Back to top

Terminologia de lingüística textual

Presentació
  • ca  clàusula, n f

Definició
Oració no autònoma auxiliar de la supracategoria oració susceptible de realitzar-hi funcions internes, que n'acreix el contingut i en desplega el potencial comunicatiu.

Nota

  • En la formació d'oracions compostes, una clàusula pot funcionar internament com a clàusula subordinada, clàusula subordinant, clàusula interordinada amb una altra o també com una clàusula juxtaposada:
    - La clàusula subordinada realitza funcions sintàctiques de nom, adjectiu, adverbi o conjunció, amb la qual cosa creix la informació de l'oració.
    - La clàusula subordinant realitza funcions metacomunicatives pel fet de subordinar el contingut de l'enunciat al punt de vista o la valoració de l'emissor, amb la qual cosa es desenvolupa el potencial comunicatiu de l'oració.
    - Les clàusules interordinades mantenen una relació lògica de causa i efecte, amb la qual cosa es desenvolupa el vessant psicològic de l'oració.
    - Les clàusules juxtaposades es cohesionen mitjançant nexes paralingüístics (pauses en l'oral i senyals gràfics en l'escrit) i també mitjançant procediments semàntics (repetició de significats) i pragmàtics (inferències). Així, no fan servir nexes lingüístics com les coordinades, les subordinades i les interordinades, tot i que de vegades manifesten els mateixos tipus de relacions.
  • ca  coherència, n f

Definició
Propietat textual semanticopragmàtica que manté l'equilibri entre el món i la seva representació en el text.

Nota

  • La coherència és exofòrica quan es dona la complicitat cognitiva necessària entre els interlocutors perquè el receptor pugui reconstruir i acceptar la realitat textual que li presenta l'emissor, i és endofòrica quan s'estableix entre les macroproposicions i les microproposicions que conté el text.
  • ca  cohesió, n f

Definició
Propietat textual que configura el text com a tal a partir d'una base de relacions endofòriques semàntiques d'igualtat, desigualtat i polaritat i també de relacions exofòriques pragmàtiques.

Nota

  • 1. La cohesió s'estableix mitjançant tres procediments complementaris, que són el procediment de repetició (actua sobre significats), el procediment d'articulació (actua sobre elements) i el procediment d'associació (actua sobre idees), pels quals els components del text es fusionen en una unitat que s'actualitza en un context.
  • 2. Són tipus de cohesió la cohesió lèxica, la cohesió gramatical, la cohesió semàntica i la cohesió pragmàtica.
cohesió gramatical cohesió gramatical

  • ca  cohesió gramatical, n f

Definició
Cohesió establerta entre una paraula lèxica o lexicogramatical i una paraula gramatical que s'hi refereix, entre les quals es produeix concordança, per mitjà del procediment de repetició.

Nota

  • La cohesió gramatical forma part del procediment de repetició, juntament amb la cohesió semàntica i la cohesió pragmàtica.
  • ca  cohesió lèxica, n f

Definició
Cohesió establerta entre les paraules lèxiques d'un text per mitjà del procediment de repetició i del procediment d'associació.

Nota

  • 1. En la cohesió lèxica, la repetició pot ser total o idèntica (forma i significat) o parcial (de significat o de forma). En la repetició parcial de forma, es repeteix l'arrel (col·legi - col·legiats) o bé la desinència (farmacologia - patologia), i, en la repetició parcial de significat, el significat d'un mot inclou el d'un altre (hiperònims i proformes), els dos mots són equivalents (sinònims) o bé els dos mots són oposats (antònims).
  • 2. La cohesió lèxica forma part de la cohesió semàntica, juntament amb la cohesió seqüencial.
cohesió pragmàtica cohesió pragmàtica

  • ca  cohesió pragmàtica, n f

Definició
Cohesió establerta mitjançant el procediment de repetició i el procediment d'associació.

Nota

  • 1. La cohesió pragmàtica mitjançant el procediment de repetició respon al posicionament i l'actitud del parlant (modalització de l'enunciat); aquesta repetició de significats, psicològics i culturals, sovint no explícits en el text, crea complicitats amb l'interlocutor i resulta indispensable per a la interpretació del missatge.
  • 2. La cohesió pragmàtica mitjançant el procediment d'associació estableix relacions entre les paraules pel fet d'associar-les amb el context d'ús.
cohesió semàntica cohesió semàntica

  • ca  cohesió semàntica, n f

Definició
Cohesió establerta entre paraules lèxiques, en l'interior de les seqüències d'oracions i entre parts del text, per mitjà del procediment de repetició de significats, que contribueix al desenvolupament dels temes del text i a la construcció del text en general.

Nota

  • 1. Les relacions semàntiques que es produeixen en les seqüències d'oracions i entre parts del text estableixen equivalències, inclusions i contrastos, que engloben les relacions semàntiques específiques entre les paraules lèxiques, manifestades en la sinonímia, la hiperonímia-hiponímia i l'antonímia.
  • 2. La cohesió semàntica és un dels procediments de repetició de significats, juntament amb la cohesió gramatical i la cohesió pragmàtica.
  • 3. La cohesió semàntica comprèn la cohesió lèxica i la cohesió seqüencial i s'emmarca en les relacions fonamentals de la cohesió: relacions d'igualtat, de desigualtat i de polaritat.
cohesió seqüencial cohesió seqüencial

  • ca  cohesió seqüencial, n f

Definició
Cohesió semàntica establerta entre les oracions d'una seqüència d'oracions i entre parts del text per mitjà del procediment de repetició, i també per mitjà del procediment d'articulació i el procediment d'associació.

Nota

  • Les relacions semàntiques que s'estableixen en la cohesió seqüencial són les relacions d'equivalència, les relacions d'inclusió i les relacions de contrast:
    - Les relacions d'equivalència es produeixen establint analogies entre paraules o altres estructures del text, de manera que un significat es comprèn amb relació a un altre de semblant. Sovint es manifesten en la utilització de sinònims, paràfrasis, comparacions, paral·lelismes i al·legories.
    - En les relacions d'inclusió, el significat d'una part està inclòs en el de l'altra, de manera que les dues parts implicades tenen una part del significat comuna i una part de significat diferencial. Els exemples prototípics de les relacions semàntiques d'inclusió són la relació entre hiperònims i hipònims (dona-nena) i la relació entre un text i el seu resum.
    - Les relacions de contrast es produeixen quan un significat es delimita per oposició a un altre. L'exemple prototípic de relació semàntica de contrast són els antònims (gran-petit).
competència comunicativa competència comunicativa

  • ca  competència comunicativa, n f

Definició
Domini pràctic de la llengua que té un parlant en el mode productiu i el mode receptiu per a la consecució dels seus propòsits pragmàtics.

Nota

  • Són vessants de la competència comunicativa la competència discursiva, la competència gramatical, la competència semàntica i la competència pragmàtica.
competència discursiva competència discursiva

  • ca  competència discursiva, n f
  • ca  competència textual, n f

Definició
Vessant de la competència comunicativa que fa referència a la construcció d'un text coherent, adequat, cohesionat i amb el contingut pertinent.