trobat blanc
trobat blanc
- ca trobat blanc, n m
- es alcañón, n m
- fr alcañón, n m
- it torbato bianco, n m
- en Alcañón, n
Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca
Definició
1. Cep originari de la comarca aragonesa de Somontano, conreat especialment a l'Alguer, de brotada tardana.
2. Raïm blanc produït pel cep trobat blanc, de maduració tardana, mitjà, cònic i amb els grans mitjans, esfèrics i de color verd groguenc.
3. Vi elaborat amb raïm trobat blanc, amb cos, poc àcid, de color groc palla pàl·lid amb tons verds i amb un grau alcohòlic alt.
2. Raïm blanc produït pel cep trobat blanc, de maduració tardana, mitjà, cònic i amb els grans mitjans, esfèrics i de color verd groguenc.
3. Vi elaborat amb raïm trobat blanc, amb cos, poc àcid, de color groc palla pàl·lid amb tons verds i amb un grau alcohòlic alt.
Nota
-
Criteris aplicats:
S'aprova la denominació trobat blanc pels motius següents:
·és la denominació catalana amb què es coneix habitualment aquesta varietat;
·és una forma lingüísticament adequada, constituïda pel nucli trobat (potser dissimilació de torbat, del llatí turbatus 'enterbolit', referent a una tonalitat intermèdia entre el vi blanc i el vi negre)(1), ja recollit en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes com a nom de cep,(2) i l'adjectiu blanc, referit al tipus de varietat segons el color (també existeix, segons les fonts consultades, una varietat de trobat negre);
·ja es documenta en obres especialitzades del sector;
·té el vistiplau dels especialistes.
Es descarta la sinonímia amb malvasia del Rosselló, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no poden confirmar que designi la mateixa varietat.
També es descarta la sinonímia amb macabeu, en aquest cas perquè els especialistes asseguren que es tracta d'una varietat diferent.
Es descarta la forma d'origen castellà alcañón, malgrat que es recull en textos oficials en català (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè no s'ajusta a l'ortografia catalana i, a més, es innecessària, tenint en compte que ja existeix una denominació catalana d'aquest cep.
(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).
(2) Es recull, per exemple, al Diccionari català-valencià-balear definit com "Nom d'una varietat de cep i de raïm de gra gros" (ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <<dcvb.iecat.net/>>).
[Acta 619, 31 de març de 2017]
