Back to top

Diccionari d'enginyeria civil

Presentació
ecoauditoria ecoauditoria

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  auditoria ambiental, n f
  • ca  ecoauditoria, n f sin. compl.
  • es  auditoría ambiental
  • es  ecoauditoría
  • en  eco-audit
  • en  environmental audit

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Procés d'avaluació d'una organització pel que fa al grau de compliment de normes, al sistema de gestió i als equips dissenyats per a la protecció del medi ambient.

Les auditories ambientals poden fer referència a diferents activitats, que permeten de classificar-les en auditories de residus, d'abocaments, d'emissions atmosfèriques i d'energia, entre d'altres.
ecoetiqueta ecoetiqueta

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  etiqueta ecològica, n f
  • ca  ecoetiqueta, n f sin. compl.
  • es  ecoetiqueta
  • es  etiqueta ecológica
  • en  eco-label
  • en  ecological label

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Distintiu de qualitat atorgat per la Comissió Europea a productes dissenyats, produïts i comercialitzats amb un impacte ambiental reduït durant tot el seu ^cicle de vida^.
EDAR EDAR

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  depuradora, n f
  • ca  estació depuradora d'aigües residuals, n f sin. compl.
  • ca  EDAR, n f sigla
  • es  depuradora
  • es  estación depuradora de aguas residuales
  • es  EDAR sigla
  • en  wastewater treatment plant
  • en  WWTP sigla

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Conjunt d'instal·lacions i de mitjans tècnics que permeten de depurar una ^aigua residual^.
edificació edificació

Enginyeria de la construcció

  • ca  edificació, n f
  • es  edificación

Enginyeria de la construcció

Definició
Estudi de l'edifici des de les perspectives constructives, funcionals i socials. L'edificació incorpora l'estudi de la natura constructiva de l'edifici, dels requisits i del comportament dels seus subsistemes i la seva interacció, de l'ambient interior, de la seva gestió i de la relació amb l'entorn natural, entre altres aspectes.
edifici edifici

Enginyeria de la construcció

  • ca  edifici, n m
  • es  edificio
  • en  building
  • en  house

Enginyeria de la construcció

Definició
Construcció habilitada per a acollir en el seu interior l'activitat humana, sia passiva (l'habitatge) o activa (el treball, el comerç), i que, per tant, ha estat condicionada amb els dispositius necessaris per a garantir l'habitabilitat, la confortabilitat i la funcionalitat, a més de la resistència estructural.

L'edifici inclou: un sistema estructural, el qual subministra la funció suportant i assegura l'estabilitat i la resistència del conjunt; un sistema protector, format per tancaments i acabats, destinat a garantir la protecció dels ambients interiors respecte de les accions climatològiques, o bé a compartimentar l'espai interior, i un sistema o conjunt d'instal·lacions, el qual subministra i distribueix els fluids o els senyals necessaris per al desenvolupament de l'activitat humana (aigua de consum, aigua calenta, corrent elèctric, informació i senyals electrònics, transport vertical) o bé n'evacua els residus o les substàncies indesitjades (aigua pluvial i residual, corrents erràtics, etc.).

La fonamentació, els pilars, els forjats, els murs de càrrega, etc., són elements propis del sistema estructural. Entre els tancaments i els acabats hi ha les façanes, les cobertes, els envans, els enrajolats, els revestiments, etc. Les instal·lacions més freqüents són la xarxa de distribució d'aigua de consum, el sistema elèctric, la calefacció, l'aire condicionat, els ascensors, la telefonia, les conduccions per a l'evacuació d'aigües residuals i pluvials i la xarxa de presa de terra, entre d'altres.
edòmetre edòmetre

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  edòmetre, n m
  • es  edómetro
  • en  oedometer

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Aparell de laboratori que consisteix en un motlle cilíndric rígid, on es col·loca una proveta de sòl, que és sotmesa a una càrrega vertical creixent.

La rigidesa del motlle impedeix el moviment horitzontal de la mostra, de manera que l'aparell en mesura el moviment vertical, en funció del temps i de la càrrega aplicada, cosa que dona un índex de l'assentament del terreny.
efecte a curt termini efecte a curt termini

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  efecte a curt termini, n m
  • es  efecto a corto plazo
  • en  short term effect

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Efecte ambiental la incidència del qual es pot manifestar dins del temps comprès en un cicle anual.
efecte a llarg termini efecte a llarg termini

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  efecte a llarg termini, n m
  • es  efecto a largo plazo
  • en  long term effect

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Efecte ambiental la incidència del qual es pot manifestar dins del temps superior a cinc anys.
efecte a mitjà termini efecte a mitjà termini

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  efecte a mitjà termini, n m
  • es  efecto a medio plazo
  • en  medium term effect

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Efecte ambiental la incidència del qual es pot manifestar dins del temps superior a un cicle anual i inferior a cinc anys.
efecte acumulatiu efecte acumulatiu

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  efecte acumulatiu, n m
  • es  efecto acumulativo
  • en  cumulative effect

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Efecte ambiental que, en perllongar-se en el temps l'acció de l'agent inductor, incrementa progressivament la seva gravetat, pel fet de mancar de mecanismes d'eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l'increment de l'agent causant del dany.