Back to top

Diccionari de telecomunicacions

Presentació
radiòmetre polarimètric radiòmetre polarimètric

Tecnologia de comunicació

  • ca  radiòmetre polarimètric, n m
  • es  radiómetro polarimétrico
  • en  polarimetric radiometer

Tecnologia de comunicació

Definició
Radiòmetre que, a més de mesurar la potència total en dues polaritzacions, habitualment l'una paral·lela i l'altra perpendicular al terra, horitzontal i vertical respectivament, també mesura el tercer i quart paràmetres de Stokes definits respectivament com dues vegades la part real i imaginària de la correlació encreuada entre les dues polaritzacions del camp electromagnètic.
radiometria radiometria

Tecnologia de comunicació

  • ca  radiometria, n f
  • es  radiometría
  • en  radiometry

Tecnologia de comunicació

Definició
Mesura de la radiació espontània incoherent produïda per un cos. D'acord amb la llei de Plank, per a un ^cos negre^, l'energia d'aquesta radiació depèn únicament de la seva temperatura física, però per a un altre tipus depèn, a més, de les propietats elèctriques dels materials de què està format i en particular de la seva permitivitat. La radiometria és una branca de la teledetecció passiva perquè permet l'observació sense necessitat d'il·luminar l'objecte. Les seves principals aplicacions són la radioastronomia, quan es mesuren cossos cel·lestes, i l'observació de la Terra. En aquest cas es pot fer des de la superfície, amb l'objectiu de mesurar l'atmosfera, o bé des de plataformes volants, com ara avions o satèl·lits artificials, amb l'objectiu de mesurar la superfície de la Terra, ja sigui aigua, terra ferma o gel. Les bandes de freqüència utilitzades en radiometria van des de la part baixa de les microones fins a l'òptic. Vegeu també ^emissivitat^.
radiomissatgeria radiomissatgeria

Sistemes i serveis de telecomunicació

  • ca  radiomissatgeria, n f
  • es  radiomensajería
  • en  radio paging

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Servei unidireccional de telecomunicacions que permet als seus abonats rebre missatges per ràdio mitjançant un petit receptor de butxaca. El missatge pot consistir en un to audible, identificable pel destinatari, o en un missatge curt que es pot llegir en una petita pantalla alfanumèrica. La petició d'enviament de missatges a un abonat del servei de radiomissatgeria es recull en un centre d'operació, al qual es pot accedir des de la xarxa telefònica. El missatge és transmès, automàticament o amb intervenció d'un operador, per ones radioelèctriques i amb procediments de trucada selectiva, de manera que només el rep el destinatari. L'^Institut Europeu d'Estandardització de les Telecomunicacions^ ha definit el sistema de radiomissatgeria ^ERMES^, el qual disposa d'una infraestructura terrestre de característiques comunes en tots els estats de la UE. La normativa estableix que els estats han d'assignar a aquest servei un mínim de quatre canals dins de la banda que va de 169,4 a 169,8 MHz.
radionavegació radionavegació

Tecnologia de comunicació

  • ca  radionavegació, n f
  • es  radionavegación
  • en  radionavigation

Tecnologia de comunicació

Definició
Determinació de la posició d'un vehicle en moviment per mitjà de les propietats de propagació de les ones de ràdio i amb l'objectiu de contribuir a la navegació del vehicle. Alguns sistemes permeten l'obtenció simultània de la posició i de la velocitat del vehicle. En general, poden utilitzar satèl·lits o altres mitjans, com ara els sistemes ^ILS^, ^MLS^, ^VOR^ i ^TACAN^, utilitzats en la navegació aèria. També el radar pot ser emprat com a sistema de radionavegació.
radionavegació per satèl·lit radionavegació per satèl·lit

Tecnologia de comunicació

  • ca  radionavegació per satèl·lit, n f
  • es  radionavegación por satélite
  • en  satellite radionavigation

Tecnologia de comunicació

Definició
Radionavegació en què s'utilitza un ^sistema de navegació global per satèl·lit^, com ara el ^GPS^, el ^GLONASS^ o el ^Galileo^. És un sistema implantat freqüentment en cotxes i en altres vehicles que permet, quan s'utilitza juntament amb un mapa digitalitzat, guiar l'usuari amb molta precisió a la seva destinació.
radioona radioona

Tecnologia de comunicació

  • ca  radioona, n f
  • ca  ona de ràdio, n f sin. compl.
  • ca  ona hertziana, n f sin. compl.
  • es  radioonda
  • en  radiowave

Tecnologia de comunicació

Definició
Ona de ^radiofreqüència^.
radiopaquet radiopaquet

Sistemes i serveis de telecomunicació

  • ca  radiopaquet, n m
  • es  radio paquete
  • en  packet radio

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Modalitat de comunicació digital que permet transmetre dades a ràfegues, lliure d'errors i d'alta velocitat, utilitzada per radioafeccionats.
radioreceptor radioreceptor

Sistemes i serveis de telecomunicació

  • ca  radioreceptor, n m
  • es  radioreceptor
  • en  radioreceptor

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Aparell receptor de radiotelefonia o de radiodifusió.
radiotècnia radiotècnia

Tecnologia de comunicació

  • ca  radiotècnia, n f
  • es  radiotecnia
  • en  radiotechnics

Tecnologia de comunicació

Definició
Tècnica de transmissió a distància d'informació, com ara so, imatge, senyals, dades, etc., per mitjà d'^ones radioelèctriques^.
radiotècnic | radiotècnica radiotècnic | radiotècnica

Tecnologia de comunicació

  • ca  radiotècnic | radiotècnica, n m, f
  • es  radiotécnico
  • en  radio technician

Tecnologia de comunicació

Definició
Persona versada en ^radiotècnia^.