disàrtria
disàrtria
Neurologia, Salut mental > Psiquiatria
- ca disàrtria, n f
- es disartria, n f
- fr dysarthrie, n f
- en dysarthria, n
Neurologia, Salut mental > Psiquiatria
Definició
Trastorn de la parla caracteritzat per dificultat en l'articulació de les paraules produït per lesions que afecten la innervació de la musculatura articulatòria, sense alteració de les funcions superiors de comprensió o d'ideació.
disc intervertebral
disc intervertebral
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca disc intervertebral, n m
- ca cartílag intervertebral, n m sin. compl.
- ca fibrocartílag intervertebral, n m sin. compl.
- es cartílago intervertebral, n m
- es disco intervertebral, n m
- es fibrocartílago intervertebral, n m
- fr disque intervertébral, n m
- en intervertebral disk, n
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definició
Cartílag fibrós anular situat entre dues vèrtebres que té la funció d'amortir la càrrega de la columna vertebral i facilitar la flexibilitat per permetre el moviment.
Els discs intervertebrals consten de dues parts, el nucli polpós i l'anell fibrós, separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí.
Entre les vèrtebres atles i axis, i entre les vèrtebres sacres i coccigeals no hi ha disc intervertebral.
Els discs intervertebrals consten de dues parts, el nucli polpós i l'anell fibrós, separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí.
Entre les vèrtebres atles i axis, i entre les vèrtebres sacres i coccigeals no hi ha disc intervertebral.
discapacitat
discapacitat
Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Salut mental > Psiquiatria, Traumatologia i ortopèdia
- ca discapacitat, n f
- es discapacidad, n f
- fr incapacité, n f
- en disability, n
Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Salut mental > Psiquiatria, Traumatologia i ortopèdia
Definició
Resultat de la interacció entre la deficiència d'una persona i les barreres de l'entorn, que suposa una limitació en l'activitat i la consegüent restricció en la participació en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.
Nota
- El terme discapacitat (denominació i concepte) prové de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), de l'any 2001. A la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), de l'any 1980, la denominació discapacitat s'associava al concepte de restricció o absència de la capacitat física o mental d'una persona per a dur a terme una activitat dins dels límits que es consideren normals per a un ésser humà, a causa d'una deficiència, equivalent a la denominació limitació en l'activitat de la CIF.
disfàgia
disfàgia
Gastroenterologia, Neurologia
- ca disfàgia, n f
- es disfagia, n f
- fr dysphagie, n f
- en dysphagia, n
Gastroenterologia, Neurologia
Definició
Dificultat de deglutir causada per lesions en algun punt situat entre la boca i l'estómac, per alteracions neuromusculars o per obstrucció mecànica de l'esòfag.
Hi ha diversos tipus de disfàgia: la disfàgia mecànica, produïda per una estenosi de la llum esofàgica, caracteritzada clínicament per la dificultat d'ingerir aliments sòlids, i la disfàgia motora, originada per una incoordinació del mecanisme de deglució, que es manifesta per l'impediment de deglutir líquids i aliments sòlids.
Hi ha diversos tipus de disfàgia: la disfàgia mecànica, produïda per una estenosi de la llum esofàgica, caracteritzada clínicament per la dificultat d'ingerir aliments sòlids, i la disfàgia motora, originada per una incoordinació del mecanisme de deglució, que es manifesta per l'impediment de deglutir líquids i aliments sòlids.
Nota
- La denominació disfàgia està formada a partir de dis- i del grec phageîn 'menjar'.
disòsmia
disòsmia
Neurologia, Otorinolaringologia
- ca disòsmia, n f
- es disosmia, n f
- fr dysosmie, n f
- en dysosmia, n
Neurologia, Otorinolaringologia
Definició
Trastorn consistent en l'alteració qualitativa o quantitativa del sentit de l'olfacte.
dispràxia
dispràxia
Neurologia
- ca apràxia, n f
- ca dispràxia, n f
- es apraxia, n f
- es dispraxia, n f
- fr apraxie, n f
- fr dyspraxie, n f
- en apraxia, n
- en dyspraxia, n
Neurologia
Definició
Pèrdua total o parcial de la capacitat d'executar voluntàriament i d'una manera apropiada determinats gestos o moviments apresos amb anterioritat, que no pot ser explicada per la presència de parèsia, atàxia o alteracions sensorials.
Les causes d'apràxia poden ser les hemorràgies, els ictus isquèmics de les artèries cerebral anterior, silviana i cerebral posterior, el remolliment cerebral o els tumors cerebrals, entre d'altres.
Les causes d'apràxia poden ser les hemorràgies, els ictus isquèmics de les artèries cerebral anterior, silviana i cerebral posterior, el remolliment cerebral o els tumors cerebrals, entre d'altres.
Nota
-
1. La denominació apràxia està formada a partir de a- i del grec práxis 'acció' i la denominació dispràxia està formada a partir de dis- i del grec práxis 'acció'.
2. Tot i que apràxia i dispràxia tenen una delimitació conceptual diferent, en un ús terminològic poc precís s'utilitzen de manera indistinta.
dolor
dolor
Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació
- ca dolor, n m
- es dolor, n m
- fr douleur, n f
- en pain, n
Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació
Definició
Experiència sensorial i emocional desagradable associada a la presència d'una lesió hística real o potencial, o descrita com si aquesta lesió hi fos present, que és captada per nociceptors i canalitzada per vies específiques fins al sistema nerviós central encefàlic.
dolor neuropàtic
dolor neuropàtic
Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació
- ca dolor neuropàtic, n m
- es dolor neuropático, n m
- fr douleur neuropathique, n f
- en neuropathic pain, n
Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació
Definició
Dolor iniciat o causat per una lesió primària o una disfunció del sistema nerviós.
