Back to top
  • ca  antidepressiu, n m
  • es  antidepresivo, n m
  • fr  antidépresseur, n m
  • en  antidepressant, n
  • de  Antidepressivum, n n

Definició
Psicofàrmac emprat en el tractament de les depressions i altres trastorns mentals, que augmenta la disponibilitat de norepinefrina i serotonina al sistema nerviós central.
antidopaminèrgic -a antidopaminèrgic -a

  • ca  antidopaminèrgic -a, adj
  • es  antidopaminérgico -ca, adj
  • fr  antidopaminergique, adj
  • en  antidopaminergic, adj
  • de  antidopaminerg, adj

Definició
Que actua com a antagonista de la dopamina.
  • ca  antiparkinsonià, n m
  • es  antiparkinsoniano, n m
  • fr  antiparkinsonien, n m
  • en  antiparkinsonian, n
  • de  Antiparkinsonica, n f

Definició
Fàrmac utilitzat per a tractar els símptomes del parkinsonisme.
  • ca  antipsicòtic, n m
  • ca  neurolèptic, n m sin. compl.
  • es  antipsicótico, n m
  • es  antisicótico, n m
  • es  neuroléptico, n m
  • fr  antipsychotique, n m
  • fr  neuroleptique, n m
  • en  antipsychotic, n
  • en  neuroleptic, n
  • de  Neuroleptikum, n n

Definició
Psicofàrmac o agent que té una acció calmant global sobre el sistema nerviós, emprat especialment en el tractament de les psicosis i dels estats maníacs.
antipsicòtic atípic antipsicòtic atípic

  • ca  antipsicòtic atípic, n m
  • es  antipsicótico atípico, n m
  • fr  antipsychotique atypique, n m
  • en  atypical antipsychotic, n
  • de  atypisches Neuroleptikum, n n

Definició
Psicofàrmac o agent que té una acció calmant global sobre el sistema nerviós, mitjançant una gran diversitat de mecanismes d'acció i amb un perfil de reaccions adverses més favorable que l'antipsicòtic.

Nota

  • Hi ha indicis que els antipsicòtics atípics funcionen millor que els antipsicòtics convencionals en el tractament dels símptomes negatius de l'esquizofrènia. Per aquest motiu, els van substituint de manera gradual.
  • ca  antipsiquiatria, n f
  • es  antipsiquiatría, n f
  • es  antisiquiatría, n f
  • fr  antipsychiatrie, n f
  • en  antipsychiatry, n
  • de  Antipsychiatrie, n f

Definició
Corrent de la psiquiatria que denuncia els fonaments de la psiquiatria clàssica i que rebutja l'existència real del trastorn mental, el qual considera un fenomen sociogenètic.
antiserotoninèrgic -a antiserotoninèrgic -a

  • ca  antiserotoninèrgic -a, adj
  • es  antiserotoninérgico -ca, adj
  • fr  antiserotoninergique, adj
  • en  antiserotoninergic, adj
  • de  antiserotonerg, adj

Definició
Que actua com a antagonista de la serotonina.
  • ca  anul·lació, n f
  • es  anulación, n f
  • fr  annulation, n f
  • en  undoing, n
  • de  Ungeschehenmachen, n n

Definició
Mecanisme de defensa mitjançant el qual l'individu espera alleugerir l'ansietat a través de l'expressió en forma simbòlica, oposada i generalment repetitiva d'afectes, pensaments, mots, gestos o actes passats inacceptables.
  • ca  ansiolític, n m
  • ca  anxiolític, n m sin. compl.
  • es  ansiolítico, n m
  • fr  anxiolytique, n m
  • en  anxiolytic, n
  • de  Anxiolytikum, n n

Definició
Psicofàrmac que actua contra l'ansietat i que és utilitzat per a alleugerir la tensió emocional.
  • ca  apatia, n f
  • es  apatía, n f
  • fr  apathie, n f
  • en  apathy, n
  • de  Apathie, n f

Definició
Manca de motivació, interès i emoció pels estímuls ambientals.

Nota

  • L'apatia en el seu grau màxim esdevé abúlia.