selectància
selectància
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca selectància, n f
- es selectancia
- en adjacent channel attenuation
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Mesura de l'atenuació en un canal adjacent d'un circuit sintonitzat.
selectivitat
selectivitat
Tecnologia de comunicació
- ca selectivitat, n f
- es selectividad
- en selectivity
Tecnologia de comunicació
Definició
Característica d'un circuit, d'un aparell, d'un dispositiu, etc., que permet de seleccionar una certa banda de freqüències i eliminar les que resten fora d'aquesta banda.
selectivitat de canal adjacent
selectivitat de canal adjacent
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca selectivitat de canal adjacent, n f
- es selectividad de canal adyacente
- en adjacent channel selectivity
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Mesura de l'habilitat d'un receptor per a rebutjar senyals de canals immediatament adjacents.
selectivitat de canal altern
selectivitat de canal altern
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca selectivitat de canal altern, n f
- es selectividad de canal alterno
- en alternate channel selectivity
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Mesura de l'habilitat d'un receptor per a rebutjar senyals a dos canals de distància del senyal desitjat.
selector
selector
Telemàtica
- ca selector, n m
- es selector
- en selector
Telemàtica
Definició
Commutador proveït de contactes múltiples, emprat en diferents sistemes de telecomunicacions.
selector de bandes
selector de bandes
Tecnologia de comunicació
- ca selector de bandes, n m
- es selector de bandas
- en band selector
Tecnologia de comunicació
Definició
Commutador que permet de triar la banda de freqüències dins la qual es vol sintonitzar una emissora en els radioreceptors multibanda.
selector de canals
selector de canals
Telemàtica
- ca selector de canals, n m
- es selector de canales
- en channel selector
Telemàtica
Definició
Dispositiu dels sistemes de telecomunicacions que forma part d'un receptor i que serveix per a seleccionar un canal determinat, separant-lo de tots els que capta l'antena.
semàfor
semàfor
Telemàtica
- ca semàfor, n m
- es semáforo
- en semaphore
Telemàtica
Definició
Tècnica utilitzada en programació que permet de coordinar l'accés als recursos compartits d'un sistema. Ajuda a mantenir l'ordre entre els processos que es disputen l'accés als recursos essencials com ara als ports d'entrada i sortida.
semiconductor
semiconductor
Tecnologia electrònica
- ca semiconductor, n m
- es semiconductor
- en semiconductor
Tecnologia electrònica
Definició
Material que presenta una ^conductivitat elèctrica^ de valor intermedi entre els conductors i els aïllants. Alguns són elements simples, com ara el silici i el germani, i d'altres són compostos per dos o més elements. Entre aquests últims es troben els compostos IV-IV (combinació d'àtoms tetravalents), com ara el SiC i el SiGe; els compostos III-V (àtoms trivalents i pentavalents), com ara el GaAs i l'InP; els compostos II-VII (àtoms bivalents i heptavalents), com ara el CdS i el CdTe; els compostos ternaris, com ara l'AlGaAs, i els quaternaris, com ara el GaInAsP. Quan el semiconductor és pur i perfectament cristal·lí, s'anomena semiconductor intrínsec. Quan s'hi afegeixen àtoms d'^impuresa^ per a canviar-ne les propietats, s'anomena semiconductor extrínsec, i és de tipus P o de tipus N si, com a conseqüència d'afegir-hi les impureses, els portadors majoritaris són forats o electrons respectivament.
semidúplex
semidúplex
Tecnologia de comunicació
- ca semidúplex, n m
- es semidúplex
- en half-duplex
Tecnologia de comunicació
Definició
Sistema de transmissió que permet d'enviar informació en tots dos sentits, però no de manera simultània, a causa de les característiques dels equips terminals.
