Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de les varietats vitivinícoles

Presentació
garnatxa blanca garnatxa blanca

Varietat blanca

  • ca  garnatxa blanca, n m/f
  • ca  lledoner blanc, n m sin. compl.
  • es  garnacha blanca, n f
  • es  lladoner blanco, n m
  • fr  grenache blanc, n f
  • en  Grenache Blanc, n
  • en  White Grenache, n

Varietat blanca

Definició
1. Cep originari probablement d'Aragó, vigorós.
2. Raïm blanc produït pel cep garnatxa blanca, de maduració tardana, mitjà, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics i de color groc.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa blanca, amb molt de cos, poc àcid, de color groc palla, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada i floral.

Nota

  • 1. La denominació catalana lledoner blanc s'utilitza especialment a l'Empordà.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació garnatxa blanca i el sinònim complementari lledoner blanc pels motius següents:

    ·són les formes recollides en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat en català; (1)

    ·totes dues formes es documenten també en obres terminològiques i en textos especialitzats en català;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que es mostren partidaris de donar prioritat a la forma garnatxa blanca, d'ús més generalitzat, i de recollir lledoner blanc, forma força usual també, sobretot a l'Empordà, com a sinònim complementari.

    Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

    Es descarta la forma alacantí, documentada en algunes fonts per a denominar aquesta varietat (sovint com a alicantí), perquè en realitat designa la garnatxa tintorera, segons els especialistes.


    (1) En el cas de lledoner blanc, la llista recull la variant lladoner blanc.

    (2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
garnatxa peluda garnatxa peluda

Varietat negra

  • ca  garnatxa peluda, n m/f
  • ca  lledoner pelut, n m sin. compl.
  • es  garnacha peluda, n f
  • es  lledoner pelut, n m

Varietat negra

Definició
1. Cep originari de Catalunya, vigorós i força productiu.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa peluda, mitjà, compacte, amb els grans mitjans, esfèrics i de color gris, i amb la fulla gruixuda i pilosa.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa peluda.

Nota

  • 1. La denominació catalana lledoner pelut s'utilitza especialment al Llenguadoc.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació garnatxa peluda i el sinònim complementari lledoner pelut pels motius següents:

    ·els textos especialitzats coincideixen a utilitzar, majoritàriament, la forma garnatxa peluda, que també és l'única present en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·la variant lledoner pelut és la que s'utilitza al Llenguadoc (França), on es conrea aquesta varietat de raïm; així ho confirma l'Organització Internacional de la Vinya i del Vi;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre).

    Segons els especialistes, aquesta varietat de cep no es cultiva a l'Empordà, a diferència d'altres varietats de garnatxa. És típica, però, del Llenguadoc, cosa que justifica el manteniment de la forma lledoner pelut, tant per l'origen català d'aquesta forma com per l'analogia amb els altres tipus de garnatxa.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
garnatxa roja garnatxa roja

Varietat negra

  • ca  garnatxa roja, n m/f
  • ca  garnatxa grisa, n m/f sin. compl.
  • ca  lledoner gris, n m sin. compl.
  • ca  lledoner roig, n m sin. compl.
  • es  garnacha gris, n f
  • es  garnacha roja, n f
  • fr  grenache gris, n f
  • en  Grenache Gris, n
  • en  Grey Grenache, n

Varietat negra

Definició
1. Cep originari de Catalunya, resultat d'una mutació de la garnatxa negra, que s'adapta bé als climes secs.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa roja, de maduració primerenca, menut, compacte, piramidal i amb els grans mitjans, esfèrics i de color rogenc.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa roja.

Nota

  • 1. Les denominacions catalanes lledoner gris i lledoner roig s'utilitzen especialment a l'Empordà
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • 3. La garnatxa roja es vinifica habitualment com a vi blanc.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació garnatxa roja i els sinònims complementaris garnatxa grisa, lledoner gris i lledoner roig pels motius següents:


    ·garnatxa roja i garnatxa grisa són les formes que es documenten en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); (1)

    ·la denominació més estesa és garnatxa roja, segons mostren les fonts consultades i segons asseguren també els especialistes;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·les formes lledoner roig i lledoner gris són geosinònims usats a l'Empordà;

    ·totes quatre formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

    Els especialistes confirmen que la sinonímia que s'estableix en algunes obres terminològiques entre garnatxa grisa, garnatxa roja i garnatxa peluda no és adequada: cal considerar com a sinònims garnatxa roja i garnatxa grisa, i garnatxa peluda com a varietat diferenciada; la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) també ho representa així.


    (1) La llista recull, concretament, segurament per error, la variant garnatxa gris.

    (2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització, el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
garnatxa tintorera garnatxa tintorera

Varietat negra

  • ca  garnatxa tintorera, n m/f
  • ca  tintorera, n m/f sin. compl.
  • es  alicante bouschet, n m
  • es  garnacha tintorera, n f
  • es  negral, n m
  • fr  alicante bouschet, n m
  • fr  teinturier, n m
  • en  Alicante Bouschet, n

Varietat negra

Definició
1. Cep resultat d'un encreuament de garnatxa negra i petit bouschet.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa tintorera, amb molt de cos i de color molt intens.

Nota

  • 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:

    ·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.

    Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]