Back to top
  • ca  síndrome de Rett, n f
  • ca  trastorn de Rett, n m
  • es  síndrome de Rett, n m
  • es  trastorno de Rett, n m
  • fr  syndrome de Rett, n m
  • en  Rett disorder, n
  • de  Rett-Störung, n f

Definició
Trastorn generalitzat del desenvolupament que afecta habitualment el sexe femení, caracteritzat per la desacceleració del creixement cranial posteriorment als cinc mesos de vida, acompanyada de deteriorament psicomotor progressiu, sovint amb símptomes d'autisme i amb pèrdua progressiva del llenguatge.

Nota

  • La síndrome de Rett és una patologia associada generalment a una mutació espontània del gen MECP2, un interruptor epigenètic que controla l'expressió de diverses proteïnes.
síndrome de sensibilització central síndrome de sensibilització central

  • ca  síndrome de sensibilització central, n f
  • es  síndrome de sensibilización central, n m
  • fr  trouble de sensibilisation centrale, n m
  • en  central sensitisation disorder, n
  • en  central sensitization disorder, n
  • de  zentrale Sensibilitätsstörung, n f

Definició
Cadascuna de les malalties o síndromes cròniques caracteritzades per hiperexcitabilitat, hipersensibilitat i per una resposta desmesurada del sistema nerviós davant de fàrmacs, estrès, infeccions o productes químics que es manté en el temps malgrat la desaparició de l'estímul que l'ha desencadenat i sense una causa detectable que aparentment la justifiqui.

Nota

  • 1. Les síndromes de sensibilització central provoquen símptomes que afecten diversos sistemes de l'organisme, com ara fatiga que no es recupera amb el repòs, dolor generalitzat, alteracions cognitives i alteracions gastrointestinals.
  • 2. Les síndromes de sensibilització central afecten significativament la salut i la qualitat de vida de les persones que les pateixen, fins al punt que poden esdevenir incapacitants, i tenen un impacte social i econòmic considerable.
  • 3. Són síndromes de sensibilització central la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple.
síndrome del conill síndrome del conill

  • ca  síndrome del conill, n f
  • es  síndrome del conejo, n m
  • fr  syndrome du lapin, n m
  • en  rabbit syndrome, n
  • de  Rabbit-Syndrom, n n

Definició
Alteració extrapiramidal perioral associada amb l'ús perllongat d'antipsicòtics, caracteritzada per moviments regulars i ràpidament alternants de llavis i musculatura perioral.
síndrome del cremat síndrome del cremat

  • ca  síndrome d'esgotament professional, n f
  • ca  síndrome del cremat, n f sin. compl.
  • es  sentimiento de quemado, n m
  • es  síndrome de desgaste profesional, n m
  • es  síndrome de estar quemado, n m
  • fr  syndrome d'épuisement professionnel, n m
  • en  burnout syndrome, n
  • de  burnout-Syndrom, n n

Definició
Síndrome originada com a resposta a una situació d'estrès psicosocial crònic, que es dona especialment en professions assistencials, les quals exigeixen una relació constant i directa amb el públic, i que es manifesta en forma d'esgotament físic i psíquic i un sentiment de manca de realització personal.
síndrome delirant orgànica síndrome delirant orgànica

  • ca  síndrome delirant orgànica, n f
  • es  síndrome delirante orgánico, n m
  • fr  syndrome délirant organique, n m
  • en  organic delusional syndrome, n
  • de  organisches wahnhaftes Syndrom, n n

Definició
Síndrome de causa orgànica caracteritzada per la presència d'idees delirants, sense alteració del nivell de consciència.
síndrome extrapiramidal síndrome extrapiramidal

  • ca  síndrome extrapiramidal, n f
  • es  síndrome extrapiramidal, n m
  • fr  syndrome extrapyramidal, n m
  • en  extrapyramidal syndrome, n
  • de  extrapyramidales Syndrom, n n

Definició
Síndrome caracteritzada per una sèrie de signes i símptomes que inclouen rigidesa muscular, tremolors, parkinsonisme, acatísia i altres trastorns neurològics.

Nota

  • La síndrome extrapiramidal es pot manifestar com a reacció adversa associada al tractament amb alguns psicofàrmacs, com ara els antipsicòtics i els antidepressius.
síndrome neurolèptica maligna síndrome neurolèptica maligna

  • ca  síndrome neurolèptica maligna, n f
  • es  síndrome neuroléptico maligno, n m
  • fr  syndrome neuroleptique malin, n m
  • en  malignant neuroleptic syndrome, n
  • de  malignes neuroleptisches Syndrom, n n

Definició
Síndrome induïda per l'ús d'antipsicòtics caracteritzada per febre, rigidesa extrapiramidal, deteriorament cognitiu, confusió i mutisme.
síndrome orgànica de l'estat d'ànim síndrome orgànica de l'estat d'ànim

  • ca  síndrome orgànica de l'estat d'ànim, n f
  • es  síndrome del humor orgánico, n m
  • en  organic mood syndrome, n
  • de  organische Stimmungsstörung, n f
  • de  organisches Stimmungssyndrom, n n

Definició
Síndrome de causa orgànica caracteritzada pel predomini d'un estat d'ànim deprimit, eufòric o expansiu, tant en forma d'episodi maníac com d'episodi de depressió major greu.
síndrome orgànica de la personalitat síndrome orgànica de la personalitat

  • ca  síndrome orgànica de la personalitat, n f
  • es  síndrome orgánico de personalidad, n m
  • fr  psycho-syndrome organique, n m
  • en  organic personality syndrome, n
  • de  organisches Persönlichkeitssyndrom, n n

Definició
Síndrome caracteritzada per una alteració significativa i persistent de la personalitat, de forma global o per una accentuació de característiques prèvies, deguda a una causa orgànica específica, per malaltia o induïda per substàncies.
síndrome serotoninèrgica síndrome serotoninèrgica

  • ca  síndrome serotoninèrgica, n f
  • es  síndrome serotoninérgico, n m
  • fr  syndrome sérotoninergique, n m
  • en  serotoninergic syndrome, n
  • de  Serotonin-Syndrom, n n

Definició
Síndrome caracteritzada per confusió mental, tremolor, nàusees, hipertensió, hipertèrmia i irritabilitat neuromuscular, deguda a una estimulació excessiva dels receptors serotoninèrgics.

Nota

  • En casos més greus, la síndrome serotoninèrgica pot provocar fracàs renal i mort.