Back to top
  • ca  alògia, n f
  • ca  pobresa de la parla, n f sin. compl.
  • es  alogia, n f
  • es  pobreza del habla
  • fr  alogie
  • fr  pauvreté du langage
  • en  alogia
  • en  poverty of speech
  • de  Alogie
  • de  Spracharmut

Definició
Alteració del pensament caracteritzada per una marcada restricció de la quantitat i el contingut de la parla espontània i per la incapacitat de produir idees.

Nota

  • En l'alògia les respostes del pacient són breus, reduïdes a monosíl·labs o amb escassos recursos d'estil.