Back to top
biestable biestable

Tecnologia electrònica

  • ca  biestable, adj
  • es  biestable
  • en  bistable

Tecnologia electrònica

Definició
Dit del mecanisme amb només dos estats possibles i que pot actualitzar i emmagatzemar el valor d'un bit.
binari -ària binari -ària

Tecnologia electrònica

  • ca  binari -ària, adj
  • es  binario
  • en  binary

Tecnologia electrònica

Definició
Dit del sistema de numeració de base dos, que utilitza dos símbols o dígits diferents per a representar les informacions.
binaural binaural

Tractament de la informació

  • ca  binaural, adj
  • es  binaural
  • en  binaural

Tractament de la informació

Definició
Dit de l'audició de sons mitjançant les dues orelles, en les fases d'excitació i sensació.
bipolar bipolar

Tecnologia electrònica

  • ca  bipolar, adj
  • es  bipolar
  • en  bipolar

Tecnologia electrònica

Definició
1. Dit del commutador, interruptor, etc., que actua sobre dos pols o dues fases de corrent. 2. Dit del dispositiu semiconductor en què el corrent és transportat per portadores de les dues polaritats, electrons i forats, com ara el díode de ^junció PN^ o els transistors bipolars.
biport biport

Tecnologia de comunicació

  • ca  biport, n m
  • ca  quadripol, n m sin. compl.
  • es  bipuerto
  • es  cuadripolo
  • en  biport

Tecnologia de comunicació

Definició
Xarxa elèctrica de dos ports, habitualment un d'entrada i un altre de sortida. Un biport és actiu si conté algun ^component actiu^, com ara un transistor; i és passiu si no conté cap element actiu, com per exemple un filtre.
birefringència birefringència

Tecnologia de comunicació

  • ca  birefringència, n f
  • es  birrefringencia
  • en  birefringence

Tecnologia de comunicació

Definició
1. Fenomen de doble ^refracció^ de la llum que travessa un medi anisòtrop. 2. Diferència entre els índexs de refracció que caracteritzen els medis anisòtrops més comuns.
  • ca  bit, n m
  • es  bit
  • en  bit

Tecnologia electrònica

Definició
1. Dígit utilitzat en el sistema de numeració binari, representat generalment pels símbols 0 i 1. 2. Unitat de mesura de la longitud de les paraules amb què pot operar un sistema digital. Per exemple, 110101 és una paraula de sis bits. 3. Unitat de mesura de la capacitat d'una ^memòria^. Generalment es fan servir múltiples, com el kilobit, que equival a 210 = 1.024 bits, o el megabit, que equival a 220 = 1.024 Kbits. 4. Unitat de mesura de la informació, equivalent a la quantitat d'informació que aporta fer un experiment que a priori només té dos resultats igualment probables.

Nota

  • Bit és un acrònim que correspon a la denominació anglesa binary digit ('dígit binari').
bit de paritat bit de paritat

Tecnologia electrònica

  • ca  bit de paritat, n m
  • es  bit de paridad
  • en  parity bit

Tecnologia electrònica

Definició
Bit afegit a una paraula de codi binari que fa sempre parell o sempre senar el nombre total d'1. S'utilitza per a detectar un error en algun dels bits que la constitueixen.
bit de signe bit de signe

Tecnologia electrònica

  • ca  bit de signe, n m
  • es  bit de signo
  • en  sign bit

Tecnologia electrònica

Definició
Bit que defineix el signe matemàtic d'una quantitat expressada mitjançant un codi binari.
bit per píxel bit per píxel

Tractament de la informació

  • ca  bit per píxel, n m
  • es  bit por píxel
  • en  bit per pixel
  • sbl  bpp

Tractament de la informació

Definició
Unitat de mesura del grau de quantificació d'una imatge que especifica el nombre de bits emprats per a representar cadascun dels nivells de gris o de color dels píxels de la imatge.