sumoll negre
sumoll negre
- ca sumoll negre, n m
- ca sumoll, n m sin. compl.
- es sumoll, n m
- es sumoll tinto, n m
- es vijariego negro, n m
Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra
Definició
1. Cep originari de Catalunya, resistent a la secada.
2. Raïm negre produït pel cep sumoll negre, amb els grans petits o grossos, segons el fenotip, i el·líptics.
3. Vi elaborat amb raïm sumoll negre, lleuger, de color fosc pàl·lid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca de fruita vermella, que se sol utilitzar per a fer vins rosats i vins negres joves.
2. Raïm negre produït pel cep sumoll negre, amb els grans petits o grossos, segons el fenotip, i el·líptics.
3. Vi elaborat amb raïm sumoll negre, lleuger, de color fosc pàl·lid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca de fruita vermella, que se sol utilitzar per a fer vins rosats i vins negres joves.
Nota
- 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi (negre) i xumoi (negre) (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll (negre).
-
Criteris aplicats:
S'aprova la denominació sumoll negre com a sinònim principal de la denominació normativa sumoll (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) (1) pels motius següents:
·sumoll negre és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenta a bastament en altres textos especialitzats de l'àmbit;
·la forma sumoll, encara que es documenta com a genèric referit a una varietat blanca o negra, es recull al diccionari normatiu aplicat específicament a una varietat negra;
·els especialistes confirmen que sumoll és la forma d'ús habitual per a fer referència a aquesta varietat, malgrat que en l'àmbit especialitzat, per precisió, es tendeix a utilitzar sumoll negre, que és una denominació inequívoca; precisen, de tota manera, que el sumoll blanc és una varietat poc conreada i de característiques molt diferents al sumoll negre;
·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.
(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de Coromines.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):
S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)
·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.
(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
