discapacitat - Terminologia de l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques
discapacitat
discapacitat
- ca discapacitat, n f
- es discapacidad, n f
- fr incapacité, n f
- en disability, n
Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Salut mental > Psiquiatria, Traumatologia i ortopèdia
Definició
Resultat de la interacció entre la deficiència d'una persona i les barreres de l'entorn, que suposa una limitació en l'activitat i la consegüent restricció en la participació en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.
Nota
- El terme discapacitat (denominació i concepte) prové de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), de l'any 2001. A la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), de l'any 1980, la denominació discapacitat s'associava al concepte de restricció o absència de la capacitat física o mental d'una persona per a dur a terme una activitat dins dels límits que es consideren normals per a un ésser humà, a causa d'una deficiència, equivalent a la denominació limitació en l'activitat de la CIF.