radioastronomia - Diccionari de telecomunicacions

Branca de l'astronomia que estudia les ^ones radioelèctriques^ que arriben de l'espai exterior. L'origen d'aquestes emissions radioelèctriques són sempre els cossos celestes, però els seus mecanismes d'emissió poden ser diversos. Els més importants són els d'origen tèrmic i els que es produeixen a causa de la radiació de sincrotró. Les emissions del primer tipus són degudes al fet que tot cos que es troba a una temperatura superior al zero absolut emet radiacions, mentre que les del tipus sincrotró són degudes al fet que un electró que es mou a una velocitat pròxima a la de la llum dins un camp magnètic emet una radiació. Tots els cossos celestes emeten radiacions electromagnètiques dels dos tipus i, per tant, tots poden ser objecte d'estudi de la radioastronomia.