Back to top

Terminologia de lingüística textual

Presentació
funció apel·lativa funció apel·lativa

  • ca  funció conativa, n f
  • ca  funció apel·lativa, n m sin. compl.

Definició
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'incidir en el receptor per fer-li fer o dir alguna cosa o bé per modificar el seu pensament o els seus sentiments.
funció comunicativa funció comunicativa

  • ca  funció comunicativa, n f

Definició
Cadascuna de les propietats funcionals del llenguatge inherents a la construcció i la interpretació d'un missatge que permeten satisfer les necessitats i els propòsits comunicatius del parlant.

Nota

  • Són funcions comunicatives bàsiques la funció referencial, la funció metalingüística, la funció psíquica, la funció conativa, la funció interlocutiva, la funció poeticoretòrica i la funció factiva.
  • ca  funció conativa, n f
  • ca  funció apel·lativa, n m sin. compl.

Definició
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'incidir en el receptor per fer-li fer o dir alguna cosa o bé per modificar el seu pensament o els seus sentiments.
funció denotativa funció denotativa

  • ca  funció referencial, n f
  • ca  funció denotativa, n f sin. compl.

Definició
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix les facultats de referir-se als objectes del món i de fer-los conèixer.

Nota

  • En la funció referencial es considera que els objectes del món són tota mena d'entitats, com ara persones, animals coses, fenòmens, accions, fets, experiències o estats.
  • ca  funció psíquica, n f
  • ca  funció emotiva, n f sin. compl.

Definició
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat de projectar verbalment l'emotivitat i l'activitat raonadora de l'emissor.
  • ca  funció factiva, n f

Definició
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'incidir en l'evolució del món, mitjançant una interacció amb el context que converteix en un fet l'acció representada pel verb en cas de donar-se uns determinats requisits.

Nota

  • Són exemples de la funció factiva els enunciats amb què es dona validesa a un casament, un divorci o una sentència judicial i també els enunciats que amb què s'inaugura o es clausura un curs universitari o una exposició.
funció interlocutiva funció interlocutiva

  • ca  funció interlocutiva, n f

Definició
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat d'activar la relació entre els interlocutors per mitjà d'una referència a l'acte de comunicació en curs o bé a altres aspectes de la realitat, amb un valor metacomunicatiu o fàtic.
funció metacomunicativa funció metacomunicativa

  • ca  funció metalingüística, n f
  • ca  funció metacomunicativa, n f sin. compl.

Definició
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat de referir-se a la llengua mateixa o els seus elements o bé al text o una part del text, en tant que objectes del món.
funció metalingüística funció metalingüística

  • ca  funció metalingüística, n f
  • ca  funció metacomunicativa, n f sin. compl.

Definició
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix la facultat de referir-se a la llengua mateixa o els seus elements o bé al text o una part del text, en tant que objectes del món.
  • ca  funció poeticoretòrica, n f
  • ca  funció poètica, n f sin. compl.

Definició
Funció comunicativa del llenguatge que acompleix les facultats de prioritzar els valors estètics de la forma lingüística o del contingut i de potenciar l'eficàcia del missatge.