Back to top

Terminologia de les varietats vitivinícoles

Presentació
  • ca  garnatxa negra, n m/f
  • ca  garnatxa, n m/f sin. compl.
  • ca  lledoner negre, n m sin. compl.
  • es  garnacha tinta, n f
  • fr  grenache, n f
  • it  cannonao, n m
  • it  tocai rosso, n m
  • pt  garnacha, n f
  • en  Grenache, n

Varietat negra

Definició
1. Cep conreat tradicionalment a la Mediterrània, resistent a la secada.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa negra, de maduració tardana, gros, compacte, troncocònic i amb els grans mitjans, de color moradenc i amb la pell fina.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa negra, amb poc cos, poc àcid, de color pàl·lid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma de confitura i espècies, que se sol utilitzar per a cupatges i per a fer vins dolços.

Nota

  • 1. La denominació catalana lledoner negre s'utilitza especialment a l'Empordà.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa. Localment, en algunes comarques de Girona, també s'utilitza la denominació catalana gironet (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven les denominacions garnatxa negra i lledoner negre com a sinònims de la forma normativa garnatxa, la primera (garnatxa negra) com a denominació principal, pels motius següents:

    ·totes tres formes es documenten ja en obres lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades com a designacions d'aquesta varietat;

    ·els especialistes consideren que, si bé la denominació simple garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) és adequada i se sol utilitzar referida específicament a aquesta varietat, la denominació més precisa i adequada en l'àmbit especialitzat és garnatxa negra, tenint en compte que també hi ha la garnatxa blanca, la garnatxa peluda, la garnatxa tintorera, etc.; garnatxa negra és, de fet, la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i a l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;(1)

    ·els especialistes admeten, de tota manera, garnatxa com a sinònim complementari, ja que aquesta forma es refereix, per defecte, a la garnatxa negra (és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en moltes altres obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit; en els diccionaris francesos i anglesos la unitat grenache també s'usa com a genèric de garnatxa negra);

    ·pel que fa a lledoner negre, és també una forma força utilitzada, especialment a l'Empordà;(2)

    ·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre).

    Es descarta la forma giró, documentada en algunes fonts per a denominar aquesta varietat, perquè en realitat fa referència a una varietat diferent, que actualment només es conrea de manera experimental, segons els especialistes. La forma gironet, en canvi, derivada segurament de giró, sí que s'aplica a la garnatxa negra en algunes comarques gironines.

    (1)El genèric garnatxa no es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), ni tampoc el fa servir l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, que sí recull en canvi, garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa negra, garnatxa roja, garnatxa gris (sic) i garnatxa tintorera.

    (2)En la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) es documenta la forma lladoner (sic) per a designar aquesta varietat, juntament amb garnatxa negra.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]