traumatisme cranial obert
traumatisme cranial obert
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
- ca traumatisme cranial obert, n m
- es traumatismo craneal abierto, n m
- fr traumatisme crânien ouvert, n m
- en open head injury, n
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
Definició
Traumatisme en què hi ha trencament en la continuïtat del crani i hi ha comunicació entre l'exterior i la cavitat cranial.
traumatisme cranial tancat
traumatisme cranial tancat
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
- ca traumatisme cranial tancat, n m
- es traumatismo craneal cerrado, n m
- fr traumatisme crânien fermé, n m
- en blunt head injury, n
- en closed head injury, n
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
Definició
Traumatisme en què el cuir cabellut i les mucoses es mantenen intactes però el cervell s'inflama i hi ha trencament de vasos i hematomes.
En un traumatisme cranial tancat el dany cerebral que es produeix és difús i afecta moltes àrees del cervell.
En un traumatisme cranial tancat el dany cerebral que es produeix és difús i afecta moltes àrees del cervell.
traumatisme cranioencefàlic
traumatisme cranioencefàlic
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
- ca lesió cerebral traumàtica, n f
- ca traumatisme cerebral, n m
- ca traumatisme cranioencefàlic, n m
- ca TCE, n m sigla
- es lesión cerebral traumática, n f
- es traumatismo cerebral, n m
- es traumatismo craneoencefálico, n m
- es TCE, n m sigla
- fr lésion cérébrale traumatique, n f
- fr traumatisme cérébral, n m
- fr TCC, n m sigla
- en traumatic brain injury, n
- en TBI, n sigla
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
Definició
Traumatisme que produeix una lesió orgànica o funcional del contingut cranial a causa d'una violència externa.
La lesió cerebral traumàtica pot afectar aquelles àrees del cervell responsables del moviment, les sensacions, les emocions, la conducta, l'atenció, la memòria i el llenguatge.
La lesió cerebral traumàtica pot afectar aquelles àrees del cervell responsables del moviment, les sensacions, les emocions, la conducta, l'atenció, la memòria i el llenguatge.
traumatisme penetrant
traumatisme penetrant
Traumatologia i ortopèdia
- ca traumatisme penetrant, n m
- es traumatismo penetrante, n m
- fr traumatisme pénétrant, n m
- en penetrating trauma, n
Traumatologia i ortopèdia
Definició
Traumatisme que es produeix quan un objecte perfora la pell i entra en un teixit del cos i deixa una ferida oberta.
traumatologia
traumatologia
Traumatologia i ortopèdia, Entorn professional > Professions
- ca traumatologia, n f
- es traumatología, n f
- fr traumatologie, n f
- en traumatology, n
Traumatologia i ortopèdia, Entorn professional > Professions
Definició
Disciplina mèdica especialitzada en el tractament dels traumatismes i dels seus efectes.
treball social
treball social
Entorn professional > Professions
- ca treball social, n m
- es trabajo social, n m
- fr travail social, n m
- en social work, n
Entorn professional > Professions
Definició
Disciplina especialitzada que té per objecte ajudar una persona o un col·lectiu a satisfer les necessitats bàsiques que no són a l'abast dels seus mitjans, i a desenvolupar les capacitats que li permetin aconseguir una qualitat de vida millor i una major autonomia personal.
Nota
- La denominació treball social ha substituït assistència social. Tot i això, actualment encara coexisteixen les denominacions treball social, assistència social i servei social per a designar la mateixa activitat professional.
triatge
triatge
Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública
- ca triatge, n m
- es triaje, n m
- fr triage, n m
- en triage, n
Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública
Definició
Procediment sistemàtic de classificació d'accidentats o de malalts que ingressen en el servei d'urgències d'un hospital d'acord amb la gravetat de les seves lesions i la disponibilitat assistencial existent, a fi que puguin rebre el tractament més adequat.
trombe
trombe
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
- ca trombe, n m
- ca trombus, n m sin. compl.
- es trombo, n m
- fr thrombus, n m
- en thrombus, n
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
Definició
Massa de sang coagulada dins un vas, arterial o venós.
Nota
- La denominació trombe està formada a partir del grec thrómbos 'coàgul'.
trombectomia
trombectomia
Angiologia, Cirurgia, Hematologia i hemoteràpia
- ca trombectomia, n f
- es trombectomía, n f
- fr thrombectomie, n f
- en thrombectomy, n
Angiologia, Cirurgia, Hematologia i hemoteràpia
Definició
Operació quirúrgica que consisteix a extreure un trombe d'una artèria o d'una vena.
La trombectomia és un tipus de tractament intravascular.
La trombectomia és un tipus de tractament intravascular.
trombòclasi
trombòclasi
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia
- ca trombòlisi, n f
- ca trombòclasi, n f sin. compl.
- es tromboclasis, n f
- es trombólisis, n f
- fr thrombolyse, n f
- en thromboclasis, n
- en thrombolysis, n
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia
Definició
Dissolució d'un trombe.
La trombòlisi es pot produir de manera espontània però, habitualment, és provocada mitjançant el subministrament d'un trombolític.
La trombòlisi es pot produir de manera espontània però, habitualment, és provocada mitjançant el subministrament d'un trombolític.
