Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Terminologia de lingüística textual

Presentació
  • ca  pla pragmàtic, n m

Definició
Pla de la llengua que concerneix la relació dels elements lingüístics del text i del conjunt del text amb el context i els compromisos discursius i estratègics que assumeix l'emissor.
  • ca  pla prosòdic, n m

Definició
Pla de la llengua que concerneix la formulació del missatge en elements lingüístics i elements paralingüístics mitjançant la veu humana.
  • ca  pla semàntic, n m

Definició
Pla de la llengua que concerneix la representació de la realitat amb elements lèxics i l'establiment de relacions de coherència en el text.
posicionament discursiu posicionament discursiu

  • ca  posicionament discursiu, n m

Definició
Procediment de modalització fonamental mitjançant el qual l'emissor assenyala el grau de distància amb què se situa respecte al text i al receptor, configura els rols comunicatius, es pronuncia sobre el missatge i efectua l'ancoratge del text en el context.
presència de l'emissor i del receptor en el text presència de l'emissor i del receptor en el text

  • ca  presència de l'emissor i del receptor en el text, n f

Definició
Representació de l'emissor o el receptor en un text mitjançant unes formes lingüístiques determinades o, en absència d'aquestes formes, per immanència en el text i el context de la comunicació.

Nota

  • Són tipus de presència de l'emissor i del receptor en el text la presència patent, la presència difuminada i la presència latent.
presència difuminada presència difuminada

  • ca  presència difuminada, n f

Definició
Presència de l'emissor i del receptor en el text en què la representació dels participants es porta a terme per mitjà de formes atenuadores de la identitat.
  • ca  presència latent, n f

Definició
Presència de l'emissor i del receptor en el text per immanència, en absència de formes de representació que indiquin una presència patent o una presència difuminada.
  • ca  presència patent, n f

Definició
Presència de l'emissor i del receptor en el text en què la representació dels participants es porta a terme de manera directa i transparent.
procediment d'articulació procediment d'articulació

  • ca  procediment d'articulació, n m

Definició
Procediment de cohesió basat en dos procediments complementaris, la connexió per mitjà de nexes lingüístics i la juxtaposició per mitjà de senyals paralingüístics, que contribueix a l'estructuració del text.
procediment d'associació procediment d'associació

  • ca  procediment d'associació, n m

Definició
Procediment de cohesió basat en les relacions pragmàtiques o semàntiques que s'estableixen entre les paraules lèxiques d'un text com a conseqüència de les relacions existents entre els seus referents en la vida real, el qual contribueix a la coherència del text.

Nota

  • Tant en l'emissió com en la recepció, el procediment d'associació depèn del bagatge del parlant: del coneixement de la llengua, del món i de la matèria de què parla, així com de l'habilitat de situar les paraules en un marc coherent. Per exemple, l'associació entre farmàcia i aspirina o entre pagar i diners és una qüestió pragmàtica.