Back to top
empenta passiva empenta passiva

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  empenta passiva, n f
  • es  empuje pasivo
  • en  pasive earth pressure

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Valor màxim de la pressió que es pot exercir sobre una superfície que està comprimint el terreny, com ara l'estrep d'un pont.

A aquest valor s'arriba després que la superfície s'hagi mogut prou contra el terreny, a causa de les forces aplicades, perquè el sòl arribi a un estat de ruptura amb una tensió de compressió màxima.
emprimació emprimació

Enginyeria de la construcció

  • ca  emprimació, n f
  • es  imprimación

Enginyeria de la construcció

Definició
Recobriment amb pigments que s'aplica com a primera capa sobre una superfície per tal d'assegurar una bona adherència amb el recobriment definitiu.
emulsió bituminosa emulsió bituminosa

Enginyeria del transport

  • ca  emulsió bituminosa, n f
  • es  emulsión bituminosa
  • en  bituminous emulsion

Enginyeria del transport

Definició
Dispersió col·loidal de ^betum asfàltic^ pur o lleugerament fluïdificat en aigua, que constitueix un producte líquid a temperatura ambient, amb una viscositat tan reduïda que no és necessari cap escalfament per a la seva posada en obra.

Segons la polaritat que l'agent emulsionant utilitzat en la seva fabricació proporcioni a les partícules de betum asfàltic, les emulsions poden ser aniòniques o catiòniques. Les emulsions aniòniques presenten una bona adhesivitat amb els àrids de naturalesa bàsica, i les catiòniques, amb els àrids àcids en general, però també amb la majoria dels bàsics. En posar-les en contacte amb la superfície dels àrids, per reacció química o per evaporació de l'aigua les partícules de betum asfàltic tornen a ajuntar-se i formen la pel·lícula desitjada. Aquest procés es denomina ^ruptura^ de l'emulsió, i, segons la velocitat de ruptura, s'estableixen tres tipus d'emulsions: de ruptura ràpida, mitjana i lenta.
encamisat encamisat

Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria de la construcció

  • ca  entubament, n m
  • ca  camisa metàl·lica, n f sin. compl.
  • ca  encamisat, n m sin. compl.
  • es  encamisado
  • es  entubación
  • en  casing
  • en  tubing

Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria de la construcció

Definició
Protecció d'una excavació cilíndrica que es duu a terme mitjançant la introducció d'una canonada metàl·lica que se sol muntar per mòduls, cargolats o soldats, a mesura que s'avança i l'objectiu de la qual és evitar l'esfondrament de les parets de l'excavació.

El seu ús és habitual en l'execució de pilons excavats en terrenys amb poca estabilitat. Aquest entubament pot ser perdut o, habitualment, recuperable. Se sol introduir mitjançant vibrorotació.
encarregat d'obra | encarregada d'obra encarregat d'obra | encarregada d'obra

Enginyeria de la construcció

  • ca  encarregat d'obra | encarregada d'obra, n m, f
  • es  encargado de obra
  • en  assistant site manager

Enginyeria de la construcció

Definició
Persona designada pel cap d'obra per al control i la gestió de l'execució de parts de l'obra en absència d'aquest.

L'encarregat controla els talls d'obra i dona les ordres pertinents als treballadors per assegurar una execució correcta.
encarriladora encarriladora

Enginyeria del transport

  • ca  encarriladora, n f
  • es  encarriladora
  • en  re-railing device

Enginyeria del transport

Definició
Dispositiu que es col·loca generalment a l'entrada dels ponts, i en particular dels trams metàl·lics, per a encarrilar eventualment un eix que pugui anar descarrilat.
encavalcament encavalcament

Enginyeria de la construcció

  • ca  encavalcament, n m
  • es  solapo
  • en  splice

Enginyeria de la construcció

Definició
Detall constructiu que permet de transferir forces entre dues barres d'armar embegudes en un massís de formigó, consistent en la superposició dels extrems al llarg d'una longitud predeterminada.
encavalcament encavalcament

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  encavalcament, n m
  • es  cabalgamiento
  • en  thrust

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Falla que dona lloc a l'escurçament d'un pla horitzontal arbitrari de referència, ordinàriament l'estratificació de les capes superiors de la crosta terrestre o una superfície de foliació regional de les capes profundes.

En el cas d'afectar capes horitzontals no deformades prèviament, situa roques més antigues per sobre de roques més modernes.
encavallada encavallada

Enginyeria de la construcció

  • ca  encavallada, n f
  • es  cercha
  • en  trull
  • en  truss

Enginyeria de la construcció

Definició
Element constructiu format per un mínim de dues bigues, disposades a dues aigües, i un tirant inferior.

S'han emprat tradicionalment per a la formació de cobertes de bigues de fusta en combinació amb tirants de fusta o metàl·lics. Més modernament, s'han emprat encavallades d'estructura metàl·lica o de formigó prefabricat per a la mateixa finalitat.
  • ca  enceb, n m
  • es  cebo
  • en  priming liquid

Enginyeria hidràulica

Definició
Quantitat de líquid necessària per a produir l'encebament d'un òrgan de bombament.