Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Terminologia de l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Presentació
ECG ECG

Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

  • ca  electrocardiograma, n m
  • ca  ECG, n m sigla
  • es  electrocardiograma, n m
  • es  ECG, n m sigla
  • fr  électrocardiogramme, n m
  • fr  ECG, n m sigla
  • en  electrocardiogram, n
  • en  ECG, n sigla
  • en  EKG, n sigla

Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Traçat obtingut amb l'enregistrament gràfic de l'activitat elèctrica del cor, que es pot utilitzar amb una finalitat diagnòstica.
ecografia Doppler ecografia Doppler

Tècniques diagnòstiques i de tractament

  • ca  ecografia Doppler, n f
  • es  ecografía Doppler, n f
  • fr  échographie Doppler, n f
  • en  Doppler scanning, n
  • en  Doppler ultrasonography, n

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Ecografia basada en la utilització de l'efecte Doppler que permet obtenir informació per mitjà de la detecció i l'anàlisi de les característiques del flux sanguini en els vasos i en els teixits.
electrocardiograma electrocardiograma

Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

  • ca  electrocardiograma, n m
  • ca  ECG, n m sigla
  • es  electrocardiograma, n m
  • es  ECG, n m sigla
  • fr  électrocardiogramme, n m
  • fr  ECG, n m sigla
  • en  electrocardiogram, n
  • en  ECG, n sigla
  • en  EKG, n sigla

Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Traçat obtingut amb l'enregistrament gràfic de l'activitat elèctrica del cor, que es pot utilitzar amb una finalitat diagnòstica.
embassament embassament

Hematologia i hemoteràpia

  • ca  embassament, n m
  • ca  vessament, n m
  • es  derrame, n m
  • es  encharcamiento, n m
  • fr  épanchement, n m
  • en  effusion, n

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Acció de sortir una substància líquida d'un vas o d'una cèl·lula cap a l'exterior.
èmbol èmbol

Angiologia, Hematologia i hemoteràpia

  • ca  èmbol, n m
  • es  émbolo, n m
  • fr  embole, n m
  • fr  embolus, n m
  • en  embolus, n

Angiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Cos d'origen generalment orgànic que pot ser arrossegat pel corrent sanguini a través d'artèries i venes.

Un èmbol pot ser un coàgul de sang o de fibrina, material ateromatós, greix, pus, bacteris, cèl·lules tumorals, líquid àmnic o aire.

Nota

  • La denominació èmbol prové del grec émbolos 'tap, tascó, obturador'.
embòlia embòlia

Angiologia, Hematologia i hemoteràpia

  • ca  embòlia, n f
  • es  embolia, n f
  • fr  embolie, n f
  • en  embolism, n

Angiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Obstrucció d'una artèria, una vena o un capil·lar per un èmbol arrossegat per la sang.
EMT EMT

Tècniques diagnòstiques i de tractament

  • ca  estimulació magnètica transcranial, n f
  • ca  EMT, n f sigla
  • es  estimulación magnética transcraneal, n f
  • es  EMT, n f sigla
  • fr  stimulation magnétique transcrânienne, n f
  • fr  SMT, n f sigla
  • en  transcranial magnetic stimulation, n
  • en  TMS, n sigla

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Sistema generador d'impulsos magnètics que, aplicats sobre la superfície del crani, indueixen un corrent elèctric de direcció perpendicular que estimula les interneurones de la superfície cortical i indueix indirectament la despolarització de neurones.

L'estimulació magnètica transcranial es pot utilitzar com a teràpia per a estimular o inhibir neurones de percepció situades a l'escorça cerebral en trastorns depressius resistents i en alteracions de la memòria.
encèfal encèfal

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

  • ca  encèfal, n m
  • es  encéfalo, n m
  • fr  encéphale, n m
  • en  encephalon, n

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Part del sistema nerviós central continguda en el crani que comprèn el cervell, el cerebel, el mesencèfal, la protuberància i el bulb raquidi.

Nota

  • La denominació encèfal prové del grec enkephalos 'cervell', format a partir de en 'en' i kephale 'cap'.
  • ca  epilèpsia, n f
  • es  epilepsia, n f
  • fr  épilepsie, n f
  • en  epilepsy, n

Neurologia

Definició
Trastorn consistent en la repetició de crisis epilèptiques causades per una descàrrega anormal espontània i sincronitzada d'un grup de neurones, que presenta una expressió clínica variada segons la localització del focus d'origen, caracteritzada per la pèrdua de la consciència, fenòmens motors anormals, convulsions i trastorns psíquics o sensorials.

Els ictus cerebrals són la causa més freqüent de crisis epilèptiques en l'adult.

L'epilèpsia també pot estar causada per lesions cerebrals secundàries a una cirurgia, cicatrius posttraumàtiques, tumors, malformacions cerebrals o trastorns metabòlics.
episodi episodi

Ciències de la salut > Conceptes troncals

  • ca  episodi, n m
  • es  episodio, n m
  • fr  épisode, n m
  • en  episode, n

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Esdeveniment patològic de durada breu i definit clarament per les manifestacions clíniques, que acostuma a aparèixer com a complicació de processos crònics.