Back to top

Diccionari d'enginyeria civil

Presentació
bentonita bentonita

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  bentonita, n f
  • es  bentonita
  • en  bentonite

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Tipus d'argila constituït majoritàriament per ^montmoril·lonita^, raó per la qual té un ^índex de plasticitat^ alt.
berma berma

Enginyeria del transport

  • ca  berma, n f
  • es  berma
  • en  verge

Enginyeria del transport

Definició
Franja longitudinal poc inclinada en sentit transversal i no afermada, situada entre el peu d'un ^desmunt^ i la ^cuneta^.

Té com a missió, entre d'altres, retenir els materials despresos del desmunt per l'erosió o per altres raons.
berma berma

Enginyeria del transport

  • ca  berma, n f
  • es  berma
  • en  verge

Enginyeria del transport

Definició
Franja longitudinal no pavimentada situada entre la vora exterior del ^voral^ o de la ^vorera^ i l'extrem de la ^plataforma^.

Generalment té poca amplada, entre 0,25 i 1,50 m, i la seva inclinació transversal és d'un 4 % cap a l'exterior, excepte quan la resta de la plataforma té inclinació transversal cap a l'exterior superior, ja que aleshores coincideix amb aquesta.

S'usa, entre altres raons, per a disposar-hi sistemes de contenció de vehicles i senyalització vertical.
berma de dic berma de dic

Enginyeria marítima

  • ca  berma de dic, n f
  • es  berma de dique
  • en  berm

Enginyeria marítima

Definició
Zona plana del talús d'un ^dic^, generalment submergida i propera a la superfície del mar.
berma de platja berma de platja

Enginyeria marítima

  • ca  berma de platja, n f
  • es  berma de playa
  • en  beach berm

Enginyeria marítima

Definició
Superfície gairebé horitzontal que es troba a la part posterior més emergida de la ^platja^ o prop de la ^línia de costa^, formada per l'acumulació de sediments aportats per l'acció de les onades.
bescanvi catiònic bescanvi catiònic

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  bescanvi catiònic, n m
  • ca  intercanvi catiònic, n m sin. compl.
  • es  intercambio catiónico
  • en  cation exchange

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Procés de substitució entre els ions adsorbits sobre la superfície del sòl i els d'una solució en contacte.

Generalment només es bescanvien de manera significativa els ions positius, i per això es parla de bescanvi catiònic.
bescanvi iònic bescanvi iònic

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  bescanvi iònic, n m
  • ca  intercanvi iònic, n m sin. compl.
  • es  intercambio iónico
  • en  ion exchange

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Procés químic de substitució d'uns ions per uns altres de característiques diferents.

Generalment aquest procés és utilitzat en els tractaments d'estovament d'aigües, canviant els cations que produeixen duresa, com ara el calci i el magnesi, per altres que no en produeixen, com ara el sodi i el potasi.
bescanviador iònic bescanviador iònic

Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  bescanviador iònic, n m
  • ca  intercanviador iònic, n m sin. compl.
  • es  intercambiador iónico
  • en  ion exchanger

Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Substància que té la capacitat de bescanviar ions, cedint els que porta i captant-ne d'altres.

Hi ha bescanviadors naturals, com ara les zeolites, i artificials, com ara les resines de poliestirè.
betum betum

Enginyeria de la construcció

  • ca  producte bituminós, n m
  • ca  betum, n m sin. compl.
  • es  producto bituminoso
  • en  bituminous product

Enginyeria de la construcció

Definició
Material format per lligant bituminós, àrid i fíl·ler.
betum asfàltic betum asfàltic

Enginyeria del transport

  • ca  betum asfàltic, n m
  • ca  betum de penetració, n m sin. compl.
  • es  betún asfáltico
  • es  betún de penetración
  • en  asphaltic bitumen
  • en  penetration bitumen

Enginyeria del transport

Definició
Material aglomerant, sòlid o líquid, relativament viscós a temperatura ambient, constituït per mescles complexes d'hidrocarburs, naftènics, parafínics i aromàtics principalment, solubles totalment en sulfur de carboni.

Quan no són solubles en la seva pràctica totalitat, reben el nom d'asfalts. Des del punt de vista de la seva naturalesa són sistemes col·loidals, la fase contínua dels quals està constituïda per un medi fluid oliós i en el qual la fase discontínua està formada per asfaltens i resines de major pes molecular.

Els betums asfàltics se solen obtenir com a subproductes de les refineries de petroli i també es denominen betums de penetració perquè són el resultat d'un assaig de penetració, cosa que serveix per a classificar-los de manera primària. La seva ^termoplasticitat^ fa que en elevar-se la temperatura es redueixi la seva consistència i, una vegada aquesta correspon a la d'un líquid, la viscositat sigui cada vegada menor; en disminuir la temperatura, el procés és l'invers fins a assolir-se una consistència sòlida amb un mòdul de rigidesa cada vegada major.

Els betums fluïdificats i fluxats són derivats dels betums asfàltics que s'obtenen dissolent-los en un oli o fluïdificant i, per tant, tenen una viscositat reduïda, cosa que facilita el seu ús quan les temperatures o el tipus de tractament exigeixen viscositats baixes d'aplicació. El fluïdificant, derivat del petroli en els betums fluïdificats o procedent de la destil·lació de l'hulla en els betums fluxats, s'elimina posteriorment per evaporació, de manera que finalment només hi queda el betum pur. Aquest procés d'eliminació del fluïdificant es denomina ^curació^.