clinofília
clinofília
- ca clinofília, n f
- es clinofilia, n f
- fr clinophilie, n f
- en clinophilia, n
- de Clinomanie, n f
Definició
Hàbit morbós de romandre al llit per passivitat.
CNEP
CNEP
- ca crisi no epilèptica psicogènica, n f
- ca CNEP, n f sigla
- es crisis no epiléptica psicógena, n f
- es crisis no epiléptica psicogénica, n f
- es crisis no epiléptica sicógena, n f
- es crisis no epiléptica sicogénica, n f
- es CNEP, n f sigla
- fr crise psychogène non épileptique, n f
- fr CPNE, n f sigla
- en psychogenic non-epileptic seizure, n
- en PNES, n sigla
- de Psychogener nicht-epileptischer Anfall, n m
- de PNES, n m sigla
Definició
Episodi paroxístic i involuntari d'alteració conductual que simula una crisi epilèptica sense que hi siguin presents la disfunció del sistema nerviós central ni els canvis en l'encefalograma propis d'una crisi epilèptica d'origen orgànic.
Nota
- 1. Una crisi no epilèptica psicogènica té un origen psicològic i és la manifestació d'un trauma, d'un conflicte o de factors d'estrès.
- 2. 2. Clàssicament, la crisi no epilèptica psicogènica es designava amb la denominació pseudocrisi.
cocaïna
cocaïna
- ca cocaïna, n f
- es cocaína, n f
- fr cocaïne, n f
- en cocaine, n
- de Kokain, n n
Definició
Substància nitrogenada d'origen vegetal obtinguda de les fulles de la coca, euforitzant, tòxica i capaç de crear addicció, usada en medicina per a certes anestèsies locals.
Nota
- La cocaïna, pels seus efectes tòxics i la capacitat de crear addicció, és considerada una droga. Té una acció estimulant del sistema nerviós central i del sistema nerviós simpàtic que pot provocar benestar, eufòria, inquietud, excitació, vòmits, dilatació de les pupil·les, taquicàrdia, vasoconstricció i augment de la temperatura corporal.
cognició
cognició
- ca cognició, n f
- es cognición, n f
- fr cognition, n f
- en cognition, n
- de Kognition, n f
Definició
Conjunt de processos intel·lectuals pels quals un individu adquireix informacions sobre l'entorn i les elabora per mitjà de la percepció, el record, la imaginació, la comprensió, el judici o el raonament.
cognitiu -iva
cognitiu -iva
- ca cognitiu -iva, adj
- es cognitivo -va, adj
- fr cognitif -ive, adj
- en cognitive, adj
- de kognitiv, adj
Definició
Relatiu o pertanyent a la cognició.
cognoscitiu -iva
cognoscitiu -iva
- ca cognoscitiu -iva, adj
- es cognoscitivo -va, adj
- fr cognitif -ive, adj
- en cognitive, adj
- de kognitiv, adj
Definició
Que té la capacitat de conèixer o que permet la cognició.
colinèrgic -a
colinèrgic -a
- ca colinèrgic -a, adj
- es colinérgico -ca, adj
- fr cholinergique, adj
- en cholinergic, adj
- de cholinerg, adj
- de cholinergisch, adj
Definició
Que actua mitjançant l'acetilcolina o com l'acetilcolina.
coma
coma
- ca coma, n m
- es coma, n m
- fr coma, n m
- en coma, n
- de Koma, n n
Definició
Quadre clínic caracteritzat per la pèrdua de la consciència, de la motilitat voluntària i de la sensibilitat, amb conservació de les funcions vegetatives vitals.
comicial
comicial
- ca comicial, adj
- es comicial, adj
- fr comitial -ale, adj
- de epileptisch, adj
Definició
Relatiu o pertanyent a l'epilèpsia.
comorbiditat
comorbiditat
- ca comorbiditat, n f
- es comorbididad, n f
- fr comorbidité, n f
- en comorbidity, n
- de Komorbidität, n f
Definició
Concurrència en una mateixa persona de dues o més patologies.
