Back to top
bàcul bàcul

Enginyeria del transport

  • ca  bàcul, n m
  • es  báculo

Enginyeria del transport

Definició
Suport constituït per un pal vertical amb la part superior corbada cap a la calçada per a instal·lar-hi ^lluminàries^ o ^semàfors^.
  • ca  badia, n f
  • es  bahía
  • en  bay

Enginyeria marítima

Definició
Entrada de la mar a la costa de dimensions més petites que les d'un golf.
badia d'equilibri badia d'equilibri

Enginyeria marítima

  • ca  badia d'equilibri, n f
  • es  bahía de equilibrio
  • en  equilibrium bay

Enginyeria marítima

Definició
Configuració en planta a què tendeix la ^platja^ d'una ^badia^ on no es produeixen pèrdues significatives de sediments en els contorns i que sovint pot ser representada per una funció logarítmica o parabòlica.
badlands badlands

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  badlands, n m pl
  • es  badlands
  • en  badlands

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Forma de relleu de les roques argiloses deguda a l'encaixament d'una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes.

És un aixaragallament generalitzat.
bagant bagant

Enginyeria hidràulica

  • ca  bagant, n m
  • es  atajadero
  • en  gate

Enginyeria hidràulica

Definició
Comporta per a aturar l'aigua d'un rec i alçar-ne el nivell o desviar-la.
  • ca  baix, n m
  • es  bajo
  • en  shoal

Enginyeria marítima

Definició
Promontori del fons marí de poca profunditat que pot ser perillós per a la seguretat en el transport marítim.
baixamar baixamar

Enginyeria marítima

  • ca  baixamar, n f
  • es  bajamar
  • en  low tide

Enginyeria marítima

Definició
Nivell mínim de la ^marea^ en un cicle qualsevol.
baixamar viva equinoccial baixamar viva equinoccial

Enginyeria marítima

  • ca  baixamar viva equinoccial, n f
  • es  bajamar viva equinoccial
  • en  lowest low tide

Enginyeria marítima

Definició
^Baixamar^ que es produeix en època de ^marees vives^ durant un equinocci i que és la més baixa de les baixamars anuals.
baixant baixant

Enginyeria del transport

  • ca  baixant, n m
  • es  bajante
  • en  drainpipe

Enginyeria del transport

Definició
Element constituït per un conjunt de tubs enterrats a poca profunditat sota la superfície d'un ^talús^ o per peces prefabricades de formigó que es col·loquen sobre aquesta superfície, que permeten de desaiguar els ^recs^ d'una via i les cunetes de capdamunt del talús, disposades per evitar l'erosió dels talussos de terraplè i de desmunt.
baixant baixant

Enginyeria de la construcció

  • ca  baixant, n m
  • es  bajante
  • en  vent

Enginyeria de la construcció

Definició
Conducte de forma cilíndrica per on circulen, per caiguda lliure, les aigües residuals i de pluja fins al clavegueram.

Els baixants antigament eren construïts amb peces de terra cuita, envernissades interiorment, d'uns dos pams de llargària; posteriorment han estat fets de ferro colat, ara en desús, de fibrociment i, darrerament, de plàstic (clorur de polivinil).