delírium trèmens
delírium trèmens
- ca delírium trèmens, n m
- es delirium tremens, n m
- fr delirium tremens, n m
- en delirium tremens, n
- de Delirium tremens, n n
Definició
Delírium propi de l'alcoholisme crònic, causat per un augment de la dosi alcohòlica ingerida o per una privació brusca de l'alcohol.
delusió parasitària
delusió parasitària
- ca deliri d'infestació, n m
- ca parasitosi delirant, n f
- ca deliri dermatozoic, n m sin. compl.
- ca delusió parasitària, n f sin. compl.
- ca síndrome d'Ekbom, n f sin. compl.
- es delirio de infestación, n m
- es delirio de parasitosis, n m
- es parasitosis imaginaria, n f
- fr délire de parasitose, n m
- fr délire dermatozoïque, n m
- fr syndrome d'Ekbom, n m
- en delusional parasitosis, n
- de Befallswahn, n m
- de chronisch taktile Halluzinose, n f
- de Dermatozoenwahn, n m
- de Ekbom-Syndrom, n n
- de Insektenwahn, n m
- de Parasitophobie, n f
Definició
Deliri en què la persona té la convicció que la seva pell està infestada de paràsits, insectes o cucs que li produeixen al·lucinacions de pruïja o coïssor, de manera que sent l'impuls mòrbid d'eliminar l'agent hipotètic gratant amb els dits o amb algun instrument.
demència
demència
- ca trastorn neurocognitiu greu, n m
- ca demència, n f sin. compl.
- ca trastorn neurocognitiu major, n m sin. compl.
- es demencia, n f
- es trastorno neurocognitivo grave, n m
- es trastorno neurocognitivo mayor, n m
- fr démence, n f
- fr trouble neurocognitif majeur, n m
- en dementia, n
- en major neurocognitive disorder, n
- de Demenz, n f
- de schwere neurokognitive Störung, n f
Definició
Trastorn neurocognitiu, amb tendència a una evolució crònica i irreversible, caracteritzat pel deteriorament de les funcions intel·lectives, de la memòria i de l'adaptació social de l'individu, sense alteració del nivell de consciència.
Nota
- 1. Un trastorn neurocognitiu greu comporta un deteriorament cognitiu substancial prou accentuat per interferir en el desenvolupament autònom d'una persona en la seva vida quotidiana.
- 2. La denominació trastorn neurocognitiu greu és la forma recomanada en la cinquena edició del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-V), mentre que la denominació demència és la forma que té tradició d'ús entre els especialistes i les especialistes de l'àmbit de la psiquiatria.
demència de tipus Alzheimer
demència de tipus Alzheimer
- ca demència de tipus Alzheimer, n f
- ca malaltia d'Alzheimer, n f
- es demencia de tipo Alzheimer, n f
- es enfermedad de Alzheimer, n f
- fr démence de type Alzheimer, n f
- fr maladie d'Alzheimer, n f
- en Alzheimer type dementia, n
- en Alzheimer's disease, n
- de Alzheimer-Krankheit, n f
- de Alzheimersche Krankheit, n f
Definició
Demència progressiva caracteritzada per un dèficit de memòria que evoluciona cap a un deteriorament cognitiu global de les funcions superiors.
demència vascular
demència vascular
- ca demència vascular, n f
- es demencia vascular, n f
- fr démence vasculaire, n f
- en vascular dementia, n
- de vaskuläre Demenz, n f
Definició
Demència de causa vascular deguda a infarts cerebrals repetits.
dendrita
dendrita
- ca dendrita, n f
- es dendrita, n f
- es dendrón, n m
- fr dendrite, n f
- en dendrite, n
- en dendron, n
- de Dendrit, n m
Definició
Prolongació arboriforme del cos d'algunes neurones, que pot ser única o múltiple.
dependència
dependència
- ca dependència, n f
- es dependencia, n f
- fr dépendance, n f
- en dependence, n
- de Abhängigkeit, n f
Definició
Necessitat excessiva que altres persones s'ocupin d'un mateix, que comporta submissió, adhesió i temor a la separació.
dependència
dependència
- ca dependència, n f
- es dependencia, n f
- fr dépendance, n f
- en dependency, n
Definició
Estat d'una persona que necessita l'ajuda d'una altra persona per a dur a terme les activitats de la vida diària o per a prendre decisions sobre els aspectes que afecten la seva vida.
Nota
- 1. La dependència pot ser permanent o transitòria i pot estar causada per efectes de l'edat, per un problema de salut, generalment crònic, o per una discapacitat que derivi en una pèrdua d'autonomia física, psíquica o sensorial.
- 2. La dependència en el cas de les persones amb trastorns mentals greus i persistents augmenta a causa dels problemes orgànics que sovint porten associats aquests trastorns, com ara malalties metabòliques, obesitat o consum de substàncies.
dependència de substàncies
dependència de substàncies
- ca dependència de substàncies, n f
- es dependencia de sustancias, n f
- fr dépendance de substances, n f
- en substance dependence, n
- de Substanzabhängigkeit, n f
Definició
Necessitat de consumir una substància psicoactiva de manera periòdica per a experimentar-ne els efectes o per a evitar la síndrome d'abstinència.
Nota
- La dependència de substàncies es diferencia de l'abús de substàncies per la gravetat i persistència dels símptomes fisiològics i de comportament i per les conseqüències socials negatives que comporta.
dependència física
dependència física
- ca dependència física, n f
- es dependencia física, n f
- fr depéndance physique, n f
- fr physicodépendance, n f
- en physical dependence, n
- de physische Abhängigkeit, n f
Definició
Dependència de substàncies caracteritzada per l'aparició de tolerància i de síndrome d'abstinència.
