Back to top

Diccionari de telecomunicacions

Presentació
  • ca  radiometria, n f
  • es  radiometría
  • en  radiometry

Tecnologia de comunicació

Definició
Mesura de la radiació espontània incoherent produïda per un cos. D'acord amb la llei de Plank, per a un ^cos negre^, l'energia d'aquesta radiació depèn únicament de la seva temperatura física, però per a un altre tipus depèn, a més, de les propietats elèctriques dels materials de què està format i en particular de la seva permitivitat. La radiometria és una branca de la teledetecció passiva perquè permet l'observació sense necessitat d'il·luminar l'objecte. Les seves principals aplicacions són la radioastronomia, quan es mesuren cossos cel·lestes, i l'observació de la Terra. En aquest cas es pot fer des de la superfície, amb l'objectiu de mesurar l'atmosfera, o bé des de plataformes volants, com ara avions o satèl·lits artificials, amb l'objectiu de mesurar la superfície de la Terra, ja sigui aigua, terra ferma o gel. Les bandes de freqüència utilitzades en radiometria van des de la part baixa de les microones fins a l'òptic. Vegeu també ^emissivitat^.