Back to top

Terminologia de les varietats vitivinícoles

Presentació
  • ca  garnatxa blanca, n m/f
  • ca  lledoner blanc, n m sin. compl.
  • es  garnacha blanca, n f
  • es  lladoner blanco, n m
  • fr  grenache blanc, n f
  • en  Grenache Blanc, n
  • en  White Grenache, n

Varietat blanca

Definició
1. Cep originari probablement d'Aragó, vigorós.
2. Raïm blanc produït pel cep garnatxa blanca, de maduració tardana, mitjà, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics i de color groc.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa blanca, amb molt de cos, poc àcid, de color groc palla, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada i floral.

Nota

  • 1. La denominació catalana lledoner blanc s'utilitza especialment a l'Empordà.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació garnatxa blanca i el sinònim complementari lledoner blanc pels motius següents:

    ·són les formes recollides en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat en català; (1)

    ·totes dues formes es documenten també en obres terminològiques i en textos especialitzats en català;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que es mostren partidaris de donar prioritat a la forma garnatxa blanca, d'ús més generalitzat, i de recollir lledoner blanc, forma força usual també, sobretot a l'Empordà, com a sinònim complementari.

    Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

    Es descarta la forma alacantí, documentada en algunes fonts per a denominar aquesta varietat (sovint com a alicantí), perquè en realitat designa la garnatxa tintorera, segons els especialistes.


    (1) En el cas de lledoner blanc, la llista recull la variant lladoner blanc.

    (2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]