Back to top

Diccionari d'enginyeria civil

Presentació
banqueta banqueta

Enginyeria del transport

  • ca  banqueta, n f
  • es  banqueta
  • en  track bench

Enginyeria del transport

Definició
Secció de balast, que ha de complir unes característiques geomètriques determinades, sobre la qual es posa la via.
barcassa barcassa

Enginyeria marítima

  • ca  barcassa, n f
  • es  barcaza
  • en  barge

Enginyeria marítima

Definició
Embarcació de grans dimensions, de fons pla i de poc ^calat^, autopropulsada o no, utilitzada per a operacions de càrrega i descàrrega de vaixells i per a obres i serveis portuaris.
barnillatge barnillatge

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  barnillatge, n m
  • es  varillaje
  • en  drill rods

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Conjunt de tubs metàl·lics de petit diàmetre acoblats que des de la superfície d'un sondeig transmet l'energia necessària per a fer avançar el tub extractor en profunditat.
  • ca  barra, n f
  • es  barra
  • en  bar

Enginyeria marítima

Definició
Dipòsit submergit o emergit, format per sorra, grava, ^còdols^ o altres materials detrítics no consolidats originats per l'^erosió^ de la costa o pel desguàs d'un riu, que s'acumulen a les ^desembocadures^, a les ^badies^, als estrets o a les ^platges^, per efecte de la ^deriva litoral^, dels ^corrents marins^, de les ^marees^ i de l'^onatge^.
barra barra

Enginyeria del transport

  • ca  barra, n f
  • es  barra
  • en  bar
  • en  bus-bar
  • en  continuous lengths of rails

Enginyeria del transport

Definició
Tros de carril d'una longitud determinada. S'anomena barra llarga el conjunt de diversos trams soldats per establir el conjunt del carril continu soldat.
barra barra

Enginyeria del transport

  • ca  barra, n f
  • es  bar
  • es  barra
  • en  bar
  • en  bus-bar
  • en  continous lenghts of rails

Enginyeria del transport

Definició
Conductor principal de les instal·lacions elèctriques, en particular a les ^subestacions^ de tracció, format per un tros de conductor de secció rectangular, generalment de coure, on conflueixen les línies d'entrada i de sortida secundàries.
barra d'unió barra d'unió

Enginyeria del transport

  • ca  barra d'unió, n f
  • es  barra de unión
  • en  tie bar

Enginyeria del transport

Definició
Barra d'acer corrugat que es disposa a les juntures longitudinals dels ^paviments de formigó^ per a mantenir unides les lloses contigües, de manera que permet la guerxesa a causa del gradient tèrmic, però impedeix l'obertura de la ^juntura^ i l'^esglaonament^ sota el trànsit.
barra de pretensatge barra de pretensatge

Enginyeria de la construcció

  • ca  barra de pretensatge, n f
  • es  barra de pretensado
  • en  prestressing bar
  • en  single bar tendon

Enginyeria de la construcció

Definició
Barra d'armadura activa per a pretensar estructures.

Aquestes barres se solen utilitzar com a elements auxiliars o de caràcter temporal durant la construcció d'una estructura.
barra de reg barra de reg

Enginyeria del transport

  • ca  barra de reg, n f
  • es  barra de riego
  • en  spray bar

Enginyeria del transport

Definició
Element situat a la part posterior d'una cisterna que permet de distribuir el lligant polvoritzant-lo sobre la superfície a tractar i estenent-ne una pel·lícula contínua, uniforme i amb la dotació fixada.
barra en creixent barra en creixent

Enginyeria marítima

  • ca  barra en creixent, n f
  • es  barra en creciente
  • en  cuspate bar

Enginyeria marítima

Definició
Dipòsit de sediments unit a la costa i en forma de mitja lluna més o menys regular amb els extrems orientats cap a terra ferma.