bentonita
bentonita
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca bentonita, n f
- es bentonita
- en bentonite
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Tipus d'argila constituït majoritàriament per ^montmoril·lonita^, raó per la qual té un ^índex de plasticitat^ alt.
berma
berma
Enginyeria del transport
- ca berma, n f
- es berma
- en verge
Enginyeria del transport
Definició
Franja longitudinal poc inclinada en sentit transversal i no afermada, situada entre el peu d'un ^desmunt^ i la ^cuneta^.
Té com a missió, entre d'altres, retenir els materials despresos del desmunt per l'erosió o per altres raons.
Té com a missió, entre d'altres, retenir els materials despresos del desmunt per l'erosió o per altres raons.
berma
berma
Enginyeria del transport
- ca berma, n f
- es berma
- en verge
Enginyeria del transport
Definició
Franja longitudinal no pavimentada situada entre la vora exterior del ^voral^ o de la ^vorera^ i l'extrem de la ^plataforma^.
Generalment té poca amplada, entre 0,25 i 1,50 m, i la seva inclinació transversal és d'un 4 % cap a l'exterior, excepte quan la resta de la plataforma té inclinació transversal cap a l'exterior superior, ja que aleshores coincideix amb aquesta.
S'usa, entre altres raons, per a disposar-hi sistemes de contenció de vehicles i senyalització vertical.
Generalment té poca amplada, entre 0,25 i 1,50 m, i la seva inclinació transversal és d'un 4 % cap a l'exterior, excepte quan la resta de la plataforma té inclinació transversal cap a l'exterior superior, ja que aleshores coincideix amb aquesta.
S'usa, entre altres raons, per a disposar-hi sistemes de contenció de vehicles i senyalització vertical.
berma de dic
berma de dic
Enginyeria marítima
- ca berma de dic, n f
- es berma de dique
- en berm
Enginyeria marítima
Definició
Zona plana del talús d'un ^dic^, generalment submergida i propera a la superfície del mar.
berma de platja
berma de platja
Enginyeria marítima
- ca berma de platja, n f
- es berma de playa
- en beach berm
Enginyeria marítima
Definició
Superfície gairebé horitzontal que es troba a la part posterior més emergida de la ^platja^ o prop de la ^línia de costa^, formada per l'acumulació de sediments aportats per l'acció de les onades.
bescanvi catiònic
bescanvi catiònic
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca bescanvi catiònic, n m
- ca intercanvi catiònic, n m sin. compl.
- es intercambio catiónico
- en cation exchange
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Procés de substitució entre els ions adsorbits sobre la superfície del sòl i els d'una solució en contacte.
Generalment només es bescanvien de manera significativa els ions positius, i per això es parla de bescanvi catiònic.
Generalment només es bescanvien de manera significativa els ions positius, i per això es parla de bescanvi catiònic.
bescanvi iònic
bescanvi iònic
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca bescanvi iònic, n m
- ca intercanvi iònic, n m sin. compl.
- es intercambio iónico
- en ion exchange
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Procés químic de substitució d'uns ions per uns altres de característiques diferents.
Generalment aquest procés és utilitzat en els tractaments d'estovament d'aigües, canviant els cations que produeixen duresa, com ara el calci i el magnesi, per altres que no en produeixen, com ara el sodi i el potasi.
Generalment aquest procés és utilitzat en els tractaments d'estovament d'aigües, canviant els cations que produeixen duresa, com ara el calci i el magnesi, per altres que no en produeixen, com ara el sodi i el potasi.
bescanviador iònic
bescanviador iònic
Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria sanitària i ambiental
- ca bescanviador iònic, n m
- ca intercanviador iònic, n m sin. compl.
- es intercambiador iónico
- en ion exchanger
Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Substància que té la capacitat de bescanviar ions, cedint els que porta i captant-ne d'altres.
Hi ha bescanviadors naturals, com ara les zeolites, i artificials, com ara les resines de poliestirè.
Hi ha bescanviadors naturals, com ara les zeolites, i artificials, com ara les resines de poliestirè.
betum
betum
Enginyeria de la construcció
- ca producte bituminós, n m
- ca betum, n m sin. compl.
- es producto bituminoso
- en bituminous product
Enginyeria de la construcció
Definició
Material format per lligant bituminós, àrid i fíl·ler.
betum asfàltic
betum asfàltic
Enginyeria del transport
- ca betum asfàltic, n m
- ca betum de penetració, n m sin. compl.
- es betún asfáltico
- es betún de penetración
- en asphaltic bitumen
- en penetration bitumen
Enginyeria del transport
Definició
Material aglomerant, sòlid o líquid, relativament viscós a temperatura ambient, constituït per mescles complexes d'hidrocarburs, naftènics, parafínics i aromàtics principalment, solubles totalment en sulfur de carboni.
Quan no són solubles en la seva pràctica totalitat, reben el nom d'asfalts. Des del punt de vista de la seva naturalesa són sistemes col·loidals, la fase contínua dels quals està constituïda per un medi fluid oliós i en el qual la fase discontínua està formada per asfaltens i resines de major pes molecular.
Els betums asfàltics se solen obtenir com a subproductes de les refineries de petroli i també es denominen betums de penetració perquè són el resultat d'un assaig de penetració, cosa que serveix per a classificar-los de manera primària. La seva ^termoplasticitat^ fa que en elevar-se la temperatura es redueixi la seva consistència i, una vegada aquesta correspon a la d'un líquid, la viscositat sigui cada vegada menor; en disminuir la temperatura, el procés és l'invers fins a assolir-se una consistència sòlida amb un mòdul de rigidesa cada vegada major.
Els betums fluïdificats i fluxats són derivats dels betums asfàltics que s'obtenen dissolent-los en un oli o fluïdificant i, per tant, tenen una viscositat reduïda, cosa que facilita el seu ús quan les temperatures o el tipus de tractament exigeixen viscositats baixes d'aplicació. El fluïdificant, derivat del petroli en els betums fluïdificats o procedent de la destil·lació de l'hulla en els betums fluxats, s'elimina posteriorment per evaporació, de manera que finalment només hi queda el betum pur. Aquest procés d'eliminació del fluïdificant es denomina ^curació^.
Quan no són solubles en la seva pràctica totalitat, reben el nom d'asfalts. Des del punt de vista de la seva naturalesa són sistemes col·loidals, la fase contínua dels quals està constituïda per un medi fluid oliós i en el qual la fase discontínua està formada per asfaltens i resines de major pes molecular.
Els betums asfàltics se solen obtenir com a subproductes de les refineries de petroli i també es denominen betums de penetració perquè són el resultat d'un assaig de penetració, cosa que serveix per a classificar-los de manera primària. La seva ^termoplasticitat^ fa que en elevar-se la temperatura es redueixi la seva consistència i, una vegada aquesta correspon a la d'un líquid, la viscositat sigui cada vegada menor; en disminuir la temperatura, el procés és l'invers fins a assolir-se una consistència sòlida amb un mòdul de rigidesa cada vegada major.
Els betums fluïdificats i fluxats són derivats dels betums asfàltics que s'obtenen dissolent-los en un oli o fluïdificant i, per tant, tenen una viscositat reduïda, cosa que facilita el seu ús quan les temperatures o el tipus de tractament exigeixen viscositats baixes d'aplicació. El fluïdificant, derivat del petroli en els betums fluïdificats o procedent de la destil·lació de l'hulla en els betums fluxats, s'elimina posteriorment per evaporació, de manera que finalment només hi queda el betum pur. Aquest procés d'eliminació del fluïdificant es denomina ^curació^.
