Back to top
  • ca  ecoducte, n m
  • es  ecoducto
  • en  wildlife crossing

Medi ambient

Definició
Conducció en forma de pas elevat, de túnel soterrani, etc. que serveix de pas segur per als animals.
  • ca  ecofilosofia, n f
  • ca  ecosofia, n f
  • es  ecofilosofía
  • es  ecosofía
  • fr  écophilosophie
  • fr  écosophie
  • en  ecophilosophy
  • en  ecosophy

Filosofia

Definició
Ciència que es basa en l'estudi de la relació entre la filosofia i l'ecologia.

Nota

  • Terme encunyat pel filòsof Arne Naess.
ecofiscalitat ecofiscalitat

Transports

  • ca  fiscalitat ecològica, n f
  • ca  ecofiscalitat, n f sin. compl.
  • es  fiscaildad ecológica, n f
  • fr  écofiscalité, n f
  • en  green taxation, n

Transports

Definició
Fiscalitat que grava les activitats que tenen un impacte ecològic més negatiu, amb l'objectiu de fer revertir els beneficis en la millora del medi ambient i de promoure les activitats més respectuoses enfront de les més contaminants.
ecohotel ecohotel

Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic

  • ca  ecohotel, n m
  • ca  hotel ecològic, n m
  • es  ecohotel
  • es  hotel ecológico
  • fr  éco-hôtel
  • fr  hôtel écologique
  • en  eco-friendly hotel
  • en  eco-hotel
  • en  green hotel

Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic

Definició
Hotel que basa l'oferta turística en el respecte al medi ambient, la sostenibilitat i l'ús de productes ecològics.
ecomàrqueting ecomàrqueting

Empresa > Màrqueting. Comercialització

  • ca  ecomàrqueting, n m
  • ca  màrqueting ecològic, n m
  • ca  màrqueting verd, n m
  • es  ecomarketing, n m
  • es  marketing verde, n m
  • fr  marketing écologique, n m
  • fr  marketing vert, n m
  • fr  mercatique écologique, n f
  • en  ecomarketing, n
  • en  green marketing, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definició
Estratègia de màrqueting que duu a terme una empresa per comercialitzar i promocionar productes, tècniques, processos o serveis que tenen un impacte perjudicial nul o molt baix sobre el medi ambient al llarg de les fases de producció, aplicació o prestació, o que contribueixen d'una manera directa o indirecta a la preservació del medi ambient i a la sostenibilitat.
economia aplicada economia aplicada

Economia > Teoria econòmica

  • ca  economia aplicada, n f
  • es  economía aplicada, n f
  • fr  économie appliquée, n f
  • en  applied economics, n

Economia > Teoria econòmica

Definició
Conjunt de mesures polítiques, basades en una teoria econòmica determinada, que aplica el govern d'un país amb la intenció d'assolir un objectiu prèviament definit.
economia avançada economia avançada

Economia

  • ca  economia avançada, n f
  • es  economía avanzada, n f
  • fr  économie avancée, n f
  • en  advanced economy, n

Economia

Definició
País que té un alt nivell d'industrialització i de producte interior brut per càpita.

Nota

  • El terme economia avançada és utilitzat pel Fons Monetari Internacional per a descriure els països desenvolupats.
economia baixa en carboni economia baixa en carboni

Economia

  • ca  economia baixa en carboni, n f
  • ca  economia de baixes emissions de carboni, n f sin. compl.
  • es  economía baja en carbono, n f
  • es  economía baja en combustibles fósiles, n f
  • fr  économie à faibles émissions de carbone, n f
  • en  low carbon economy, n
  • en  low-carbon economy, n
  • en  LCE, n sigla

Economia

Definició
Economia basada en l'ús de fonts d'energia que produeixen nivells baixos d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, especialment diòxid de carboni, a l'atmosfera.

Nota

  • L'economia baixa en carboni promou l'aplicació de mesures que afavoreixen el procés de descarbonització, com ara la millora de l'eficiència energètica, l'ús de fonts d'energia renovables i la captura de diòxid de carboni.
economia blava economia blava

Economia > Teoria econòmica

  • ca  economia blava, n f
  • es  economía azul, n f
  • fr  économie bleue, n f
  • en  blue economy, n

Economia > Teoria econòmica

Definició
Model econòmic basat en el desenvolupament sostenible que reconeix la importància dels mars i oceans com a motors de l'economia pel seu gran potencial per a la innovació i el creixement.
economia circular economia circular

Economia

  • ca  economia circular, n f
  • es  economía circular, n f
  • fr  économie circulaire, n f
  • en  circular economy, n

Economia

Definició
Model econòmic basat en l'intercanvi i la producció de béns i serveis que té com a objectiu augmentar l'aprofitament i la reutilització dels recursos i reduir l'impacte ambiental en totes les fases del cicle de vida dels productes.