Back to top
síndrome d'esgotament professional síndrome d'esgotament professional

  • ca  síndrome d'esgotament professional, n f
  • ca  síndrome del cremat, n f sin. compl.
  • es  sentimiento de quemado, n m
  • es  síndrome de desgaste profesional, n m
  • es  síndrome de estar quemado, n m
  • fr  syndrome d'épuisement professionnel, n m
  • en  burnout syndrome, n
  • de  burnout-Syndrom, n n

Definició
Síndrome originada com a resposta a una situació d'estrès psicosocial crònic, que es dona especialment en professions assistencials, les quals exigeixen una relació constant i directa amb el públic, i que es manifesta en forma d'esgotament físic i psíquic i un sentiment de manca de realització personal.
síndrome d'Otel·lo síndrome d'Otel·lo

  • ca  deliri de gelosia, n m
  • ca  síndrome d'Otel·lo, n f sin. compl.
  • es  delirio celotípico, n m
  • es  síndrome de Otelo, n m
  • fr  délire de jalousie, n m
  • fr  syndrome d'Othello, n m
  • en  delusional jealousy, n
  • en  Othello syndrome, n
  • de  Eifersuchtswahn, n m
  • de  Othello-Syndrom, n n

Definició
Deliri en què l'individu té la convicció que la parella li és infidel.

Nota

  • La denominació síndrome d'Otel·lo és més habitual en contextos de divulgació.
síndrome de Capgras síndrome de Capgras

  • ca  il·lusió dels dobles, n f
  • ca  síndrome de Capgras, n f
  • es  ilusión de los dobles, n f
  • es  síndrome de Capgras, n f
  • fr  illusion des doubles, n f
  • fr  syndrome de Capgras, n f
  • en  Capgras syndrome, n
  • en  illusion of doubles, n
  • de  Capgras-Syndrom, n n

Definició
Creença delirant en què l'individu pensa que els familiars i coneguts han estat substituïts per impostors idèntics.
síndrome de Charles Bonnet síndrome de Charles Bonnet

  • ca  síndrome de Charles Bonnet, n f
  • es  síndrome de Charles Bonnet, n m
  • fr  syndrome de Charles Bonnet, n m
  • en  Charles Bonnet syndrome, n
  • de  Charles-Bonnet-Syndrom, n n

Definició
Síndrome caracteritzada per la presència d'al·lucinacions visuals, que solen ser complexes i estructurades, i d'un important deteriorament de l'agudesa visual en persones habitualment grans amb un estat cognitiu conservat, sense que hi hagi evidència d'una malaltia psiquiàtrica o neurològica associada.


Síndrome caracteritzada per la presència d'al·lucinacions visuals, que solen ser complexes i estructurades, i d'un important deteriorament de l'agudesa visual en persones habitualment grans amb un estat cognitiu conservat, sense que hi hagi evidència d'una malaltia psiquiàtrica o neurològica associada.
síndrome de Clérambault síndrome de Clérambault

  • ca  deliri erotomaníac, n m
  • ca  síndrome de Clérambault, n f sin. compl.
  • ca  trastorn delirant erotomaníac, n m sin. compl.
  • es  delirio erotomaníaco, n m
  • es  síndrome de Clérambault, n m
  • es  trastorno delirante erotomaníaco, n m
  • fr  délire érotomaniaque, n m
  • fr  syndrome de Clérambault, n m
  • fr  trouble délirant de type érotomaniaque, n m
  • en  Clérambault syndrome, n
  • en  erotomanic delusion, n
  • en  erotomanic delusional disorder, n
  • de  De-Clérambault-Syndrom, n n
  • de  Liebeswahn, n m

Definició
Deliri en què la persona té la convicció de ser estimada o protegida per una altra persona, en general d'un estatus superior, la qual ha d'ocultar la relació per convencionalismes socials.
síndrome de Cotard síndrome de Cotard

  • ca  deliri de negació, n m
  • ca  deliri nihilista, n m sin. compl.
  • ca  síndrome de Cotard, n f sin. compl.
  • es  delirio de negación, n m
  • es  delirio nihilista, n m
  • es  síndrome de Cotard, n m
  • fr  délire de négation, n m
  • fr  syndrome de Cotard, n m
  • en  Cotard's syndrome, n
  • en  delusion of negation, n
  • en  nihilistic delusion, n
  • de  Cotard-Syndrom, n n
  • de  Devitalisierungswahn, n m
  • de  nihilistischer Wahn, n m

Definició
Deliri en què l'individu té idees delirants que expressen una intensa sensació de mort o de desintegració d'ell mateix, d'una part d'ell mateix o de l'entorn propi.
síndrome de Diògenes síndrome de Diògenes

  • ca  síndrome de Diògenes, n f
  • es  síndrome de Diógenes, n m
  • fr  syndrome de Diogène, n m
  • en  Diogenes syndrome, n
  • en  senile squalor syndrome, n
  • de  Diogenessyndrom, n n

Definició
Trastorn del comportament que afecta persones que viuen soles i es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l'aïllament voluntari de la persona afectada a la seva llar, acompanyat en molts casos d'acumulació de diners i deixalles i d'una actitud paranoide.

Nota

  • Habitualment, la síndrome de Diògenes se sol presentar en persones grans amb patologies psiquiàtriques prèvies (trastorns de la personalitat, psicosis, demència, etc.).
síndrome de discontinuació d'antidepressius síndrome de discontinuació d'antidepressius

  • ca  síndrome de discontinuació d'antidepressius, n f
  • es  síndrome de discontinuación de antidepresivos, n m
  • fr  syndrome d'arrêt des antidépresseurs, n m
  • fr  syndrome de discontinuation associé aux antidépresseurs, n m
  • fr  syndrome de sevrage aux antidépresseurs, n m
  • en  antidepressant discontinuation syndrome, n
  • en  antidepressant withdrawal syndrome, n
  • de  SSRI-Absetzsyndrom, n n

Definició
Síndrome que pot aparèixer després d'una retirada abrupta o d'una reducció de dosi significativa d'un antidepressiu que s'havia estat administrant de manera continuada durant com a mínim un mes.
  • ca  síndrome de Down, n f
  • es  síndrome de Down, n m
  • fr  syndrome de Down, n m
  • en  Down syndrome, n
  • de  Down-Syndrom, n n

Definició
Síndrome deguda a la trisomia del cromosoma 21, en què els individus afectats presenten un crani petit i aplanat i altres anomalies físiques, juntament amb una discapacitat intel·lectual de moderada a greu.
síndrome de fatiga crònica síndrome de fatiga crònica

  • ca  síndrome de fatiga crònica, n f
  • ca  encefalomielitis miàlgica, n f sin. compl.
  • es  encefalomielitis miálgica, n f
  • es  síndrome de fatiga crónica, n m
  • fr  encéphalomyélite myalgique, n f
  • fr  syndrome de fatigue chronique, n m
  • en  chronic fatigue syndrome, n
  • en  myalgic encephalomyelitis, n
  • de  chronisches Erschöpfungssyndrom, n n
  • de  chronisches Müdigkeitssyndrom, n n
  • de  myalgische Enzephalomyelitis, n f

Definició
Síndrome de sensibilització central que es caracteritza per la presència d'una fatiga física i mental intensa, persistent i invalidant que no millora amb el repòs i que no té una causa aparent específica.

Nota

  • 1. La síndrome de fatiga crònica no té una causa aparent específica, si bé es relaciona amb una combinació de factors infecciosos, immunitaris i neuropsicològics.
  • 2. La síndrome de fatiga crònica forma part de les síndromes de sensibilització central, juntament amb la fibromiàlgia i la sensibilitat química múltiple.