Back to top

Terminologia de lingüística textual

Presentació
  • ca  text, n m

Definició
Unitat de significació i comunicació verbal que té com a unitat funcional fonamental l'oració, en qualsevol de les seves modalitats, i, com a propietats essencials, la coherència, la cohesió i l'adequació.

Nota

  • Segons el grau de realitat que hi atribueixen els parlants, els textos es divideixen en textos de ficció i textos de no-ficció.
text de no-ficció text de no-ficció

  • ca  text de no-ficció, n m

Definició
Text dinàmic i adaptatiu que es realitza en un intercanvi comunicatiu concret, en el qual els participants actuen sobreentenent que el context i els referents del text són reals.

Nota

  • 1. Segons el nombre de parlants que els gestionen, els textos de no-ficció es divideixen en textos monogestionats i textos poligestionats.
  • 2. El text de no-ficció i el context formen part l'un de l'altre, en tant que llur existència es basa en interaccions mútues i, per aquest fet que els situa en la vida real, les propietats d'adequació, coherència i cohesió hi són especialment exigibles.
text monogestionat text monogestionat

  • ca  text monogestionat, n m

Definició
Text de no-ficció en què la gestió textual es deu a un únic parlant.

Nota

  • Són tipus de textos monogestionats els textos monogestionats independents i els textos monogestionats dependents.
text monogestionat dependent text monogestionat dependent

  • ca  text monogestionat dependent, n m

Definició
Text monogestionat emès com a resposta a la intervenció d'un interlocutor.
text monogestionat independent text monogestionat independent

  • ca  text monogestionat independent, n m

Definició
Text monogestionat emès sense vinculació amb cap intervenció anterior d'un interlocutor.
text poligestionat text poligestionat

  • ca  text poligestionat, n m

Definició
Text de no-ficció en què la gestió textual es deu a més d'un parlant.

Nota

  • Són tipus de textos poligestionats els textos poligestionats intrínsecs i els textos poligestionats extrínsecs.
text poligestionat extrínsec text poligestionat extrínsec

  • ca  text poligestionat extrínsec, n m

Definició
Text poligestionat en forma de conjunt de diàlegs o monòlegs emesos per separat als quals un productor confereix unitat textual.

Nota

  • És un exemple de text poligestionat extrínsec un documental televisiu.
text poligestionat intrínsec text poligestionat intrínsec

  • ca  text poligestionat intrínsec, n m

Definició
Text poligestionat en forma de diàleg en què els participants contribueixen a construir el significat del text en curs.

Nota

  • Són exemples de textos poligestionats intrínsecs les converses i les entrevistes amb un format de diàleg.
  • ca  textura, n f

Definició
Fisonomia d'un text com a resultat del grau de cohesió gramatical, semàntica i pragmàtica dels seus elements, que es manifesta en les oracions i en les seqüències d'oracions, modalitzades segons els patrons discursius.
tipologia d'oracions tipologia d'oracions

  • ca  tipologia d'oracions, n f

Definició
Conjunt de cinc modalitats oracionals prototípiques i complementàries en què cada modalitat té una forma gramatical i melòdica pròpia, un ús característic i una funció específica, per mitjà de les quals es realitzen tota mena d'intercanvis comunicatius.

Nota

  • 1. Les cinc modalitats d'oració prototípiques de la tipologia d'oracions són la modalitat declarativa, la modalitat interrogativa, la modalitat imperativa, la modalitat exhortativa/desiderativa i la modalitat exclamativa. En la seva funció específica i el seu ús característic, la modalitat declarativa serveix per a donar informació, la modalitat interrogativa per a demanar informació, la modalitat imperativa per a intercanviar béns i serveis, la modalitat exhortativa/desiderativa per a exhortar i expressar desitjos, i la modalitat exclamativa per a manifestar sensacions anímiques.

    En els usos no característics, per a adaptar-se a les característiques de l'intercanvi comunicatiu, una modalitat oracional pot perdre la seva especificitat i exercir usos que són específics d'altres modalitats, cosa que permet a l'emissor parlar i escriure a la seva manera i crear un estil propi.
  • 2. Les modalitats oracionals exhortativa/desiderativa i exclamativa són modalitzades per naturalesa, per això s'anomenen modalitats marcades; les modalitats oracionals declarativa, interrogativa i imperativa poden no ser-ho.