Back to top

Terminologia de lingüística textual

Presentació
recurs d'objectivació recurs d'objectivació

  • ca  recurs d'objectivació, n m

Definició
Cadascun dels recursos lingüístics que donen a l'emissor la possibilitat de presentar la informació d'una manera objectiva, creïble i desinteressada i de mantenir-se'n al marge.

Nota

  • 1. El recurs d'objectivació principal és la utilització de modalitats declaratives en mode indicatiu, com correspon a la presentació de les accions i dels fets com a reals, amb subjecte inconcret o indefinit.
  • 2. Amb els recursos d'objectivació, l'emissor evita comprometre's amb l'autoria de l'acció representada pel verb, a fi de no tenir confrontacions amb les persones a qui atribueix les accions. Ho pot fer evitant esmentar una tercera persona (ex.: A mi, tots m'han dit que busqui un restaurant barat…); la segona (ex.: S'ha d'arribar abans de les quatre), o la primera (ex.: N'hi ha per a tornar-los l'article i engegar-los a fer punyetes
recurs de subjectivació recurs de subjectivació

  • ca  recurs de subjectivació, n m

Definició
Cadascun dels recursos lingüístics que donen a l'emissor la possibilitat de controlar la seva subjectivitat a fi que sigui l'apropiada per a l'intercanvi comunicatiu concret en què participa.

Nota

  • Els recursos de subjectivació permeten a l'emissor personalitzar el missatge sense perdre l'equilibri necessari entre subjectivitat i objectivitat per tal d'aconseguir l'èxit comunicatiu.
  • ca  referència, n f

Definició
Facultat de la llengua de representar la realitat en el text segons el punt de vista que adopta el parlant, mitjançant dos procediments complementaris, un d'exofòric i un d'endofòric, que poden ser díctics o no díctics.

Nota

  • 1. La referència es classifica en referència exofòrica, o extratextual, quan es refereix a un objecte extern al text, i en referència endofòrica o intratextual, quan es refereix a un element del mateix text. Tant la referència exofòrica com la referència endofòrica poden ser díctiques o no díctiques.
  • 2. En el desenvolupament d'un tema, la referència s'estableix a partir d'una primera referència exofòrica que es reprèn al llarg del text amb una o més referències endofòriques, siguin gramaticals o lèxiques, que el fan progressar. En la relació entre la referència exofòrica i la referència endofòrica cada un dels membres relacionats esdevé correferent de l'altre.
referència endofòrica referència endofòrica

  • ca  referència endofòrica, n f

Definició
Referència intratextual que estableix relacions que contribueixen al desenvolupament dels temes del text i a l'organització del text.

Nota

  • 1. La referència endofòrica es refereix a un element o una part del mateix text, per la qual s'estableix correferència i cohesió gramatical, lèxica i pragmàtica.
  • 2. La referència endofòrica és díctica (dixi textual) quan es refereix de forma ostensiva a elements del mateix text establint remissions d'unes parts del text a unes altres; la referència endofòrica és no díctica quan estableix una relació no ostensiva amb elements del text.
referència exofòrica referència exofòrica

  • ca  referència exofòrica, n f

Definició
Referència extratextual que el parlant introdueix en el text mitjançant la designació dels objectes i la senyalització ostensiva d'objectes presents en el context, tenint en compte els condicionants del text i el context i el punt de vista que adopta.

Nota

  • 1. La referència exofòrica es refereix al món en general, a textos entesos com a objectes verbals (intertextualitat), a la llengua mateixa (metalingüística, metacomunicativa) i a objectes del context que realitzen l'ancoratge del text (sobretot participants, temps, lloc, manera).
  • 2. La referència exofòrica és díctica quan es refereix de forma ostensiva als objectes presents en el context mitjançant pronoms i adverbis de lloc, temps i manera; contribueix a l'ancoratge i l'adequació del text al context. La referència exofòrica és no díctica quan és designativa, tant si es refereix als objectes del món com si es refereix a objectes presents en el context de la comunicació; contribueix a la coherència i la cohesió semàntica i pragmàtica.
relació estructural relació estructural

  • ca  relació estructural, n f

Definició
Relació intratextual que articula el text mitjançant la connexió i la juxtaposició dels elements.

Nota

  • 1. En una relació estructural, l'articulació per connexió es porta a terme mitjançant nexes lingüístics, i l'articulació per juxtaposició, mitjançant elements paralingüístics (les pauses en l'oral i la puntuació en l'escrit).
  • 2. Dins de l'oració, les relacions estructurals es realitzen per mitjà de formes sintàctiques de coordinació, subordinació i interordinació; dins del text, amb formes que palesen l'autonomia de les parts, la dependència d'unes parts envers les altres i la interdependència.
relació semàntica relació semàntica

  • ca  relació semàntica, n f

Definició
Relació intratextual que contribueix a la construcció del text mitjançant l'establiment d'equivalències, contrastos i inclusions de significats.

Nota

  • 1. Mitjançant les relacions semàntiques el parlant delimita, amplia o precisa el contingut del text.
  • 2. En les relacions semàntiques, les equivalències i els contrastos participen en el fenomen de l'analogia (pel qual s'estableix o es perfila un significat en relació amb un altre), i les inclusions d'uns significats en uns altres comporten significats compartits i significats diferenciats.
repetició emfàtica d'elements lingüístics repetició emfàtica d'elements lingüístics

  • ca  repetició emfàtica d'elements lingüístics, n f

Definició
Procediment de modalització mitjançant el qual l'emissor emfasitza determinats aspectes del discurs amb el recurs de la repetició, amb l'objectiu d'assegurar l'efectivitat del missatge.