pla pragmàtic
pla pragmàtic
- ca pla pragmàtic, n m
Definició
Pla de la llengua que concerneix la relació dels elements lingüístics del text i del conjunt del text amb el context i els compromisos discursius i estratègics que assumeix l'emissor.
pla prosòdic
pla prosòdic
- ca pla prosòdic, n m
Definició
Pla de la llengua que concerneix la formulació del missatge en elements lingüístics i elements paralingüístics mitjançant la veu humana.
pla semàntic
pla semàntic
- ca pla semàntic, n m
Definició
Pla de la llengua que concerneix la representació de la realitat amb elements lèxics i l'establiment de relacions de coherència en el text.
posicionament discursiu
posicionament discursiu
- ca posicionament discursiu, n m
Definició
Procediment de modalització fonamental mitjançant el qual l'emissor assenyala el grau de distància amb què se situa respecte al text i al receptor, configura els rols comunicatius, es pronuncia sobre el missatge i efectua l'ancoratge del text en el context.
presència de l'emissor i del receptor en el text
presència de l'emissor i del receptor en el text
- ca presència de l'emissor i del receptor en el text, n f
Definició
Representació de l'emissor o el receptor en un text mitjançant unes formes lingüístiques determinades o, en absència d'aquestes formes, per immanència en el text i el context de la comunicació.
Nota
- Són tipus de presència de l'emissor i del receptor en el text la presència patent, la presència difuminada i la presència latent.
presència difuminada
presència difuminada
- ca presència difuminada, n f
Definició
Presència de l'emissor i del receptor en el text en què la representació dels participants es porta a terme per mitjà de formes atenuadores de la identitat.
presència latent
presència latent
- ca presència latent, n f
Definició
Presència de l'emissor i del receptor en el text per immanència, en absència de formes de representació que indiquin una presència patent o una presència difuminada.
presència patent
presència patent
- ca presència patent, n f
Definició
Presència de l'emissor i del receptor en el text en què la representació dels participants es porta a terme de manera directa i transparent.
procediment d'articulació
procediment d'articulació
- ca procediment d'articulació, n m
Definició
Procediment de cohesió basat en dos procediments complementaris, la connexió per mitjà de nexes lingüístics i la juxtaposició per mitjà de senyals paralingüístics, que contribueix a l'estructuració del text.
procediment d'associació
procediment d'associació
- ca procediment d'associació, n m
Definició
Procediment de cohesió basat en les relacions pragmàtiques o semàntiques que s'estableixen entre les paraules lèxiques d'un text com a conseqüència de les relacions existents entre els seus referents en la vida real, el qual contribueix a la coherència del text.
Nota
- Tant en l'emissió com en la recepció, el procediment d'associació depèn del bagatge del parlant: del coneixement de la llengua, del món i de la matèria de què parla, així com de l'habilitat de situar les paraules en un marc coherent. Per exemple, l'associació entre farmàcia i aspirina o entre pagar i diners és una qüestió pragmàtica.