Diccionari de telecomunicacions

ca radiar, v tr
es radiar
en radiate, to

Tecnologia de comunicació

Definició

Emetre energia mitjançant ones.

ca ràdio, n f
es radio
en radio

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició

Mitjà de comunicació de massa constituït pel conjunt d'emissores que, mitjançant ones radioelèctriques que es propaguen per l'espai lliure, emeten una programació estable.

ca radioafeccionat | radioafeccionada, n m, f
ca radioaficionat | radioaficionada, n m, f sin. compl.
es radioaficionado
en radioamateur

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició

Persona que per afecció es dedica a la comunicació a distància per mitjà de les ^ones radioelèctriques^. Els radioafeccionats utilitzen equips de potència relativament petita, que aprofiten les propietats de la reflexió de les radiacions de les capes ionitzades de l'atmosfera que envolten la Terra i les reflexions amb la Lluna dels senyals electromagnètics. Les ^bandes de freqüències^ utilitzades van des de desenes de kHz fins a la UHF, segons les aplicacions i la normativa dels diferents països. Les més populars són la ^banda ciutadana^ (al voltant de 27 MHz, anomenada radiotelefonia CB-27) i les bandes de 2 m (144-148 MHz) i de 70 cm (438-450 MHz). L'activitat dels radioafeccionats, així com la concessió de llicències, està regulada pels estats. A Catalunya hi ha tres tipus de llicències de radioafeccionats: classe A, B o C, en funció de les bandes de freqüències utilitzades i les modalitats de transmissió. Els radioafeccionats catalans començaren les seves activitats cap a l'any 1911, molt poc temps després de la divulgació de l'invent de Marconi, i formen un dels districtes més actius i nombrosos de la Unió dels Radioafeccionats Espanyols, organització que alhora és membre de la Unió Internacional de Radioafeccionats.

ca radioafeccionat | radioafeccionada, n m, f
ca radioaficionat | radioaficionada, n m, f sin. compl.
es radioaficionado
en radioamateur

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició

Persona que per afecció es dedica a la comunicació a distància per mitjà de les ^ones radioelèctriques^. Els radioafeccionats utilitzen equips de potència relativament petita, que aprofiten les propietats de la reflexió de les radiacions de les capes ionitzades de l'atmosfera que envolten la Terra i les reflexions amb la Lluna dels senyals electromagnètics. Les ^bandes de freqüències^ utilitzades van des de desenes de kHz fins a la UHF, segons les aplicacions i la normativa dels diferents països. Les més populars són la ^banda ciutadana^ (al voltant de 27 MHz, anomenada radiotelefonia CB-27) i les bandes de 2 m (144-148 MHz) i de 70 cm (438-450 MHz). L'activitat dels radioafeccionats, així com la concessió de llicències, està regulada pels estats. A Catalunya hi ha tres tipus de llicències de radioafeccionats: classe A, B o C, en funció de les bandes de freqüències utilitzades i les modalitats de transmissió. Els radioafeccionats catalans començaren les seves activitats cap a l'any 1911, molt poc temps després de la divulgació de l'invent de Marconi, i formen un dels districtes més actius i nombrosos de la Unió dels Radioafeccionats Espanyols, organització que alhora és membre de la Unió Internacional de Radioafeccionats.

ca radioastronomia, n f
es radioastronomía
en radioastronomy

Tecnologia de comunicació

Definició

Branca de l'astronomia que estudia les ^ones radioelèctriques^ que arriben de l'espai exterior. L'origen d'aquestes emissions radioelèctriques són sempre els cossos celestes, però els seus mecanismes d'emissió poden ser diversos. Els més importants són els d'origen tèrmic i els que es produeixen a causa de la radiació de sincrotró. Les emissions del primer tipus són degudes al fet que tot cos que es troba a una temperatura superior al zero absolut emet radiacions, mentre que les del tipus sincrotró són degudes al fet que un electró que es mou a una velocitat pròxima a la de la llum dins un camp magnètic emet una radiació. Tots els cossos celestes emeten radiacions electromagnètiques dels dos tipus i, per tant, tots poden ser objecte d'estudi de la radioastronomia.

ca radiocomunicació, n f
es radiocomunicación
en radiocommunication

Tecnologia de comunicació

Definició

Telecomunicació feta per mitjà d'^ones radioelèctriques^.

ca radar, n m
ca radiodetector, n m sin. compl.
es radar
en radar

Tecnologia de comunicació

Definició

Sistema que permet detectar, localitzar i identificar objectes a distància per mitjà d'ones radioelèctriques. Alguns radars poden també determinar la velocitat per efecte Doppler. En certes aplicacions radar també és possible formar una imatge d'alta resolució del cos observat i identificar o classificar-ne el tipus, com ara el model d'avió o de vaixell. Vegeu també ^radar primari^, ^radar secundari^ i ^radar d'obertura sintética^.

ca radiodifusió, n f
es radiodifusión
fr radiodiffusion
en broadcasting

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició

Transmissió, mitjançant ^ones radioelèctriques^, adreçada a un nombre ampli i indiscriminat d'usuaris.

ca radioelectricitat, n f
es radioelectricidad
en radioelectricity

Tecnologia de comunicació

Definició

Conjunt de tècniques relatives a la producció, transmissió i utilització de les ones radioelèctriques produïdes per circuits elèctrics apropiats. Vegeu també ^ona hertziana^ i ^ona radioelèctrica^.

ca radioenllaç, n m
es radioenlace
en radio link

Tecnologia de comunicació

Definició

Sistema de ^telecomunicació^ punt a punt per mitjà d'ones radioelèctriques.

Diccionari de telecomunicacions

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició