CRITERI Gènere gramatical
CRITERI Gènere gramatical
- ca CRITERI Gènere gramatical
Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Criteris generals
Definició
La majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
l'albarinyo
el boval
el merlot
el petit verdot
el trepat
Presenten vacil·lació, però, els casos de denominacions acabades en -a àtona:
-Quan es tracta de denominacions formades per una sola paraula acabada en -a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, independentment que s'apliqui a vinyes, raïms o vins. (1)
el carinyena - la carinyena
el garnatxa - la garnatxa
el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta recomanació són els següents:
1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
-Quan es tracta de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení. En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
(1) Aquesta decisió no coincideix amb el criteri adoptat per a aquests casos en el diccionari normatiu, en què els substantius carinyena, malvasia i parellada, per exemple, es recullen com a femenins quan fan referència a la vinya i com a masculins quan fan referència al raïm i al vi. La recerca duta a terme ha mostrat, però, que aquesta distribució, per bé que és coherent i deu respondre a una certa tendència, no es correspon del tot amb l'ús, en què el masculí i el femení s'utilitzen de manera diferent segons els parlants i segons les obres. Atès que no hi ha motius lingüístics concloents per a donar preferència a un gènere o un altre en aquests substantius segons el sentit amb què s'utilitzin, el Consell Supervisor es mostra partidari de recollir la dualitat observada i, per tant, d'assignar-hi el doble gènere.
l'albarinyo
el boval
el merlot
el petit verdot
el trepat
Presenten vacil·lació, però, els casos de denominacions acabades en -a àtona:
-Quan es tracta de denominacions formades per una sola paraula acabada en -a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, independentment que s'apliqui a vinyes, raïms o vins. (1)
el carinyena - la carinyena
el garnatxa - la garnatxa
el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta recomanació són els següents:
1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
-Quan es tracta de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení. En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
(1) Aquesta decisió no coincideix amb el criteri adoptat per a aquests casos en el diccionari normatiu, en què els substantius carinyena, malvasia i parellada, per exemple, es recullen com a femenins quan fan referència a la vinya i com a masculins quan fan referència al raïm i al vi. La recerca duta a terme ha mostrat, però, que aquesta distribució, per bé que és coherent i deu respondre a una certa tendència, no es correspon del tot amb l'ús, en què el masculí i el femení s'utilitzen de manera diferent segons els parlants i segons les obres. Atès que no hi ha motius lingüístics concloents per a donar preferència a un gènere o un altre en aquests substantius segons el sentit amb què s'utilitzin, el Consell Supervisor es mostra partidari de recollir la dualitat observada i, per tant, d'assignar-hi el doble gènere.
