banqueta
banqueta
Enginyeria del transport
- ca banqueta, n f
- es banqueta
- en track bench
Enginyeria del transport
Definició
Secció de balast, que ha de complir unes característiques geomètriques determinades, sobre la qual es posa la via.
barcassa
barcassa
Enginyeria marítima
- ca barcassa, n f
- es barcaza
- en barge
Enginyeria marítima
Definició
Embarcació de grans dimensions, de fons pla i de poc ^calat^, autopropulsada o no, utilitzada per a operacions de càrrega i descàrrega de vaixells i per a obres i serveis portuaris.
barnillatge
barnillatge
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca barnillatge, n m
- es varillaje
- en drill rods
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Conjunt de tubs metàl·lics de petit diàmetre acoblats que des de la superfície d'un sondeig transmet l'energia necessària per a fer avançar el tub extractor en profunditat.
barra
barra
Enginyeria del transport
- ca barra, n f
- es barra
- en bar
- en bus-bar
- en continuous lengths of rails
Enginyeria del transport
Definició
Tros de carril d'una longitud determinada. S'anomena barra llarga el conjunt de diversos trams soldats per establir el conjunt del carril continu soldat.
barra
barra
Enginyeria marítima
- ca barra, n f
- es barra
- en bar
Enginyeria marítima
Definició
Dipòsit submergit o emergit, format per sorra, grava, ^còdols^ o altres materials detrítics no consolidats originats per l'^erosió^ de la costa o pel desguàs d'un riu, que s'acumulen a les ^desembocadures^, a les ^badies^, als estrets o a les ^platges^, per efecte de la ^deriva litoral^, dels ^corrents marins^, de les ^marees^ i de l'^onatge^.
barra
barra
Enginyeria del transport
- ca barra, n f
- es bar
- es barra
- en bar
- en bus-bar
- en continous lenghts of rails
Enginyeria del transport
Definició
Conductor principal de les instal·lacions elèctriques, en particular a les ^subestacions^ de tracció, format per un tros de conductor de secció rectangular, generalment de coure, on conflueixen les línies d'entrada i de sortida secundàries.
barra d'unió
barra d'unió
Enginyeria del transport
- ca barra d'unió, n f
- es barra de unión
- en tie bar
Enginyeria del transport
Definició
Barra d'acer corrugat que es disposa a les juntures longitudinals dels ^paviments de formigó^ per a mantenir unides les lloses contigües, de manera que permet la guerxesa a causa del gradient tèrmic, però impedeix l'obertura de la ^juntura^ i l'^esglaonament^ sota el trànsit.
barra de pretensatge
barra de pretensatge
Enginyeria de la construcció
- ca barra de pretensatge, n f
- es barra de pretensado
- en prestressing bar
- en single bar tendon
Enginyeria de la construcció
Definició
Barra d'armadura activa per a pretensar estructures.
Aquestes barres se solen utilitzar com a elements auxiliars o de caràcter temporal durant la construcció d'una estructura.
Aquestes barres se solen utilitzar com a elements auxiliars o de caràcter temporal durant la construcció d'una estructura.
barra de reg
barra de reg
Enginyeria del transport
- ca barra de reg, n f
- es barra de riego
- en spray bar
Enginyeria del transport
Definició
Element situat a la part posterior d'una cisterna que permet de distribuir el lligant polvoritzant-lo sobre la superfície a tractar i estenent-ne una pel·lícula contínua, uniforme i amb la dotació fixada.
barra en creixent
barra en creixent
Enginyeria marítima
- ca barra en creixent, n f
- es barra en creciente
- en cuspate bar
Enginyeria marítima
Definició
Dipòsit de sediments unit a la costa i en forma de mitja lluna més o menys regular amb els extrems orientats cap a terra ferma.