Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Terminologia de lingüística textual

Presentació
  • ca  element d'enllaç, n m

Definició
Cadascuna de les estructures lingüístiques que formalitzen les relacions sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques per mitjà de les quals conceptes, idees, temes i subtemes es cohesionen al llarg del discurs.

Nota

  • Els elements d'enllaç comprenen els dos grans grups de connectors gramaticals (les conjuncions, que són intraoracionals, i els connectors parentètics, que són extraoracionals) i també altres estructures que poden exercir funcions equiparables (sintagmes preposicionals, adverbis, sintagmes adjectivals i clàusules). Paral·lelament, els senyals paralingüístics exerceixen una funció cohesiva complementària: en l'oral (pauses, gestos, sospirs, mirades, estossecs… ) i en l'escrit (puntuació, senyals gràfics...).
element extralingüístic element extralingüístic

  • ca  element extralingüístic, n m

Definició
Cadascuna de les expressions no verbals que solen acompanyar l'exercici lingüístic tot i no estar-hi lligades essencialment, les quals contribueixen a configurar el missatge i ajuden a interpretar-lo.

Nota

  • Per exemple, són elements extralingüístics els gestos o altres moviments corporals i les alteracions somàtiques.
element lingüístic element lingüístic

  • ca  element lingüístic, n m

Definició
Cadascuna de les estructures de la llengua que s'actualitzen en un text.

Nota

  • Els elements lingüístics es poden prendre en consideració des de diversos plans de la llengua; concretament, des del pla gramatical, el pla semàntic i el pla pragmàtic.
element paralingüístic element paralingüístic

  • ca  element paralingüístic, n m

Definició
Cadascun dels recursos relacionats amb les característiques de la veu i de l'escriptura, que estan lligats essencialment a l'exercici lingüístic.

Nota

  • Per exemple, en llengua oral són elements paralingüístics el timbre, la intensitat, la velocitat de locució i l'entonació, i, en llengua escrita, els signes de puntuació, l'accentuació i l'apostrofació.
emissor | emissora emissor | emissora

  • ca  emissor | emissora, n m, f

Definició
Parlant d'una llengua que concep un missatge i el codifica d'acord amb un intercanvi comunicatiu concret, amb l'objectiu d'obtenir-ne un resultat.
  • ca  esfera cultural, n f

Definició
Esfera de participació social en què es produeix un intercanvi d'idees i valors, que comporta la projecció social d'individus, grups o institucions.

Nota

  • Són formes de comunicació habituals en l'esfera cultural les tertúlies, els debats, les conferències, les cartes, les entrevistes, les classes, els assajos, les retransmissions esportives, els documentals, els informatius i els discursos en general de premsa, televisió, ràdio i literatura de ficció.
  • ca  esfera d'estat, n f

Definició
Esfera de participació social en què es produeix la formulació de les regles i les lleis que regulen una societat, que abasta les comunicacions entre les institucions i els col·lectius de la societat o els seus membres.

Nota

  • 1. Per exemple, són institucions que intervenen en l'esfera d'estat el govern, l'administració local, els tribunals, la policia, l'exèrcit, l'escola i la universitat.
  • 2. Per exemple, són formes de comunicació habituals en l'esfera d'estat les lleis, els judicis, els avisos, les notificacions oficials, les conferències de premsa institucionals, els comunicats públics de membres del govern, les sol·licituds oficials i els recursos de sentències.
esfera de participació social esfera de participació social

  • ca  esfera de participació social, n f

Definició
Cadascun dels camps de projecció de l'activitat humana constituïts com a xarxes d'interacció social, que abasten la incorporació progressiva d'un individu a la societat a partir del seu nucli familiar i l'adquisició consegüent dels registres lingüístics propis de cada camp.

Nota

  • Les esferes de participació social més rellevants són l'esfera privada, l'esfera socioeconòmica, l'esfera cultural, l'esfera política i l'esfera d'estat.
  • ca  esfera política, n f

Definició
Esfera de participació social en què es produeix un contrast d'interessos socials entre individus com a membres d'institucions o com a ciutadans i se cerca la regulació política i social que se'n deriva.

Nota

  • 1. En l'esfera política, es considera que són institucions els parlaments, els partits, els sindicats, les patronals, les associacions cíviques, etc.
  • 2. Per exemple, són formes de comunicació habituals en l'esfera política els comunicats, les declaracions, els discursos parlamentaris o electorals, els programes electorals i les cartes als diaris.
  • ca  esfera privada, n f

Definició
Esfera de participació social en què es produeix una comunicació familiar o amical, que pressuposa coneixença o confiança entre els interlocutors.

Nota

  • Són formes de comunicació habituals en l'esfera privada la conversa, la correspondència personal i les notes.