarampió alemany, n m sin. compl.
- ca xarampió bord, n m sin. compl.
- es alfombrilla, n f
- es rubéola, n f
- fr rubéole, n f
- en German measles, n
- en rubella, n
Malalties infeccioses
Definició
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.
Nota
-
La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.
En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.
En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.
Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.
La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.
xarampió bord
xarampió bord
Malalties infeccioses
- ca rubèola, n f
- ca rosa, n f sin. compl.
- ca rosada, n f sin. compl.
- ca rosèola epidèmica, n f sin. compl.
- ca tercera malaltia, n f sin. compl.
- ca xarampió alemany, n m sin. compl.
- ca xarampió bord, n m sin. compl.
- es alfombrilla, n f
- es rubéola, n f
- fr rubéole, n f
- en German measles, n
- en rubella, n
Malalties infeccioses
Definició
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.
Nota
-
La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.
En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.
En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.
Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.
La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.
xarbotament
xarbotament
Fisioteràpia
- ca xarbotament, n m
- es gorgoteo, n m
- en gurgling
Fisioteràpia
Definició
Agitació de la superfície d'un líquid sacsejat dins d'una cavitat.
Nota
- 1. A conseqüència del xarbotament, el líquid bat les parets de la cavitat on es troba.
- 2. Un exemple de xarbotament és el que es produeix a l'estómac quan conté molt de líquid i és sacsejat.
xarop
xarop
Fisioteràpia
- ca xarop, n m
- ca aixarop, n m sin. compl.
- es jarabe, n m
- es sirope, n m
- en syrup
Fisioteràpia
Definició
Líquid espès, viscós, constituït per una solució de sucre en aigua o sucs de fruita, infusions i decoccions vegetals, eventualment amb aromes, àcids orgànics i altres additius.
xarop
xarop
Infermeria
- ca xarop, n m
- es jarabe
- fr sirop
- en syrup
Infermeria
Definició
Forma farmacèutica líquida consistent en una solució saturada de sucre en aigua que s'utilitza com a vehicle d'un medicament i que s'administra per via oral.
xarpa
xarpa
Fisioteràpia
- ca cabestrell, n m
- ca xarpa, n f sin. compl.
- es cabestrillo, n m
- en sling
Fisioteràpia
Definició
Embenat passat pel coll i caient sobre el pit per sostenir l'avantbraç o la mà malalts.
xaruc -uga
xaruc -uga
Fisioteràpia
- ca xaruc -uga, adj
- es decrépito -ta, adj
- en decrepit
Fisioteràpia
Definició
Dit d'una persona decrèpita, caduca.
xarxa
xarxa
Anatomia humana
- ca xarxa, n f
- es red
- en rete
Anatomia humana
xarxa
xarxa
Fisioteràpia
- ca xarxa, n f
- es red, n f
- en net
Fisioteràpia
Definició
Teixit que forma una retícula de malles quadrades o rombals.