estigma
estigma
- ca estigma, n m
- es estigma, n m
- fr stigmate, n m
- en stigma, n
- de Stigma, n n
Definició
Conjunt de característiques negatives que s'atribueixen a les persones amb un trastorn mental, motivades pels estereotips, els mites, els prejudicis i el desconeixement de la societat envers els problemes de salut mental en general, la qual cosa condueix a situacions de discriminació, marginació i exclusió social.
Nota
- 1. L'estigma provoca en les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies avergonyiment i sentiments de menyspreu i de rebuig social. També les predisposa a una mirada negativa, els fa minvar l'autoestima, els dificulta el procés de canvi cap a la recuperació i els afecta negativament l'estat de salut, tant mental com física.
- 2. L'estigma causa aïllament social i constitueix una de les barreres d'accés principals per a l'accés als serveis d'atenció a la salut mental i als serveis socials i per a optar a oportunitats laborals, educatives i de lleure.
- 3. L'estigma pot augmentar per l'ús inapropiat d'etiquetes diagnòstiques o per la manca de compliment del tractament, per exemple.
estímul fòbic
estímul fòbic
- ca estímul fòbic, n m
- es estímulo fóbico, n m
- fr stimulus phobique, n m
- en phobic stimulus, n
- de Angstreiz, n m
Definició
Objecte, activitat o situació temuda d'una manera persistent i irracional.
estimulació cerebral profunda
estimulació cerebral profunda
- ca estimulació cerebral profunda, n f
- ca ECP, n f sigla
- es estimulación cerebral profunda, n f
- es neuroestimulación cerebral profunda, n f
- es ECP, n f sigla
- fr stimulation cérébrale profonde, n f
- fr SCP, n f sigla
- en deep brain stimulation, n
- en DBS, n sigla
- de tiefe Hirnstimulation, n f
- de THS, n f sigla
Definició
Procediment de neurocirurgia consistent en la col·locació en algunes zones del cervell de microelèctrodes que estimulen les neurones del seu entorn a freqüències elevades i poden produir un efecte beneficiós en persones que no responen a la teràpia farmacològica.
Nota
- Actualment l'estimulació cerebral profunda és una tècnica quirúrgica utilitzada en alguns casos de malaltia de Parkinson. El seu ús en patologia psiquiàtrica, com el trastorn obsessivocompulsiu o la depressió resistent, encara és experimental; el balanç de riscos i beneficis de l'estimulació cerebral profunda encara no és prou conegut i per això convé limitar-ne els criteris d'ús.
estimulació magnètica transcranial
estimulació magnètica transcranial
- ca estimulació magnètica transcranial, n f
- es estimulación magnética transcraneal, n f
- fr stimulation magnétique transcrânienne, n f
- en transcranial magnetic stimulation, n
- de transkranielle Magnetstimulation, n f
Definició
Tècnica neurofisiològica no invasiva consistent a estimular o inhibir neurones de percepció situades a l'escorça cerebral mitjançant un camp magnètic, utilitzada en trastorns depressius resistents i en alteracions de la memòria.
Nota
- Actualment, l'estimulació magnètica transcranial és objecte d'assaigs clínics que demostren que pot ser útil en el tractament de diverses malalties neurològiques i psiquiàtriques, com ara el dolor crònic, l'ictus, la malaltia de Parkinson, l'esquizofrènia, el trastorn obsessivocompulsiu, les adiccions, etc.
estimulant
estimulant
- ca estimulant, n m
- es estimulante, n m
- fr stimulant, n m
- en stimulant, n
- de Stimulans, n n
Definició
Substància que augmenta o fa més activa una determinada funció o activitat fisiològica.
estrès
estrès
- ca estrès, n m
- es estrés, n m
- fr stress, n m
- en stress, n
- de Stress, n m
Definició
Estat de tensió de l'organisme provocat per una situació d'amenaça o d'agressió fisiològica, psíquica, social, etc.
Nota
- En plural, estressos.
estressor
estressor
- ca estressor, n m
- ca factor d'estrès, n m sin. compl.
- es estresor, n m
- es factor de estrés, n m
- fr facteur de stress, n m
- fr stresseur, n f
- en stressing factor, n
- en stressor, n
- de Stressor, n m
Definició
Esdeveniment o canvi vital que pot estar associat en el temps amb l'aparició o exacerbació d'un trastorn mental.
estupor
estupor
- ca estupor, n m/f
- es estupor, n m
- fr stupeur, n m
- en stupor, n
- de Stupor, n m
Definició
Estat d'inconsciència total o parcial sense moviments i sense reacció als estímuls.
Nota
- L'estupor es considera l'antecedent immediat del coma i correspon al grau màxim d'alentiment psicomotor.
estupor catatònic
estupor catatònic
- ca estupor catatònic, n m
- es estupor catatónico, n m
- fr stupeur catatonique, n m
- en catatonic stupor, n
- de katatoner Stupor, n m
Definició
Estupor caracteritzat per rigidesa muscular o per flexibilitat cèria.
etiologia
etiologia
- ca etiologia, n f
- es etiología, n f
- fr étiologie, n f
- en aetiology, n
- en etiology, n
- de Ätiologie, n f
Definició
Causa o conjunt de causes d'una malaltia determinada.
Nota
- En el cas de la psiquiatria, no es disposa de proves concloents sobre l'etiologia dels trastorns mentals, de manera que es tendeix a parlar més de factors multicausals predisposants.
