Back to top
  • ca  desesperança, n f
  • es  desesperanza, n f
  • fr  désespoir, n m
  • en  hopelessness, n
  • de  Hoffnungslosigkeit, n f

Definició
Tendència afectiva, motivacional i cognitiva que comporta en l'individu una perspectiva negativa del futur.

Nota

  • La desesperança pot ser un predictor de risc suïcida.
  • ca  deshabituació, n f
  • es  deshabituación, n f
  • fr  déshabituation, n f
  • en  deshabituation, n
  • de  Dishabituation, n f
  • de  Entwöhnung, n f

Definició
Eliminació per mitjans terapèutics d'un hàbit o un costum que es considera perjudicial.

Nota

  • La deshabituació es fa servir com a tractament de la toxicomania, juntament amb la desintoxicació.
desig sexual hipoactiu desig sexual hipoactiu

  • ca  trastorn del desig sexual hipoactiu, n m
  • ca  desig sexual hipoactiu, n m sin. compl.
  • es  deseo sexual hipoactivo, n m
  • es  trastorno del deseo sexual hipoactivo, n m
  • fr  désir sexuel hypoactif, n m
  • fr  trouble du désir sexuel hypoactif, n m
  • en  hypoactive sexual desire disorder, n
  • de  hypoaktives sexuelles Verlangen, n n

Definició
Trastorn del desig sexual caracteritzat per una disminució o absència de fantasies o desitjos de l'acte sexual, sense arribar a l'aversió al sexe.
  • ca  desinhibició, n f
  • es  desinhibición, n f
  • fr  désinhibition, n f
  • en  disinhibition, n
  • de  Enthemmung, n f

Definició
Actuació d'acord amb els impulsos o sentiments interns, sense cap limitació imposada per les exigències reals o convencionals.

Nota

  • La desinhibició pot ser deguda a trastorns mentals o al consum de substàncies.
desinstitucionalització desinstitucionalització

  • ca  desinstitucionalització, n f
  • es  desinstitucionalización, n f
  • fr  désinstitutionalisation, n f
  • en  deinstitutionalization, n
  • de  Deinstitutionalisierung, n f

Definició
Conjunt de mesures que té per objectiu suprimir les institucions psiquiàtriques tradicionals tancades i substituir-les per serveis assistencials basats en la comunitat terapèutica i en unitats hospitalàries obertes.
  • ca  desintoxicació, n f
  • es  desintoxicación, n f
  • fr  désintoxication, n f
  • en  detoxification, n
  • en  disintoxication, n
  • de  Desintoxikation, n f

Definició
Eliminació de les substàncies tòxiques de l'organisme mitjançant processos naturals o terapèutics.

Nota

  • La desintoxicació es fa servir com a tractament de la toxicomania, juntament amb la deshabituació.
desorganització de la parla desorganització de la parla

  • ca  incoherència, n f
  • ca  desorganització de la parla, n f sin. compl.
  • es  desorganización del habla, n f
  • es  incoherencia, n f
  • fr  désorganisation du langage, n f
  • fr  incohérence, n f
  • en  incoherence, n
  • en  speech disorganization, n
  • de  Inkohärenz, n f

Definició
Agrupació de pensaments i paraules que no comparteixen cap lligam lògic i que produeixen una parla inconnexa i inintel·ligible.

Nota

  • En la incoherència, la manca de relació lògica afecta l'estructura interna de les oracions, a diferència de l'associació laxa, en què resulten alterats els lligams lògics entre les diferents oracions que conformen el discurs.
  • ca  desorientació, n f
  • es  desorientación, n f
  • fr  désorientation, n f
  • en  disorientation, n
  • de  Desorientierheit, n f

Definició
Estat de confusió mental caracteritzat per una percepció inadequada o incorrecta de l'espai, el temps o la identitat.
despersonalització despersonalització

  • ca  despersonalització, n f
  • es  despersonalización, n f
  • fr  dépersonnalisation, n f
  • en  depersonalization, n
  • de  Depersonalisation, n f

Definició
Sentiment patològic en què l'individu sent la pèrdua de la identitat pròpia i es nota diferent, estrany o irreal.

Nota

  • La despersonalització s'experimenta amb lucidesa i com una experiència molt desagradable.
  • ca  desplaçament, n m
  • es  desplazamiento, n m
  • fr  déplacement, n m
  • en  displacement, n
  • de  Verschiebung, n f

Definició
Mecanisme de defensa mitjançant el qual l'individu pot aconseguir que una càrrega afectiva passi del seu objecte real a un element substitutiu menys important.